Vés al contingut

Rassul Gamzàtov

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRassul Gamzàtov

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(av) ХIамзатил Расул Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 setembre 1923 Modifica el valor a Wikidata
Tsada (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 novembre 2003 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Membre del Presídium del Soviet Suprem de l'URSS
Diputat del Poble de la URSS
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióIslam Modifica el valor a Wikidata
FormacióInstitut de Literatura Maksim Gorki (1945–1950) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, traductor, polític, periodista d'opinió, escriptor, prosista, lletrista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1932 Modifica el valor a Wikidata -
PartitPartit Comunista de la Unió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereVers, poesia narrativa i poema Modifica el valor a Wikidata
MovimentRealisme socialista Modifica el valor a Wikidata
Participà en
17 octubre 196122è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
Premis


Musicbrainz: cdfd0faa-4239-4500-8079-72fdf47a8b01 Find a Grave: 8081660 Modifica el valor a Wikidata

Rassul Gamzàtovitx Gamzàtov, àvar: ХIамзатил Расул AFI: [ħamzatil Rasul], rus: Расу́л Гамза́тович Гамза́тов AFI: [rɐˈsul ɡɐmˈzatəvʲɪtɕ ɡɐmˈzatəf] [rɐˈsul ɡɐmˈzatəvʲɪtɕ ɡɐmˈzatəf] (pàg.) (Tsada, Daguestan, 8 de setembre de 1923Moscou, 3 de novembre de 2003) fou un popular poeta àvar. Entre els seus poemes hi havia Juravlí, que es va convertir en una coneguda cançó soviètica.[1]

Biografia

[modifica]

Rassul Gamzàtov va néixer al Daguestan en una família àvara. El seu pare era el poeta Gamzat Tsadassa (1877-1951)[2] guanyador del Premi Stalin el 1951. Ell mateix començà a escriure versos el 1932 i publicà a partir de 1937 a la premsa local en llengua àvar. El seu primer llibre en àvar es va publicar el 1943. Va ser professor el 1941, després ajudant de direcció de teatre i periodista de premsa i ràdio

Del 1945 al 1950 va ser alumne de l'Institut de Literatura Maksim Gorki de Moscou, on va conèixer el poeta Naüm Grébnev (1921-1988), que va traduir els seus poemes al rus. El més conegut d'ells és el poema Juravlí (Les grues) que va aparèixer a Novi mir i donà origen, el 1969, a una cançó famosa a tota la Unió Soviètica, en memòria dels soldats caiguts durant la Gran Guerra Patriòtica[3] El mateix Gamzàtov havia traduït els grans autors de la literatura russa a l'àvar, com ara Puixkin, Lérmontov, Iessenin o Maiakovski.

El 1952 fou guardonat amb un Premi Stalin de 3a classe pel recull de poemes L'any del meu naixement.

Gamzàtov va ser elegit posteriorment diputat del Daguestan soviètic, i després diputat i membre del Soviet Suprem.[4]

Gamzatov va escriure diverses cançons traduïdes al rus; el poeta també va col·laborar amb compositors coneguts, com Ian Frénkel (que va musicar Juravlí), Dmitri Kabalevski, Raimonds Pauls, Iuri Antónov, o fins i tot Aleksandra Pàkhmutova. Han estat interpretades per cantants com Anna German, Galina Vixnévskaia, Müslüm Maqomayev, Ióssif Kobzon, Valeri Leóntiev, Sofia Rotaru, o Mark Bernés.

Gamzàtov va formar part dels consells editorials dels diaris Novi mir, Literatúrnaia gazeta, Drujba naródov (Amistat dels pobles), Literatúrnaia Rossia, etc. Des de 1951 fins a la seva mort, va presidir la Unió d'Escriptors del Daguestan

Amb motiu del seu vuitantè aniversari, fou convidat a la residència oficial Botxarov Rutxei a la vora de la Mar Negra pel president Vladímir Putin que li atorgà l'Orde de Sant Andreu[5]per la seva destacada contribució al desenvolupament de la literatura russa i a les activitats públiques.[6]

Va morir a Moscou. Està enterrat al petit cementiri musulmà de Tarki, al peu del mont Tarki-Tau, al costat de la tomba de la seva dona. Va tenir tres filles.

El juliol de 2013 es va inaugurar un monument seu al bulevard Iauzski, al centre de Moscou[7]

Homenatges

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Elena Polyudova. Soviet War Songs in the Context of Russian Culture (en anglès). Cambridge Scholars Publishing, 2016, p. 178. ISBN 978-1-443-88974-2. 
  2. Tatiana Smorodinskaya. Encyclopedia of Contemporary Russian Culture (en anglès). Routledge, 2013, p. 225. ISBN 9781136787850. 
  3. (anglès) Cambridge Scholars Publishing. Soviet War Songs in the Context of Russian Culture, 2016, p. 178. ISBN 9781443889742. 
  4. Myriam Anissimov. Vassili Grossman (en francès). Le Seuil, 2012. ISBN 9782021079500. 
  5. «President Vladimir Putin wished Dagestan poet and public figure Rasul Gamzatov a happy 80th birthday» (en anglès). kremlin.ru, 2003. [Consulta: 11 març 2017].
  6. «Decret del president de la Federació de Rússia de 08.09.2003 núm. 1040» (en rus). President de Rússia. [Consulta: 19 juliol 2019].
  7. «Unveiling of a monument to Rasul Gamzatov» (en anglès). kremlin.ru, 2013. [Consulta: 11 març 2017].
  8. (anglès) Noms d'asteroides per ordre alfabètic
  9. (anglès) Llista de tots els asteroides amb números
  10. (anglès) Citation for (7509) Arxivat 2016-01-22 a Wayback Machine.