Vés al contingut

Partit Popular (Espanya)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Partit Popular espanyol)
«PP» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «PP (desambiguació)».
Infotaula d'organitzacióPartit Popular
(es) Partido Popular Modifica el valor a Wikidata
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
LemaHimno del Partido Popular Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtPP, populares i populars Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític espanyol Modifica el valor a Wikidata
IdeologiaConservadorisme, liberalisme econòmic, democràcia cristiana,[1] nacionalisme espanyol
Alineació políticaDreta, centre-dreta
Història
ReemplaçaAlianza Popular
Creació1977 (Aliança Popular)
1989 (Partit Popular)
FundadorManuel Fraga Iribarne Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre deUnió Internacional Demòcrata
Internacional Demòcrata de Centre
Partit Popular Europeu (1991–) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaAlberto Núñez Feijóo (2022–) Modifica el valor a Wikidata
Secretària generalCuca Gamarra (2022–) Modifica el valor a Wikidata
JoventutsNoves Generacions de Partit Popular Modifica el valor a Wikidata
Afiliació internacionalInternacional Demòcrata de Centre
Afiliació europeaPartit Popular Europeu
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata
Lloc webpp.es Modifica el valor a Wikidata
Telegram: Partido_Popular Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

El Partit Popular (PP; en castellà, Partido Popular) és un partit polític espanyol situat en la dreta política. S'autodenominen democristians i conservadors liberals.[1][2] Va ser fundat en el gener de 1989, encara que va ser refundat, substituint l'antiga Aliança Popular. Des de 2011 i fins 2018, va ser el partit que va ocupar el Govern d'Espanya, sota el mandat de Mariano Rajoy, fins que va ser desplaçat a causa de l'aprovació d'una moció de censura en la seva contra liderada per Pedro Sánchez. La sentència de la investigació judicial del cas Gürtel el converteix en el "primer partit polític en democràcia condemnat per corrupció a Espanya".[3]

El Partit Popular va governar Espanya entre 1996 i 2004, amb José María Aznar com a president. La primera legislatura del govern Aznar, el PP va obtenir majoria simple, amb 156 escons, i va rebre el suport en la investidura de CiU, CC i el PNB. La segona legislatura, a partir del 2000, va governar amb majoria absoluta (amb 183 escons). Actualment governa a diverses comunitats autònomes, entre elles en Galícia o Madrid. Forma part del Partit Popular Europeu.

Història

[modifica]

El Partit Popular sorgeix de l'evolució d'Alianza Popular, un dels partits d'ideologia conservadora que va sorgir durant el període de la transició democràtica espanyola, dirigit per Manuel Fraga Iribarne[4] (amb llarga experiència de govern com a ministre franquista). Fou creat el 9 d'octubre de 1976 i que incorporava molts antics governants del règim franquista:

A les eleccions generals espanyoles de 1977 va obtenir 16 escons i el 8,2% dels vots. Durant els anys 80, va formar coalició amb el PDP, i rebé el nom de Coalició Popular, i finalment es va refundar en l'actual Partit Popular.

El Partit Popular va sorgir de la refundació d'Alianza Popular feta en el IX Congrés d'Aliança Popular (gener de 1989).[4] Com a conseqüència de la refundació, el PP va abandonar la Internacional Conservadora, i es va unir a la Internacional Democratacristiana. Això fa que sigui considerat com un partit democratacristià i no conservador.

Evolució de l'Aliança Popular i el Partit Popular

A partir de les eleccions generals del 1982, en les què es presenta amb el Partit Demòcrata Liberal[5] esdevé el principal partit de l'oposició, ocupant l'espai de la desapareguda UCD formant la Coalició Popular amb el Partit Demòcrata Liberal i el Partit Liberal, procedents de la UCD, i els partits regionalistes Unió Valenciana, Unión del Pueblo Navarro, Partido Aragonés Regionalista i Centristes de Galícia i guanyant governs autonòmics i municipals.[cal citació]

Els governs d'Aznar

[modifica]

