Pedro Nuño Colom de Portugal
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 13 desembre 1618  Madrid | ||
| Mort | 8 desembre 1673 (54 anys) Ciutat de Mèxic | ||
| Sepultura | Catedral Metropolitana de la Ciutat de Mèxic | ||
 Virrei de la Nova Espanya | |||
| Duc de Veragua Ducat de Veragua | |||
| | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | explorador | ||
| Altres | |||
| Títol | Comte | ||
| Família | Família Colom | ||
| Pares | Don Alvaro II Jacinto Colón de Portugal, 5.Duque de Veraguas y La Vega, Marques de Jamaica i Catalina de Portugal-Castro y Sandoval, 5.Condesa de Gelves | ||
| Premis | |||
 | |||
Pedro Nuño Colom de Portugal y Castro (Madrid, Espanya, 13 de desembre de 1618 - Ciutat de Mèxic, Virregnat de la Nova Espanya, 12 de desembre de 1673) va ser un noble i polític castellà, titulat VI duc de Veragua, V de la Vega, marquès de Jamaica, marquès de Villamizar i VI comte de Gelves, que va exercir el càrrec de 26è Virrei de Nova Espanya, del 20 de novembre al 13 de desembre de 1673.[1]
Fou descendent per línia directa de l'almirall Cristòfor Colom, i per aquest motiu, fou el setè almirall d'Índies. També va ser Gran d'Espanya i cavaller de l'Orde del Toisó d'Or.
Biografia
[modifica]Pedro Nuño Colom va néixer a Madrid el 13 de desembre de 1618, sent fill d'Álvaro Colom de Portugal i Portocarrero, cinquè duc de Veragua, sisè almirall d'Índies, i de Catalina de Castro y Portugal, cinquena comtessa de Gelves.
Va contreure matrimoni a San Jerónimo el Real de Madrid, el dia 7 de febrer de 1645, amb Isabel de la Cueva i Enríquez, filla de Francisco Fernández de la Cueva, setè duc d'Alburquerque i d'Ana Enríquez de la Cueva i Colonna, la seva tercera dona, sent pares de Pedro Manuel Colom de Portugal i de la Cueva, Virrei de València i de Sicília, que va succeir en els títols al seu pare.
A la mort d'Isabel de la Cueva, va contreure segones nupcies, l'any 1663, amb María Luisa de Castro Girón y Portugal, dama de la reina Mariana del Palatinat-Neuburg i filla dels Comtes de Lemos, de qui també va tenir successió.
Va participar a les guerres de Flandes, Alger i Catalunya, on va ser tinent general de la Guàrdia Reial i capità general de l'Armada i, ja en avançada edat, va ser nomenat per la reina Maria Anna d'Àustria en nom i com a regent del seu fill Carles II de Castella, 26º Virrei de Nova Espanya, el 10 de juny de 1672, sent el primer a rebre aquest càrrec del nou monarca, després de rebutjar el nomenament en Fadrique Álvarez de Toledo y Osorio, tercer marquès de Villafranca del Bierzo.
Al seu favor hi havia el fet de ser el rebesnet d'en Cristòfor Colom, i tota una trajectòria al servei de la Corona d'Espanya, i així, malgrat la seva avançada edat, el 20 de novembre de 1673, va fer la seva entrada a Ciutat de Mèxic, regalant més d'un milió i mig de pesos per a les obres del desguàs de la llacuna. Durant el seu curt mandat, únicament va revisar les fortificacions del Port de Veracruz, obra important atès que, després de declarar-se la guerra contra França, es temia una invasió.
Ancià i malalt, va morir a Ciutat de Mèxic el dia 12 de desembre del 1673, sent enterrat en la catedral de Mèxic. Posteriorment, les seves restes foren traslladades al panteó familiar, a Espanya. Li va succeir en el càrrec, com a virrey interí, en Payo Enríquez de Ribera, arquebisbe de Mèxic, tal com figurava en el plec de la seva mortalla.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Manuel., Villalpando César, José. Historia de México a través de sus gobernantes. Planeta Mexicana, 2008, p. 67. ISBN 9789703707706. OCLC 651260890.
Bibliografia
[modifica]- Montoro, José: Relación de Virreinatos y biografía de Virreyes españoles en América, Editorial Mitre, Barcelona, 1984.
- Ferfnández de Bethencourt, Francisco: Historia genealógica y heráldica de la Monarquía Española, Casa Real y Grandes de España, Tomo X, Madrid, 1920.