Vés al contingut

Robert Wagner (actor)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRobert Wagner

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Robert John Wagner Modifica el valor a Wikidata
10 febrer 1930 Modifica el valor a Wikidata (94 anys)
Detroit (Michigan) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaAspen
Los Angeles Modifica el valor a Wikidata
FormacióSanta Monica High School
Saint Monica Catholic High School
Black-Foxe Military Institute Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPel·lícula Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactor de televisió, productor de cinema, actor de cinema, actor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1950 Modifica el valor a Wikidata -
GènereWestern Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficLiberty Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJill St John (1990–)
Natalie Wood (1972–1981), mort del cònjuge
Marion Marshall (1963–1971)
Natalie Wood (1957–1962), divorci Modifica el valor a Wikidata
FillsKatie Wagner
 () Marion Marshall Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webrobert-wagner.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0001822 Allocine: 11572 Rottentomatoes: celebrity/robert_wagner_4 Allmovie: p74078 131170 Metacritic: person/robert-wagner TV.com: people/robert-wagner TMDB.org: 9208
Musicbrainz: dd109f9e-4091-4b7e-87a9-1776d7a800c5 Discogs: 1130608 Modifica el valor a Wikidata

Robert Wagner (Detroit, Michigan, 10 de febrer de 1930) és un actor estatunidenc de teatre, cinema i televisió.

Entre les seves pel·lícules hi ha títols com A Kiss Before Dying (1956), All the Fine Young Cannibals (1960), La Pantera Rosa (1963), Harper (1966), El colós en flames (1974), i la trilogia d'Austin Powers (1997, 1999, 2002), així com les sèries de televisió Switch (1975-1978) i Two and a Half Men (2003).

Biografia

[modifica]

Nascut a Detroit (Michigan) fill d'un executiu de la indústria de l'acer, Wagner es va traslladar amb la seva família a Los Angeles (Califòrnia) quan tenia set anys.

Wagner es va convertir en un aspirant a actor i va ser empleat en una gran varietat de llocs de treball; s'explica que fins i tot va ser caddy (ajudant de golf) del ja famós Clark Gable. No va cridar l'atenció dels productors cinematogràfics fins que va concórrer amb la seva família a un restaurant de Beverly Hills i va ser «descobert» per un caçador de talents.

Va debutar en The Happy Years (1950); posteriorment exerciria diversos personatges secundaris en pel·lícules de temes militars fins a Amb una cançó en el meu cor (1952, de Charles Walters) protagonitzada per Susan Hayward, que donaria lloc a un contracte amb la 20th Century Fox. Comença el seu llançament com a estrella: després de treballar en alguna pel·lícula com Titanic (la versió de 1953) protagonitza Beneath the 12-mile reef de Robert D. Webb.

La seva companyia, la Fox, li donaria una sèrie de papers com a protagonista en pel·lícules incloent Beneath the 12-mile reef (1953) i El príncep valent de Henry Hathaway, adaptació cinematogràfica del còmic de Hal Foster, que compartia protagonisme amb importants intèrprets com James Mason, Sterling Hayden, Janet Leigh, Debra Paget i Victor McLaglen. En aquest mateix any 1954 treballa en Llança trencada d'Edward Dmytryk compartint protagonisme amb Spencer Tracy, Richard Widmark, Katy Jurado i Jean Peters en una adaptació al western de la pel·lícula de Mankiewitz, Odi entre germans.

Realitza també papers menors, en Un petó abans de morir (1956) i Entre el cel i l'infern (1956).

Va ser durant l'inici de la seva carrera que es va convertir en el protegit del veterà actor Clifton Webb, que apareix amb ell en Stars and Stripes Forever (1952). La seva actuació li va valer una nominació per al Globus d'Or i va ser l'actor revelació més prometedor en pel·lícules de cinema.

Segons Robert Hofler en L'home que va inventar a Rock Hudson, biografia sobre l'agent de talents de Hollywood Henry Willson, Wagner va ser el client més destacat que va trencar amb Willson després dels xafardejos a Hollywood sobre l'homosexualitat de Willson i el seu millor client, Rock Hudson.

En els anys seixanta la carrera de Wagner s'estanca. Encara que treballa en algunes pel·lícules destacades, com La Pantera Rosa de Blake Edwards, Harper de Jack Smight, no passa de papers secundaris a l'ombra d'estrelles que llueixen més que la seva.

En els anys setanta comença a treballar en capítols de sèries destacades com Els carrers de San Francisco i com a protagonista d'Atrapa a un lladre.