Dirigit per José María Aznar des del X Congrés del partit d'abril de 1990, en les eleccions generals aconseguí 141 escons (34 més que en les de 1989), consolidant-se com a partit d'oposició.[4] El PP va aconseguir majoria simple a les Corts espanyoles, en les eleccions del 1996, després de derrotar el PSOE. Aznar va aconseguir la presidència del govern amb el suport de CiU i el PNV. La seva política va estar dominada per una reeixida agenda econòmica, afavorida per la bonança internacional, amb ajustaments pressupostaris per tal d'assolir el dèficit zero, i amb l'objectiu de complir els criteris de convergència amb l'euro. Sota el seu govern l'economia espanyola va mostrar una força considerable al créixer més ràpid que la de molts altres països europeus, donat el baix nivell del que partia. Es va reduir l'atur (de més del 20% l'any 1996 a prop de l'11% el 2003), es va mantenir la inflació dintre dels marges marcats per la Unió Europea i es van sanejar els comptes públics per primera vegada des del retorn de la democràcia a Espanya. Seguint les idees liberals econòmiques amb les quals havia arribat al poder, part d'aquest creixement econòmic es va fer mitjançant una política de privatitzacions de serveis públics. Entre 1996 i 1999 es va procedir a la plena integració d'Espanya en l'estructura militar de l'OTAN i en la Unió Europea, tenint el país una major projecció internacional.

En les eleccions del 2000 va tornar a guanyar, aquesta vegada amb majoria absoluta. Durant bona part d'aquest segon mandat, el govern del PP va aconseguir uns bons resultats econòmics i uns notables èxits en la lluita contra el terrorisme d'ETA, tot i que des de l'oposició se'l va acusar de manca de diàleg amb els altres partits polítics, sobretot amb els nacionalistes bascos (PNV). A partir de 2002 es va produir un gran desgast del Govern a causa d'una gran agitació política i social entorn de certes qüestions: la conflictivitat laboral, incloent una vaga general el 2002, el decret de reforma universitària (LOU), l'aplicació del Pla Hidrològic Nacional (PHN), la gestió de l'accident del petrolier "Prestige" (que va provocar una marea negra a les costes gallegues i cantàbriques). També rebé crítiques ciutadanes pel seu suport a George Bush i Tony Blair, a pesar de la important mobilització en contra de la intervenció armada, en l'ocupació de l'Iraq.

El 30 d'agost de 2003 Mariano Rajoy va ser proposat per José María Aznar com a Secretari General del PP i candidat a la Presidència del Govern, esdevenint el nou líder del partit després del XIV Congrés del Partit Popular. El PP, ja amb Rajoy al front, va quedar segon en les eleccions del 2004, perdent així el govern. Aquestes eleccions van tenir lloc només tres dies després de l'atemptat de l'11-M a Madrid perpetrat per activistes de l'organització integrista islàmica Al-Qaeda i que el govern del PP va atribuir en un primer moment a ETA.

Amb Mariano Rajoy a l'oposició

[modifica]

Al XV Congrés del partit[6] José María Aznar fou nomenat president d'honor del partit, fins que renuncià en 20 de desembre de 2016 per desavinences amb la línia del partit.[7] Des de l'oposició del govern d'Espanya, el PP sempre ha estat radicalment en contra del Nou Estatut de Catalunya, també en l'actualitat. S'ha oposat enèrgicament a la llei del matrimoni homosexual participant en les manifestacions del Fòrum de la família. A Galícia, Fraga quedà primer en les autonòmiques, però no pogué impedir que un pacte PSG-BNG li tragués el govern.

Govern i corrupció en la dècada de 2010

[modifica]

La crisi financera espanyola va provocar la caiguda del govern de José Luis Rodríguez Zapatero, que va convocar eleccions anticipades en 2011 que guanyà el Partit Popular de Mariano Rajoy Brey amb majories absolutes al congrés i al senat.[8]

L'economia espanyola va haver de ser rescatada en 2012 amb 100.000 milions d'euros dels fons de la zona euro.[9] i la Troika (Comissió Europea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional) va establir un programa de recuperació econòmica.[10] Espanya va negociar el suport financer d'un paquet de "Línia de crèdit condicionada amb precaució" (PCCL).[11]

En la dècada de 2010 s'ha vist esquitxat per nombrosos casos de corrupció, com el cas Bárcenas de sobresous ala dirigents,[12] el Cas Gürtel,[13] el Cas Palma Arena,[14] el Cas Nóos, el cas Fabra,[15] o l'operació Púnica, amb desenes d'imputats.[16] El 2016, El Mundo va aconseguir un document PowerPoint que explicava als alcaldes del partit de la Comunitat de Madrid com finançar-se de manera irregular sense que el Tribunal de Comptes poguera assabentar-se. Aquesta pràctica va ser exercida per desenes d'alcaldes i se sap que la primera consulta del document data del 13 de gener de 1999.[17]

