El Reus Deportiu és un club esportiu de Reus, al Baix Camp, fundat l'any 1909. És especialment conegut per la seva secció d'hoquei patins, guanyadora de vuit Copes d'Europa entre altres títols.[1]
És constituït oficialment el 23 de novembre de 1909 amb el nom de Club Deportiu. La primera seu fou el velòdrom del final del carrer de Sant Joan, i el 1912 començaren a utilitzar-se uns terrenys de la carretera de Salou, propietat del Tramvia. El 1917 va absorbir el Club Velocipedista i el Sport Club Reus, i va adoptar el nom de Reus Deportiu que encara conserva. Va créixer en associats però només es va desenvolupar el futbol, i les seccions de ciclisme, atletisme i boxa van desaparèixer el 1922. El 1911 va establir la seva seu a la Plaça de la Sang i el 1933 al Raval de Santa Anna.
El 1919 es va obrir un camp d'esports al Camí de l'Aleixar. Un nou recinte poliesportiu es va inaugurar el 1927. El 1929 va començar a publicar el butlletí mensual Reus Deportiu, que durà fins al 1935. El 1936 el poliesportiu va canviar de nom a Casal Reusenc d'Esport i Cultura i els equips Reus Popular. El 1939 es va reconstituir i va reiniciar l'activitat el 1940 establint la seu social (l'anterior fou destruïda pels bombardejos) al Cafè d'Espanya a la Plaça del Prim. El 1951, a causa dels problemes econòmics que patia l'entitat, el futbol s'escindí en una nova entitat, el Club de Futbol Reus Deportiu. El 1953 es va traslladar al carrer de la Perla, no gaire lluny. El 1962 s'inauguraren les noves instal·lacions del pavelló d'esports del Reus. L'any 1973 el president Andreu Olesti Cabrito, un industrial químic de la localitat, va inaugurar el pavelló d'esports. Però després el club es va endeutar i, a causa d'això, va patir una crisi que el 1975 va portar a vendre part dels terrenys socials inclòs el camp de futbol on es van construir edificis (l'Edifici Olímpic per exemple). El 1977 es va obrir el nou camp de futbol al barri Solivista. Als anys 80 la crisi es va tancar amb la venda de més terrenys als constructors. El 1994 per conveni, el camp de futbol va esdevenir municipal. El 1995 va dimitir el president, el constructor Pere Vinaixa i Ollé, i va ser elegit Joan Sabater i Escudé, comerciant, ex jugador d'hoquei i polític d'UCD; el 23 de novembre de 2011 fou derrotat per només set vots de diferència per Mònica Balsells, empresària i 1a dona presidenta de l'entitat.
El Reus Deportiu té actualment onze seccions, les quals són hoquei sobre patins, escacs, atletisme, bàsquet, excursionisme, gimnàstica rítmica, patinatge artístic sobre rodes, rugbi, karate, tennis - pàdel i tennis taula. Les seves instal·lacions inclouen: sis piscines, dos jacuzzis, dues saunes, dos banys de vapor, un gimnàs de 400 m2, tres sales polivalents per activitats dirigides, una sala de cycling, una pavelló de bàsquet, cinc pistes de tennis de terra batuda, quatre pistes de pàdel, 2 pistes de futbol/polivalents, 1 palau d'esports d'hoquei amb capacitat per 2.500 espectadors, a més de sales polivalents per realitzar activitats de judo, hapkido, karate, tai-txi, patinatge artístic, gimnàstica rítmica, entre altres.
Cruset Vallverdú, Josep. L'aventura del gran Reus - La història del llegendari Reus Deportiu de les sis copes d'Europa d'hoquei patins. Cossetània Edicions, 2017. ISBN 978-84-9034-624-2.
