Rafael Sánchez Guerra

Rafael Sánchez Guerra

Biografia
Naixement	(es) Rafael Sánchez-Guerra Sainz 28 octubre 1897 Madrid
Mort	2 abril 1964 (66 anys) Atarrabia (Navarra)
8è President del Reial Madrid CF
31 maig 1935 – 4 agost 1936
Regidor de l'Ajuntament de Madrid
1931 – 1939 Circumscripció electoral: Centro Electe a: eleccions municipals de 1931 a Madrid
Diputat a Corts
29 abril 1923 – 15 setembre 1923
Dades personals
Formació	Universitat de Madrid Instituto Cardenal Cisneros
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític, periodista, militar
Carrera militar
Conflicte	Guerra Civil espanyola Guerra del Rif
Esport	futbol
Família
Pare	José Sánchez Guerra y Martínez

Rafael Sánchez-Guerra Sáinz (Madrid, 28 d'octubre de 1897 - Villava, 2 d'abril de 1964) va ser un polític espanyol, periodista i President del Reial Madrid de 1935 a 1939. Era fill de José Sánchez Guerra Martínez i de Luisa Sainz.

Biografia

Curso estudis de Dret en la Universitat de Madrid. Més tard es dedicà al periodisme col·laborant principalment en «ABC », «Blanco y Negro» (cròniques taurines) i «El País» de l'Havana.

Va ser diputat a Corts per Jaca pel Partit Conservador a les eleccions generals espanyoles de 1923 amb només 26 anys. Sent el seu pare president del Consell de Ministres s'allistà com a voluntari en les forces regulars d'Àfrica on va combatre sota les ordres de González Tablas. Va ser ferit i condecorat amb la Medalla Militar.

En les acaballes de la monarquia, va ser candidat de la Conjunció Republicano-Socialista, com a independent, en les eleccions municipals de Madrid. Sánchez-Guerra va ser el candidat més votat en el districte de Centre i, d'aquesta forma, escollit regidor. En proclamar-se la República Espanyola va ser nomenat sotssecretari de la Presidència del Consell de Ministres i més tard ocupà el càrrec de secretari general de la Presidència de la República, càrrec que abandonà en caure Niceto Alcalá Zamora.

Durant la Guerra Civil espanyola (1936 – 1939), no va tenir cap activitat política llevat de les seves funcions de regidor de l'Ajuntament de Madrid. El 1938 va ser mobilitzat en la seva qualitat d'oficial de complement nomenant-lo ajudant del coronel Segismundo Casado.

En acabar-se la guerra es va negar a abandonar Madrid, va ser detingut i condemnat a la pena de 30 anys. Va romandre 26 mesos en diferents presons de la geografia espanyola (Madrid, Cuéllar, Puerto de Santa María, etc.) i no va arribar a complir totalment la seva condemna en ser-li commutada. El 1946 pas a França clandestinament i va ser nomenat ministre sense cartera del govern a l'exili presidit per José Giral.

Poc temps després es retira de les activitats polítiques, publicant-se a França i Argentina un llibre seu titulat «Mis Prisiones». A partir d'aquest moment es consagra enterament al periodisme i funda a París l'agència «Premsa Intercontinental». En 1959 torna a Espanya per ingressar, com a germà cooperador, al convent de Pares Dominics de Villava (Navarra). Allí va escriure dos nous llibres de records titulats «Mi Convento» i «Cartas a mis nietos». Va morir el 1964.

Va ser també president del Madrid F.C. de 1935 fins a 1939. Durant la guerra civil, Sánchez-Guerra va tenir poca activitat en el club i va ser substituït a l'agost de 1936 per un comitè presidit per Juan José Vallejo, president de la Federació Esportiva Obrera. Aquest comitè va cedir el Camp de Chamartín per a la instrucció del Batalló Esportiu.

Fonts

Bibliografia

• Pasamontes, Juan Carlos. Todos los jefes de la Casa Blanca: de Julián Palacios a Florentino Pérez. Madrid: Alhambra / Marca, 2003. 

Enllaços externs

• Biografia a El Pueblo de Ceuta Arxivat 2011-07-20 a Wayback Machine..

Precedit per: Luis Usera Bugallal

President del Real Madrid 1935-1939

Succeït per: Adolfo Meléndez