El govern popular va iniciar l'operació Catalunya després de la manifestació de l'11 de setembre del 2012 amb el lema «Catalunya, nou estat d'Europa», en la que un milió i mig de persones es manifesten pels carrers de Barcelona a favor del dret a decidir, a partir d'una reunió mantinguda el 26 d'octubre de 2012 entre el comissari del Cos Nacional de Policia d'Espanya José Manuel Villarejo, la secretaria general del Partit Popular i presidenta de Castella-la Manxa, María Dolores de Cospedal, i Ignacio López del Hierro.[18] Mariano Rajoy, el president del govern, era coneixedor de les maniobres de les clavegueres de l'estat contra els seus enemics polítics.[19]

En 20 de desembre de 2015 el Partit Popular, encapçalat per Mariano Rajoy va guanyar les Eleccions generals espanyoles de 2015 sense majoria per la divisió del vot de la dreta amb l'aparició de Ciutadans i de l'esquerra amb Podem,[20] però incapaç de formar govern, va declinar l'oferiment de Felip VI d'Espanya de formar govern en 22 de gener,[21] d'aquesta manera es van forçar unes segones eleccions generals, que van tenir lloc el 26 de juny de 2016, amb uns resultats similars. El 30 d'agost de 2016 es va presentar a una sessió d'investidura, tot i no tenir prou vots.[22] En 29 d'octubre, amb l'abstenció del PSOE i el suport de Ciutadans i Coalició Canària fou investit de nou com a President del Govern.[23]

Minuts més tard de la declaració d'Independència de Catalunya, el 27 d'octubre de 2017 Mariano Rajoy anuncia l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola de 1978, pel qual la Generalitat de Catalunya passa a estar sota control del Govern del Regne d'Espanya i delega les funcions de la presidència de la Generalitat en la vicepresidenta del Govern Espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, i les funcions de cada conselleria són assumides pels diferents ministres del Govern Espanyol. Així mateix, declara dissolt el Parlament de Catalunya i convoca eleccions autonòmiques a Catalunya pel dia 21 de desembre de 2017.[24] El President Carles Puigdemont i diversos consellers i conselleres s'exilien a Brussel·les,[25] i altres consellers són imputats pel Tribunal Suprem amb càrrecs de rebel·lió, sedició o desobediència; i acaben en presó preventiva.

La sentència del cas Gürtel, feta el maig de 2018, va concloure que durant més de dos dècades el partit ha tingut una comptabilitat econòmica fora del circuit econòmic, implicant un mecanisme de finançament irregular,[26] provocant la moció de censura a Mariano Rajoy, i que fos investit president Pedro Sánchez del Partit Socialista Obrer Espanyol.[27] Es van convocar primàries per a l'elecció del nou líder del partit[28] en les que Pablo Casado, considerat hereu d'Aznar va guanyar a Soraya Sáenz de Santamaría, considerada hereva de Rajoy amb el 57% dels vots.[29]

Liderat de Pablo Casado

[modifica]

El 2019 es van celebrar dues eleccions generals a Espanya, les primeres el 28 d'abril i, després de la investidura fallida del socialista Pedro Sánchez, d'altres el 10 de novembre. En totes dues va concórrer Pablo Casado com a líder del PP i cap de llista per Madrid, en les primeres es consolidà l'esperada baixada de vots del PP, que passà de 137 a 66 diputats obtenint el pitjor resultat de la seva història per la divisió del vot de dreta amb Ciutadans i Vox.[30] A les segones, el partit recupera un 14,8 % de vots i 23 diputats, fins als 89.[31] El bloc de l'esquerra, amb 158 diputats va superar el de la dreta amb 149 diputats, però no aconsegueix majoria absoluta i obté menys escons que a l'abril, quan va obtenir 158 davant de 166 de la dreta.[32]

Liderat d'Alberto Núñez Feijóo

[modifica]

La crisi interna del Partit Popular va posar en dubte el lideratge de Pablo Casado i el va portar a no presentar-se al Congrés Extraordinari del partit que va tenir lloc a la ciutat de Sevilla,[33] i Alberto Núñez Feijóo va dimitir com a president del PP de Galícia i el 2 d'abril del 2022 va ser proclamat President del Partit.[34] Alberto Núñez Feijóo dirigeix el partit de cara a les eleccions autonòmiques i municipals del 28 de maig de 2023, en les què el PP tenyeix de blau el mapa polític i absorbint el vot de Ciutadans aconsegueix ser el partit més votat de l'Estat,[35] i pactant amb Vox revalida els governs autonòmics de l'Aragó, Múrcia i Castella i Lleó i aconsegueix la majoria dels que estaven governats pel PSOE com el País Valencià, les Illes Balears, Extremadura i La Rioja.

