Vés al contingut

Pere Mauclerc

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Pere I Mauclerc)
Plantilla:Infotaula personaPere Mauclerc

Pere de Dreux, representat en un vitrall de Notre-Dame de Chartres lluint una granota de quadres blau i or i al franc canton l'ermini
Biografia
Naixement1191 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Dourdan (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 juliol 1250 Modifica el valor a Wikidata (58/59 anys)
Egipte Modifica el valor a Wikidata
SepulturaAbadia de Saint-Yved de Braine Modifica el valor a Wikidata
Regent
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióregent Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Dreux Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAlix de Thouars (1213 (Gregorià)–)
Margarida de Commequiers Modifica el valor a Wikidata
FillsJoan I el Roig
 () Alix de Thouars
Iolanda de Bretanya
 () Alix de Thouars
Olivier I de Machecoul
 () Margarida de Commequiers Modifica el valor a Wikidata
ParesRobert II de Dreux Modifica el valor a Wikidata  i Iolanda de Coucy Modifica el valor a Wikidata
GermansHenri de Dreux
Robert III de Dreux
Felipa de Dreux Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Pere de Dreux dit Mauclerc, Pere Mauclerc o Pere I de Bretanya [1] nascut cap a 1187, mort el 6 de juliol de 1250, va ser batlle de Bretanya de 1213 a 1237, comte de Richmond i senyor de Machecoul abans 1250.


Gravat que el representa
escaquejat d'or i blau amb cantó d'ermini i vora de gules

En principi destinat a una carrera en el clergat, hi va renunciar, d'on li hauria vingut el seu sobrenom de Mauclerc "mal clergue". És en record d'aquest episodi eclesiàstic que va cobrir el blasó patern amb un franc cantó d'ermini, llavors reservat al clergat.

Després de l'assassinat d'Artur I de Bretanya, el rei Philippe August el va casar amb l'hereva de Bretanya, Alix de Thouars, per tal d'acostar el ducat de Bretanya al regne de França.

Pierre Mauclerc va sostenir a Felip II de França en el seu combat contra Angleterre, i va combatre amb el fill del rei a La Roche-aux-Moines el 1214 contra Joan sense Terra. Va participar llavors el 1219 en la presa de Marmande i al setge de Tolosa de llenguadoc durant la croada albigesa. De tornada a Bretanya, va reprimir el 1222 una revolta dels barons bretons (batalla de Châteaubriant), després va ajudar a Lluís VIII de França en la seva lluita contra Enric III d'Anglaterra (setges de Niort i de La Rochelle el 1224). El va acompanyar igualment quan aquest es va introduir en la croada albigesa, però, a la mort del rei va participar, amb la majoria dels grans del regne, en quatre revoltes contra la regenta Blanca de Castella, entre 1227 i 1234.

Després de la mort d'Alix (1221), es va fer regent (batlle) del ducat en nom del seu fill Joan I el Roig, que va arribar a major d'edat el 1237. Pierre Mauclerc es va fer anomenat llavors «Pere de Braine» i va marxar a combatre a Terra Santa el 1240. Tornat a França, va guanyar alguns èxits marítims contra els anglesos el 1242 i el 1243.

El 1249, va participar en la croada egípcia de Lluís IX de França, de tornada de la qual va morir a la mar abans d'haver tornat a la seva llar. Va ser inhumat a la necròpoli familiar de l'església abacial de Saint-Yved a Braine.

El seu sobrenom de Mauclerc pot també fer referència a la relació conflictiva que va mantenir amb l'alt clergat bretó en general i amb el bisbe de Nantes en particular. Aquest no volia cedir-li terrenys pertanyent al clergat, que eren situats sota el traçat del nou recinte de la ciutat. El seu sobrenom és testificat des de la meitat del segle xiii i figura al decret de Conflans (1341).

Família

[modifica]
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Felip I DE FRANÇA « l'Amorós »
(23/05/1052-29/07/1108 a Melun)
rei de França
 
 
 
 
 
 
 
Lluís VI DE FRANÇA « el Gros »
(01/12/1081-01/08/1137 a Béthisy-Saint-Pierre)
rei de França, comte de Vexin, senyor de Mantes-la-Jolie i de Pontoise, cavaller, comte de Vermandois
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Berta D'HOLANDA
(vers 1058-30/07/1093 A Montreuil)
comtessa d'Hainaut
 
 
 
 
 
 
 
4. Robert DE FRANÇA dit « Robert I DE DREUX el Gran »
(1123 a Braine – 11/10/1188 a Braine)
comte de Dreux, del Perche i de Braine, senyor de Fère-en-Tardenois, d'Arcy-Sainte-Restitue, de Nesles, de Longueville, de Quincy-sous-le-Mont, de Savigny-sur-Ardres, de Baudement i de Brie-Comte-Robert
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Humbert II DE SAVOIa « el Reforçat »
(1070 a Moûtiers – 14/10/1103)
comte de Savoia i de la Mauriena
 
