Vés al contingut

Quint Servili Prisc Fidenat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Quint Servili Prisc Fidenat (desambiguació)».
Plantilla:Infotaula personaQuint Servili Prisc Fidenat
Nom original(la) Quintus Servilius Structus Priscus Fidenas Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle V aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort390 aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Cònsol romà
Dictador romà
Senador romà
Dictador romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, polític Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública romana primerenca Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaServili Prisc Modifica el valor a Wikidata
Cònjugevalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
FillsGai Servili Estructe Axil·la, Quint Servili Fidenat Modifica el valor a Wikidata
ParesPubli Servili Prisc Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata

Quint Servili Prisc Fidenat (llatí: Quintus Servilius P. f. Sp. n. Priscus Fidenas)[1][2] va ser un magistrat romà del segle v aC. Era fill de Publi Servili Prisc Estructe. Formava part de la gens Servília, i era de la família dels Servili Prisc.

Va ser nomenat dictador l'any 435 aC quan ja havia exercit diverses magistratures. El nomenament de dictador va ser conseqüència de l'alarma que va causar la invasió dels habitants de Veïs i de Fidenes, que van atacar la ciutat aprofitant l'epidèmia que havia delmat Roma. Els atacants van arribar fins a la porta Collina, però Prisc va derrotar els invasors fàcilment i va perseguir als fidenats cap a la seva ciutat, la qual va assetjar i que va conquerir finalment després d'excavar una mina per entrar. Per aquesta conquesta va rebre l'agnomen Fidenat, que després va adoptar i va transmetre als seus fills i descendents en lloc del d'Estructe.

L'any 431 aC va demanar als tribuns de la plebs que obliguessin els cònsols a nomenar un dictador per lluitar contra els volscs i eques. El 418 aC l'exèrcit romà va ser derrotat pels eques i els lavicans, a causa de la incompetència dels tribuns amb potestat consolar d'aquell any. Servili llavors va ser nomenat dictador per segona vegada i va dirigir la guerra contra els eques amb èxit, conquerint Lavici, on el senat romà va establir immediatament una colònia romana.[3]

Referències

[modifica]
  1. «Q. Servilius P. f. Sp. n. Priscus Fidenas». Digital Prosopography of the Roman Republic. [Consulta: 19 novembre 2020].
  2. Quintus Servilius Priscus Structus Fidenas, segons Smith. Per altra banda, Tit Livi l'anomena Aulus, però el prenom Quint és més raonable car és corrent a la família i és el que li donen els Fasti.
  3. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Londres: John Murray, 1876, p. 528.