Després de la victòria del Partit Popular a les eleccions generals espanyoles de 2023, en què el partit va aconseguir 137 escons, 48 més que en 2019, Felip VI d'Espanya va encarregar a Alberto Núñez Feijóo intentar la investidura però no va ser capaç d'aconseguir els suports suficients a la segona votació de la seva investidura,[36] amb 172 vots a favor del Partit Popular, Vox, Coalició Canària i Unió del Poble Navarrès i 177 en contra,[37] i finalment fou escollit Pedro Sánchez.[38]

L'11 de juliol de 2024 Vox va trencar els pactes de govern amb el PP d'Aragó, el País Valencià, Múrcia, Extremadura i Castella i Lleó pel suport popular al repartiment a altres comunitats autònomes de menors migrants no acompanyats arribats a Canàries.[39]

Resultats electorals

[modifica]
Eleccions generals espanyoles
Any Candidat Vots +/– % +/– Escons +/– Govern
1989 José María Aznar López 5.117.049 N/A
25,14 / 100
 N/A
107 / 265
 N/A Oposició
1993 8.089.235
34,56 / 100
 Augment 9,42
141 / 265
 Augment 34 Oposició
1996 9.224.696
38,4 / 100
 Augment 3,84
156 / 265
 Augment 15 Majoria absoluta
2000 10.321.178
45,24 / 100
 Augment 6,84
183 / 265
 Augment 27 Majoria absoluta
2004 Mariano Rajoy Brey 9.635.491
37,81 / 100
 ▼ 7,43
148 / 265
 ▼ 35 Oposició
2008 10.144.951
39,86 / 100
 Augment 2,06
154 / 265
 Augment 6 Oposició
2011 10.061.311
41,9 / 100
 Augment 2,04
186 / 265
 Augment 32 Majoria absoluta
2015 7.917.462
31,64 / 100
 ▼ 0,76
123 / 265
 ▼ 63 Anticipades
2016 7.372.172
30,88 / 100
 ▼ 10.26
137 / 265
 Augment 14 Minoria
Abril de 2019 Pablo Casado Blanco 4.261.473
16,26 / 100
 ▼ 14,62
66 / 265
 ▼ 71 Anticipades
Novembre de 2019 4.917.095
20,27 / 100
 Augment 4,01
87 / 265
 Augment 21 Oposició
2023 Alberto Núñez Feijóo 8.160.837 Augment 3.243.742
33,06 / 100
 Augment 12,79
137 / 265
 Augment 48 Oposició
Eleccions al Parlament Europeu
Any Candidat Vots +/– % +/– Escons +/–
1989 Marcelino Oreja Aguirre 3.395.015[40] N/A 21,41 N/A
15 / 60
 N/A
1994 Abel Matutes Juan 7.453.900[41] ▲ 4.058.885 40,12 ▲ 18,71
28 / 64
 ▲ 13
1999 Loyola de Palacio 8.410.790[42] ▲ 956.890 39,74 ▼ 0,38
27 / 64
 ▼ 1
2004 Jaime Mayor Oreja 6.393.192[43] ▼ 2.017.598 45,14 ▲ 5,41
24 / 54
 ▼ 3
2009 6.670.232[44] ▲ 277.040 42,12 ▼ 3,02
24 / 50
 Es manté
2014 Miguel Arias Cañete 4.098.339[45] ▼ 2.571.896 26,09 ▼ 16,03
16 / 54
 ▼ 8
2019 Dolors Montserrat i Montserrat 4.519.205[46] ▲ 420.866 20,15 ▼ 5,94
12 / 54
 ▼ 4
2024 5.963.074[46] ▲ 1.443.869 34,20 ▲ 14,05
22 / 61
 ▲ 9

Líders

[modifica]

Presidència

[modifica]
Presidència
Número Imatge Nom Inici mandat Final mandat
1
Manuel Fraga Iribarne 20 gener 1989 1r abril 1990
2
José María Aznar López 1r abril 1990 2 octubre 2004
3
Mariano Rajoy Brey 2 octubre 2004 21 juliol 2018
4
Pablo Casado Blanco 21 juliol 2018 2 abril 2022
5
Alberto Núñez Feijóo 2 abril 2022 En el càrrec

Secretaria general

[modifica]
Actualitza ara

Informació actualitzada per un bot. Els canvis manuals es perdran quan s'actualitzi!