El seu nou matrimoni amb Natalie Wood li retorna part de la popularitat perduda i per això és una de les estrelles que apareixen en la superproducció de catàstrofes El colós en flames de John Guillermin i en la superproducció bèl·lica La batalla de Midway de Jack Smight. El 1974 treballa també en la sèrie La fugida de Colditz.

El 1975 i fins a 1978 protagonitza la sèrie Endollat juntament amb Albert Finn i de 1979 fins a 1984 serà Jonathan Hart en la sèrie Hart to Hart, que protagonitzava juntament amb Stefanie Powers, en la qual encarnaven a un matrimoni de detectius multimilionaris.

Durant els anys vuitanta continua treballant en telefilms i fins i tot en els noranta torna a reprendre el paper de Jonathan Hart en telefilms basats en noves aventures del matrimoni de detectius. Pel que fa al cinema apareix en la pel·lícula sobre la vida de Bruce Lee, Drac: la veritable història de Bruce Lee i interpreta el personatge de Número Dos en les diferents aventures d'Austin Powers.

Vida personal

[modifica]

Wagner ha reconegut haver tingut idil·lis amb Joan Crawford. El 1957 protagonitza l'idil·li de l'any a Hollywood i contreu matrimoni amb la bella i jove Natalie Wood amb la qual estaria casat fins a 1962. Després del seu primer divorci, Robert Wagner es casaria amb Marion Marshall, de qui es divorciaria el 1970 després d'haver tingut una filla.[1]

Torna a casar-se el 1972 amb Natalie Wood, amb la qual tornaria fins a la mort d'ella, que vs tenir lloc el 1981 en misterioses circumstàncies. Després de quedar vidu, Wagner es va casar el 1991 amb l'actriu i amiga de la seva infància, Jill St. John amb qui roman fins avui.[2]

Pel·lícules

[modifica]
Any Títol Rol Notes
1951 The Frogmen Tinent (jg) Franklin
1951 Halls of Montezuma Soldat Coffman
1951 Let's Make It Legal Jerry Denham
1952 With a Song in My Heart GI Paratrooper
1952 Stars and Stripes Forever Willie Little
1952 What Price Glory? Soldat Lewisohn
1953 Beneath the 12-Mile Reef Tony Petrakis
1953 Titanic Gifford "Giff" Rogers
1954 Llança trencada (Broken Lance) Joe Devereaux
1954 El príncep valent (Prince Valiant) Príncep Valent
1955 White Feather Josh Tanner
1956 A Kiss Before Dying Bud Corliss
1956 Between Heaven and Hell Sam Gifford
1956 The Mountain Christopher Teller
1957 The True Story of Jesse James Jesse James
1958 The Hunters Tinent Pell
1958 In Love and War Frank "Frankie" O'Neill
1958 Mardi Gras Aparició sense acreditar
1959 Say One for Em Tony Vincent
1960 All the Fini Young Cannibals Txad Bixby (el personatge està basat en Chet Baker)
1961 Sail a Crooked Ship Gilbert Barrows
1962 The War Lover Tinent Ed Boland
1962 The Longest Day US Army Ranger
1964 The Pink Panther George Lytton
1966 Harper Allan Taggert
1967 Banning Mike Banning
1968 Don't Just Stand There! Lawrence Colby
1969 Winning Luther Erding
1974 El colós en flames (The Towering Inferno) Donen Bigelow
1976 Laurence Olivier Presents: Cat on a Hot Tin Roof Brick Pollitt
1976 La batalla de Midway Tinent Comandant Ernest L. Blake
1979 The Concorde - Airport ' 79 Kevin Harrison
1983 La maledicció de la Pantera Rosa (Curse of the Pink Panther) George Lytton
1987 Love Among Thieves Mike Chambers
1991 Delirious Jack Gates (aparició sense acreditar)
1993 Dragon: The Bruce Lee Story Bill Krieger
1997 Austin Powers: International Man of Mystery número Dos
1998 Wild Things Tom Baxter
1999 Austin Powers: The Spy Who Shagged Em número Dos Reprèn el paper de la primera pel·lícula de la sèrie
2000 Becoming Dick Edward
2001 Sol Goode Pare de Sol
2002 Austin Powers in Goldmember número Dos Reprèn el paper de les dues primeres pel·lícules de la sèrie
2006 Everyone's hero
2007 Netherbeast Incorporated President James Garfield
2007 Man in the Chair Taylor Moss Wagner va guanyar, juntament amb altres membres del repartiment, el premi al millor repartiment del Method Fest
2007 A Dennis the Menace Christmas Mr. Wilson Directament per a vídeo
2009 The Wild Stallion Novak Directament per a vídeo
2014 The Hungover Games Liam Directament per a vídeo

Referències

[modifica]