 
 
 
 
 
 
Adela DE SAVOIA
(vers 1092-18/11/1154 a París)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Gisela DE BORGONYA
(1075 – després de 1133)
 
 
 
 
 
 
 
2. Robert II DE DREUX « El Jove »
(vers 1154 a Dreux – 28/12/1218)
comte de Dreux, de Braine i de Nevers, senyor de Fère, de Pont-Arcy, de Quincy-sous-le-Mont i de Longueville
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Andreu DE BAUDEMENT
(vers 1075-1142)
senyor de Braine
senescal de Xampanya
 
 
 
 
 
 
 
Guiu DE BAUDEMENT
(vers 1100-1144)
comte de Braine
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Agnès de BRAINE
(vers 1080-????)
dama de Braine
 
 
 
 
 
 
 
Agnès DE BAUDEMENT
(vers 1130-24/07/1204)
comtessa de Braine, senyora de Fère-en-Tardenois, de Néelle, de Pont-Arcy, de Longueville, de Quincy-sous-le-Mont i de Baudement
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Alix DE BRAINE
dama de Braine
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Pere DE DREUX dit « Pere Mauclerc », « Pere de Braine » i « Pere I de Bretanya »
(vers 1187 a Dourdan – 06/07/1250)
batlle de Bretanya, comte de Dreux, de Braine, de Penthièvre i de Tréguier, comte de Richmond, senyor de Machecoul i de La Garnache
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Tomàs I DE COUCY dit « Tomàs DE MARLE»
(vers 1073-09/11/1130 a Laon)
senyor de Coucy, de Boves, de Marle, de La Fère, de Crépy i de Vervins, comte d'Amiens
 
 
 
 
 
 
 
Enguerrand II DE COUCY
(1108 – vers 1148)
senyor de Coucy, de Marle, de La Fère, de Crécy-sur-Serre, de Vervins, de Pinon, de Landouzy-la-Ville, de Fontaine-lès-Vervins
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Mélisenda DE CRÉCY
(????-1108)
 
 
 
 
 
 
 
Raül I DE COUCY
(1134-15/10/1191 a Sant Joan d'Acre)
senyor de Coucy, de Marle, de La Fère, de Crécy-sur-Serre, de Vervins, de Pinon, de Landouzy-la-Ville i de Fontaine-lès-Vervins
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Raül I DE BAUDEMENT
(vers 1068 – vers 1113)
senyor de Beaugency
 
 
 
 
 
 
 
Agnès DE Beaugency
(vers 1108-????)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Mafalda DE VERMANDOIS
(1085-1131)
dama de Crépy
 
 
 
 
 
 
 
Iolanda DE COUCY
(vers 1164 a Boves – 18/03/1222)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Balduí III D'HAINAUT
(1088-1120)
comte d'Hainaut
 
 
 
 
 
 
 
Balduí IV D'HAINAUT « el Constructor »
(1108-08/11/1171)
comte d'Hainaut
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Yolande DE GUELDRE
 
 
 
 
 
 
 
Agnès D'HAINAUT « la Coixa »
(1142-1173 a Laon)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
30. Godofreu I DE NAMUR
(1068-19/08/1139 a Floreffe)
comte de Namur i de Château-Porcien
 
 
 
 
 
 
 
Alix DE Namur
(1115 – juliol de 1169)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
31. Ermesinda DE LUXEMBURG
(vers 1080-24/06/1143)
comtessa de Luxemburg
 
 
 
 
 
 

Pere de Dreux va néixer cap a 1187 a Dourdan, fill de Robert II de Dreux «el Jove» (nascut vers 1154 a Dreux - mort el 28 de desembre de 1218), comte de Dreux, comte de Braine i de Nevers, senyor de Fère, de Pont-Arcy, de Quincy-sous-le-Mont i de Longueville, i de Iolanda de Coucy (nascuda vers 1164 a Boves - morta el 18 de març de 1222). De la seva primera esposa Alix de Thouars, duquessa de Bretanya (1201- 1221), va tenir tres fills:

De la seva segona esposa dita Nicolasa (morta el febrer 1232), va tenir un altre fill:

  • Olivier de Braine (1231-1279), hereu de la senyoria de Machecoul (Olivier I de Machecoul) i fundador de la família de Machecoul.

Abans de gener de 1236, Pere de Dreux es va casar en terceres noces amb Margarida de Montaigu, senyora de Montaigu, de Commequiers, de La Garnache després de Machecoul, i vídua d'Hug I de Thouars († vers 1230).

Notes i referències

[modifica]
  1. (anglès) Genealogia de Pere de Dreux a Medieval Lands


Precedit per:
Artur I
Duc de Bretanya
Escut de Bretanya

1203-1236
Succeït per:
Joan I el Roig