Número Imatge Nom Inici del mandat Fi del mandat Dades a Wikidata
1
Francisco Álvarez-Cascos Fernández 20-01-1989 30-01-1999 Modifica les dades a Wikidata
2
Javier Arenas Bocanegra 30-01-1999 04-09-2003 Modifica les dades a Wikidata
3
Mariano Rajoy Brey 04-09-2003 02-10-2004 Modifica les dades a Wikidata
4
Ángel Acebes Paniagua 02-10-2004 21-06-2008 Modifica les dades a Wikidata
Alfonso Rueda 01-01-2006 01-01-2016 Modifica les dades a Wikidata
5
María Dolores de Cospedal García 21-06-2008 21-07-2018 Modifica les dades a Wikidata
6
Teodoro García Egea 26-07-2018 22-02-2022 Modifica les dades a Wikidata
7
Cuca Gamarra 02-04-2022 Modifica les dades a Wikidata
Fi de la llista autogenerada.

Presidents de les Comunitats Autònomes

[modifica]

El Partit Popular té presència en totes les comunitats autònomes d'Espanya, a més de les dues ciutats autònomes. Després de les eleccions autonòmiques espanyoles de 2015 el partit popular governa en cinc de les disset autonomies i en les dues ciutats autònomes. En el període anterior (2011-2015) governava en onze autonomies i les dues ciutats.

Noves Generacions

[modifica]
Vegeu també: Nuevas Generaciones del Partido Popular
Bandera de "Nuevas Generaciones"

La branca juvenil del Partit Popular, a tot Espanya, es diu Nuevas Generaciones (Noves Generacions)

[modifica]
Article principal: Partit Popular de la Comunitat Valenciana

La secció del País Valencià del Partit, coneguda com a Partit Popular de la Comunitat Valenciana, està dirigida actualment per Isabel Bonig Trigueros. És la segona secció més forta del partit a tot Espanya, tant pel nombre de sufragis, com de membres electes al Congrés dels Diputats, a les Corts Valencianes i als Ajuntaments i Diputacions Provincials.

Des de 1995 governa a la Generalitat Valenciana i les capitals de les tres províncies, totes elles amb majoria absoluta. Va recolzar-se del partit Unió Valenciana per obtenir el govern de la ciutat de València a 1991 i el de la Comunitat el 1995 i després ha ocupat l'espai polític d'aquesta formació. A banda del president són figures rellevants de la dreta valenciana Eduardo Zaplana, Rita Barberà, Carlos Fabra i Luis Díaz Alperi.[47]

El partit popular, al País Valencià, ha estat acusat de facilitar la destrucció del territori facilitant la requalificació de terrenys agraris convertint-los en urbans. Exemple d'açò seria Marina d'Or a Orpesa, o la investigació que la comissió europea va portar a terme l'any 2008 sobre la LRAU i la LEV, aprovades pel Partit Popular.[48] L'any 2007 va impulsar el tancament de repetidors de TV3 al País Valencià, al·legant que emetien de forma alegal, utilitzant freqüències sense assignar propietat del Govern d'Espanya.[49]

En els últims temps hem sentit com alguns dels seus membres negaven la unitat de la llengua catalana, com és el cas d'Esteban González Pons, que a un debat televisiu que va tenir lloc a TVE, va dir: "Es un placer decir a ERC en un debate preelectoral que el valenciano y el catalán no son lo mismo; y mientras el PP represente al pueblo valenciano, no impondrán su lengua en la Comunitat Valenciana", contestant als representants d'ERC i CiU.

Destaca també la subvenció que reben les escoles privades enfront de l'abandonament de l'ensenyament públic, sobretot a les ciutats de València i Alacant,[50] la construcció d'Hospitals privats com els d'Alzira i Torrevella, en compte de potenciar altres de públics com el de Sant Joan[51] és una altra característica, aquesta de política sanitària. Per acabar destaca la promoció d'esports com la vela amb esdeveniments com la Copa Amèrica de vela o la Volvo Ocean Race.[52] Altre èxit de la política popular de portar esdeveniments de fama mundial al País Valencià va ser el Gran Premi d'Europa de Fórmula 1, que es va portar a terme per primera vegada a València l'any 2008.[53]

[modifica]
Article principal: Partit Popular de Catalunya

La secció catalana del Partit, tot i que sense cap mena d'autonomia, coneguda com a Partit Popular de Catalunya, està dirigida, des de novembre de 2018, per Alejandro Fernández Álvarez, vuitè president de la formació política.

