Quilonis
  | |
| Tipus | ésser humà |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | femení |
| Naixement | segle III aC |
| Mort | valor desconegut |
| Família | |
| Cònjuge | Cleombrot II d'Esparta |
| Mare | Cratesiclea |
| Pare | Leònides II |
| Fills | Agesipolis i Cleòmenes (regent) |
| Germans | Cleòmenes III i Euclides d'Esparta |
Quilonis (en llatí Cheilonis, en grec antic Χιλονίς "Chilonis") fou una princesa espartana, filla de Leònides II i Cratesiclea i esposa de Cleombrot II.
Segons diu Plutarc, quan Leònides, alarmat per la persecució iniciada contra ell per l'èfor Lisandre per haver-se casat amb una dona estrangera, es va refugiar al temple d'Atena, Quilonis va abandonar al seu marit Cleombrot que va ser proclamat rei després de la deposició de Leònides, i es va reunir amb el seu pare al que va acompanyar en el seu exili i van fugir a Tegea. No va mantenir el seu poder durant molt de temps, perquè els lacedaemonis, cansats del seu govern tirànic, van demanar a Leònides que tornés i aquest va voler castigar el seu gendre. Cleombrot va ser obligat a refugiar-se al temple de Posidó, i Quilonis llavors se'n va anar amb el seu marit i li va salvar la vida, impedint la venjança del pare, i va preferir tornar a exiliar-se, aquesta vegada seguint el seu marit Cleombrot, juntament amb els seus dos fills.[1][2]
Referències
[modifica]- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Agis 11, 12, 17-18
- ↑ 2.Cheilonis a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 691