El Partit Popular de Catalunya ha donat a vegades suport a CiU en el passat per tal que el seu candidat fos investit president i formés govern al Principat (quan la federació nacionalista no havia obtingut majoria absoluta), si bé sempre sense incorporar-se pròpiament al govern. Ha estat així fins al 2003, quan aquesta combinació no tenia majoria i en canvi es formà un govern tripartit d'esquerres.

[modifica]
Article principal: Partit Popular de les Illes Balears

El pacte subscrit entre el PSIB-PSOE, Bloc per Mallorca, UM, PSM-eV i Eivissa pel Canvi després de les eleccions de 2007 va deixar el PP fora de totes les principals institucions illenques (Govern Balear, Consell de Mallorca, Consell de Menorca, Consell d'Eivissa, Consell de Formentera i Cort (Ajuntament de Palma), provocant la partida del seu president Jaume Matas, que deixà la política i se n'anà al sector privat dels Estats Units. Rosa Estaràs Ferragut fou nomenada coordinadora i l'11 de setembre de 2009 anuncià la seva dimissió a causa de "problemes de salut"[54] i el nou president passà a ser José Ramón Bauzà, vicepresident del partit fins aleshores, i batle de Marratxí.[55]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Cardona, Diego. Encrucijadas de la seguridad en Europa y las Américas (en castellà). Universidad del Rosario, 2004, p. 173. ISBN 9588225167. 
  2. ↑ Encarnación, Omar G. «The Ghost of Franco Still Haunts Catalonia». Foreign Policy, 05-10-2017 [Consulta: 11 octubre 2017]. «It is nonetheless mystifying why Rajoy, a seasoned politician, allowed the crisis in Catalonia to mushroom into a full-fledged constitutional crisis that threatens the very integrity of Spain. Equally mystifying is why, knowing that the world's eyes would be fixed on Catalonia, he chose to display Madrid's brute power to subjugate a rebellious region. After all, he already had the courts and much of the political class (save for the separatists in Catalonia) on his side, and no major international actor had officially endorsed the referendum; even Google had agreed to disable an app to tell people where to go vote. So why the use of force then? This is where historical perspective becomes necessary. It’s impossible to make sense of this question without understanding how right-wing forces in Spain have traditionally overreacted, to put it mildly, to the issue of sub-nationalism.»
  3. ↑ «L'Audiència Nacional condemna Bárcenas a 33 anys de presó i Correa a 52». À Punt, 24-05-2018 [Consulta: 25 maig 2018].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999 (en castellà). Madrid: LAMA, 1998, p. 641. ISBN 84-930048-0-4. 
  5. ↑ «La coalición AP-PDP» (en castellà). El Pais, 28-09-1982. [Consulta: 1r octubre 2023].
  6. ↑ «José María Aznar será presidente de honor del PP y formará parte del Comité Ejecutivo Nacional» (en castellà). El Mundo, 09-09-2004. [Consulta: 18 maig 2024].
  7. ↑ Reyero, Itziar. «Aznar no tendrá sucesor como «presidente de honor» del PP» (en castellà). ABC, 02-01-2017. [Consulta: 18 maig 2024].
  8. ↑ «Rajoy aconsegueix també la majoria absoluta al Senat». El Periódico, 21-03-2012. [Consulta: 29 març 2012].
  9. ↑ «Spanish banks to get up to 100bn euros in rescue loans» (en anglès). BBC News, 09-06-2012 [Consulta: 9 juny 2012].
  10. ↑ «FAQ about European Financial Stability Facility (EFSF) and the new ESM» (en anglès), 03-08-2012. Arxivat de l'original el 22 de gener 2011. [Consulta: 19 agost 2012].
  11. ↑ «Spain to ask for bailout next month» (en anglès). The Telegraph, 15-10-2012.
  12. ↑ «Los papeles de Bárcenas muestran pagos periódicos a la cúpula y otros gastos». El País, 30-01-2013.
  13. ↑ J. Yoldi i M. Altozano. «donaciones y sobornos a autoridades» (en castellà). El País, 13-02-2009.
  14. ↑ «Anticorrupció investigarà els comptes del Palma Arena» (en castellà). Diario de Mallorca, 10-07-2008. Arxivat de l'original el 2008-08-09. [Consulta: 25 març 2021].
  15. ↑ «La Fiscalia Anticorrupció recorrerà la sentència contra Carlos Fabra, condemnat a quatre anys de presó per frau fiscal». 3/24, 27-11-2013.
  16. ↑ «Casos de corrupción que afectan al PP» (en castellà). El País, 29-10-2014. [Consulta: 26 desembre 2014].
  17. ↑ Urreiztieta, Esteban «El PP instruía a sus alcaldes con un 'powerpoint' sobre financiación ilegal». El Mundo, 10-10-2916 [Consulta: 13 abril 2019].
  18. ↑ Ángeles Vázquez, Tono Calleja. «Una reunión con Cospedal fue el origen de la 'Operación Cataluña', según las agendas de Villarejo» (en castellà). El Periódico, 20-11-2021. [Consulta: 13 juny 2022].
  19. ↑ Jordi de Planell. «Mariano Rajoy coneixia l'operació Catalunya almenys des de l'octubre del 2012». Rac1, 06-05-2024. [Consulta: 8 maig 2024].
  20. ↑ Garea, Fernando. Gana el PP, sin votos para gobernar (en castellà), 22/1/2016. 
  21. ↑ «Rajoy declina ser el candidato a presidente del Gobierno». La Vanguardia, 22-01-2016. [Consulta: 22 gener 2016].
  22. ↑ «Rajoy es presenta avui a la investidura sense haver aconseguit prou vots». VilaWeb. [Consulta: 30 agost 2016].
  23. ↑ «Mariano Rajoy aconsegueix ser investit president després de 314 dies en funcions». Segre, 30-10-2016. [Consulta: 30 octubre 2016].
  24. ↑ Díez, Rafa de Miguel, Anabel «Rajoy toma el control de la Generalitat» (en castellà). EL PAÍS, 22-10-2017.
  25. ↑ Claudi Pérez, Pere Ríos. «Puigdemont y cinco exconsejeros se refugian en Bruselas» (en castellà). El Pais, 31-10-2017. [Consulta: 18 maig 2024].
  26. ↑ «La sentencia de Gürtel describe el fraude en el Partido Popular desde su fundación». eldiario.es, 24-05-2018 [Consulta: 26 maig 2018].
  27. ↑ Ruiz Sierra, Juan «El Congreso tumba a Rajoy en la moción de censura y elige a Sánchez presidente». El Periódico, 01-06-2018 [Consulta: 16 setembre 2018].
  28. ↑ «El PP solo logra 64.523 inscritos de los supuestos 850.000 afiliados para su proceso de primarias». Valencia Plaza, 26-06-2018 [Consulta: 27 juny 2018].
  29. ↑ Junquera, Natalia. «Por qué ganó Pablo Casado y por qué perdió Soraya Sáenz Santamaría» (en castellà). El Pais, 22-07-2018. [Consulta: 29 novembre 2020].
  30. ↑ Garrido, Hugo. «El PP perdió 1,6 millones de votos con Vox y 1,4 con Ciudadanos» (en castellà). El Mundo, 30-04-2019. [Consulta: 18 maig 2024].
  31. ↑ «El PP gana 22 escaños y Casado no cierra ninguna puerta» (en castellà). El Pais, 11-11-2019. [Consulta: 17 maig 2024].
  32. ↑ Mayo, M. G. «Resultados de las elecciones generales: La pírrica victoria del PSOE dificulta aún más la gobernabilidad» (en castellà). Expansion, 10-11-2019. [Consulta: 19 maig 2024].
  33. ↑ 324cat. «Feijóo confirma que opta a liderar el PP en una decisió "ni buscada, ni ambicionada"», 02-03-2022. [Consulta: 2 març 2022].
  34. ↑ «Spain’s conservative People’s party to ‘reboot’ with new leader» (en anglès), 31-03-2022. [Consulta: 7 abril 2022].
  35. ↑ «Rotunda victoria del PP» (en castellà). El País, 29-05-2023. [Consulta: 25 setembre 2024].
  36. ↑ Alberto Ortiz, Aitor Riveiro, José Enrique Monrosi. «El Congreso tumba la investidura de Feijóo» (en castellà). El Diario, 29-09-2023. [Consulta: 19 maig 2024].
  37. ↑ «Resultados de la segunda votación de investidura de Feijóo el 29 de septiembre» (en castellà). El País, 29-09-2023. [Consulta: 17 novembre 2023].
  38. ↑ «Pedro Sánchez, investit per majoria absoluta en un Congrés polaritzat per l'amnistia». CCMA, 16-11-2023. [Consulta: 17 novembre 2023].
  39. ↑ «Vox trenca amb el PP per l'acollida de menors migrants i passa a l'oposició en 5 autonomies». 324, 11-07-2024. [Consulta: 12 juliol 2024].
  40. ↑ Acuerdo de 5 julio de 1989, de la Junta Electoral Central, por el que se procede a la, publicación de los resultados de las elecciones de Diputados al Parlamento Europeo convocadas por el Real Decreto 377/1989, de 14 de abril, y celebradas el 15 de junio. Con indicación del número de escaños y votos obtenidos en las diferentes provincias por las candidaturas proclamadas (BOE núm. 160, de 6 de julio de 1989).. BOE, 6 de juliol de 1989. 
  41. ↑ Acuerdo de 29 de junio de 1994, de la Junta Electoral Central, por el que se procede a la publicación de los resultados de las elecciones de Diputados al Parlamento Europeo convocadas por Real Decreto 646/1994, de 15 de abril, y celebradas el 12 de junio, con indicación del número de escaños y votos obtenidos en las diferentes provincias por las candidaturas proclamadas (BOE núm. 155, de 30 de junio de 1994).. BOE, 23 maig 1995. 
  42. ↑ Acuerdo de 29 de junio de 1999, de la Junta Electoral Central, por el que se procede a la proclamación de Diputados electos al Parlamento Europeo en las elecciones celebradas el 13 de junio de 1999 (BOE núm. 156, de 1 de julio de 1999).. BOE, 1 juliol 1999. 
  43. ↑ Acuerdo de 29 de junio de 2004, de la Junta Electoral Central, por el que se procede a la publicación de los resultados de las elecciones de Diputados al Parlamento Europeo convocadas por Real Decreto 561/2004, de 19 de abril, y celebradas el 13 de junio de 2004, con indicación del número de escaños y de votos obtenidos por las candidaturas proclamadas (BOE núm. 158, 1 de julio de 2004).. BOE, 1 de juliol de 2004. 
  44. ↑ Acuerdo de 23 de junio de 2009, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por el que se procede a la publicación de los resultados de las elecciones de Diputados al Parlamento Europeo convocadas por Real Decreto 482/2009, de 3 de abril, y celebradas el 7 de junio de 2009, con indicación del número de escaños y de votos obtenidos por las candidaturas proclamadas (BOE núm. 152, de 24 de junio de 2009).. BOE, 24 juny 2009. 
  45. ↑ Acuerdo de 11 de junio de 2014, de la Junta Electoral Central, por el que se procede a la publicación de los resultados de las elecciones de Diputados al Parlamento Europeo convocadas por Real Decreto 213/2014, de 31 de marzo, y celebradas el 25 de mayo de 2014, con indicación del número de escaños y de votos obtenidos por las candidaturas proclamadas (BOE núm. 142, de 12 de junio de 2014).. BOE, 12 de juny de 2014. 
  46. ↑ 46,0 46,1 «Resultados provisionales» (en castellà). Ministerio del Interior, 10-06-2024. [Consulta: 10 juny 2024].
  47. ↑ «No se conocerá al sucesor de Zaplana hasta finales de la semana próxima o principios de la siguiente» (en castellà). Libertad Digital, 16-04-2004. [Consulta: 18 gener 2014].
  48. ↑ Europa jutjarà la destrucció del territori valencià per l'urbanisme depredador del PP. Valencianisme.com
  49. ↑ «El govern valencià tanca les emissions de TV3 a Alacant, de nit i sense avisar». vilaweb, 30-04-2008. Arxivat de l'original el 30 d’abril 2008. [Consulta: 27 d’octubre 2023]..
  50. ↑ [1] racó català
  51. ↑ [enllaç sense format] http://www.lasprovincias.es/alicante/20080903/alicante/hospital-juan-queda-pequeno-20080903.html
  52. ↑ «Alicante 2008». Arxivat de l'original el 2008-09-15. [Consulta: 17 maig 2021].
  53. ↑ «València es prepara per acollir la Fórmula 1». pagina26. Arxivat de l'original el 2008-12-02. [Consulta: 17 maig 2021].
  54. ↑ «Rosa Estaras dimiteix». Arxivat de l'original el 2014-12-26. [Consulta: 25 desembre 2014].
  55. ↑ Jose Ramón Bauzá nou president PP Balears

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • Lloc web del Partit Popular (castellà)
  • Lloc web de les Noves Generacions del Partit Popular (castellà)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Partit Popular
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Partit_Popular_(Espanya)&oldid=34091393»