Vés al contingut

Eleccions al Parlament Europeu de 1989 (Espanya)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Eleccions al Parlament Europeu de 1989
 ← 1987 Modifica el valor a WikidataEspanya Modifica el valor a Wikidata 1994 Modifica el valor a Wikidata  → 
Data15 juny 1989 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions al Parlament Europeu Modifica el valor a Wikidata
Part deeleccions al Parlament Europeu de 1989 Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegir60 diputat al Parlament Europeu ≈ III legislatura del Parlament Europeu. Durada del mandat: 5 anys Modifica el valor a Wikidata
Participació
Electorat29.283.982 Modifica el valor a Wikidata
16.022.276
   54.71٪
Punt percentual 13.81
Nombre de vots vàlids15.858.470    Nombre de vots en blanc  ?    Nombre de vots nuls  ? 
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata
<1
2>
PSOE  — Fernando Morán López
6.275.552   39.57٪
Punt percentual 0.51
Diputat 28 → 27 Nombre d'escons 1
<1
2>
PP  — Marcelino Oreja Aguirre
3.395.015   21.41٪
Diputat 15
CDS  — José Ramón Caso García
1.133.429   7.15٪
Punt percentual 3.11
Diputat 7 → 5 Nombre d'escons 2
<1
2>
Esquerra Unida  — Fernando Pérez Royo
961.742   6.06٪
Punt percentual 0.81
Diputat 3 → 4 Nombre d'escons 1
<1
2>
CiU  — Carles Gasòliba i Böhm
666.602   4.2٪
Punt percentual 0.23
Diputat 3 → 2 Nombre d'escons 1
<1
2>
Ruiz Mateos  — José María Ruiz-Mateos
608.560   3.84٪
Diputat 2
? ? ?
Coalició Nacionalista  — Jon Gangoiti Llaguno
303.038   1.91٪
Diputat 1
<1
2>
PA  — Pedro Pacheco Herrera
295.047   1.86٪
Diputat 1
<1
2>
Esquerra dels Pobles  — Juan María Bandrés Molet
290.286   1.83٪
Diputat 1
HB  — Txema Montero Zabala
269.094   1.7٪
Punt percentual 0.17
Diputat 1 → 1
<1
2>
Coalició per l'Europa dels Pobles  — Carlos Garaikoetxea Urriza
238.909   1.51٪
Punt percentual 0.19
Diputat 1 → 1

Modifica el valor a Wikidata

Les eleccions al Parlament Europeu de 1989 a Espanya van tenir lloc el dijous, 15 de juny d'aquest any[1][2] de forma simultània a les eleccions a Dinamarca, Països Baixos, Irlanda i el Regne Unit. Foren escollits 60 eurodiputats que havien de representar a Espanya segons els termes fixats en l'article 10 de l'Acta d'Adhesió d'Espanya a la Comunitat Europea.[3] D'acord amb el que disposa la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General (article 214),[4] existeix una única circumscripció electoral sense llindar electoral (percentatge mínim per a ser adjudicatari d'escons; en les generals espanyoles és del 3%). Es van presentar 33 candidatures. Com a curiositat, és important dir que aquestes van ser les últimes eleccions celebrades a Catalunya en dia laborable fins al 21 de desembre del 2017.

Resultats

[modifica]

La participació fou del 54,71%, gairebé catorze punts menys que a les eleccions de 1987, un fet que podria explicar-se per no haver coincidit, com el 1987, amb altres eleccions d'àmbit estatal. Aquesta participació va ser la menor fins al moment d'un procés electoral d'àmbit nacional.[5] Dels vots emesos, l'1,02% va ser nul. Dels vàlids, l'1,27% fou en blanc. El nombre de vots a candidatures fou de 15.657.676.

De les 33 candidatures presentades, onze van obtenir representació. La llista més votada va ser la del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE). Els tres principals partits, PSOE, PP i CDS van perdre representants, si bé el descens va ser més acusat, en representants i en percentatge en els dos últims. L'únic partit d'àmbit estatal que va augmentar els seus vots va ser Izquierda Unida. El resultat més inesperat va ser el de l'Agrupació Electoral José María Ruiz Mateos, que va aconseguir dos escons, entre ells un per al mateix expresident de Rumasa, José María Ruiz Mateos, el que li va atorgar immunitat penal, ja que fins al moment de la seva proclamació com a electe era un pròfug de la justícia espanyola. Herri Batasuna va perdre la meitat dels seus suports fora del País Basc i Navarra, encara que va assolir conservar el seu escó. Els resultats de les candidatures que van obtenir més de l'1% dels vots van ser els següents:

Bandera d'Europa Eleccions al Parlament Europeu de 1989
Partit Cap de llista Vots % Escons +/-
PSOE Fernando Morán 6.275.552 39,57
27 / 60
Disminució 1
Partit Populara Marcelino Oreja 3.395.015 21,41
15 / 60
Disminució 2b
Centro Democrático y Social José Ramón Caso García 1.133.429 7,15
5 / 60
Disminució 2
Izquierda Unidac Fernando Pérez Royo 961.742 6,06
4 / 60
Augment 1
Convergència i Unió Carles Gasòliba i Böhm 666.602 4,20
2 / 60
Disminució 1
AE Ruiz Mateos José María Ruiz Mateos 608.560 3,84
2 / 60
Augment 2
Coalició Nacionalista Jon Gangoiti Llaguno 303.038 1,91
1 / 60
Augment 1d
Partit Andalusista Pedro Pacheco 295.047 1,86
1 / 60
Augment 1
Esquerra dels Pobles Juan María Bandrés Molet 290.286 1,83
1 / 60
Augment 1
Herri Batasuna Txema Montero 269.094 1,70
1 / 60
=
Coalició per l'Europa dels Pobles Carlos Garaikoetxea 238.909 1,51
1 / 60
=
Partit dels Treballadors - Unitat Comunista Santiago Carrillo 197.095 1,24
0 / 60
=
Llista Verdae Purificación González 164.557 1,04
0 / 60
=
Els Verds Ecologistes 161.933 1,02
0 / 60
=

a Inclou Unió del Poble Navarrès i Centristes de Galícia
b Respecto a Aliança Popular, que es presentà en solitari a les eleccions de 1987.
c Inclou Iniciativa per Catalunya.
d Respecte a Unió Europeista.
e Inclou Els Verds, Els Verds Alternatius de Madrid, Alternativa Ecoloxista de Galizia i Partit Ecologista d'Euskadi.

Distribució per Grups Europeus

[modifica]
Distribució per al 3r Parlament Europeu (1989–1994)[6]
Grops Partits Escons Total %
Grup Socialista (SOC) 27 27 45.00
Partit Popular Europeu (EPP) 15

1

16 26.67
Partit Liberal Demòcrata i Reformista (LDR) 5

1

6 10.00
Esquerra Unida Europea (EUL) 2

1 1

4 6.67
Arc de Sant Martí (RBW) 1

1

2 3.33
Grup Verd al Parlament Europeu (G) 1 1 1.67
No-Inscrits (NI) 2

1 1

4 6.67
Total 60 60 100.00

Eurodiputats elegits

[modifica]
N.º Nom Llista
1 Fernando Morán López PSOE
2 Marcelino Oreja Aguirre PP
3 Enrique Carlos Barón Crespo PSOE
4 Manuel Medina Ortega PSOE
5 Fernando Suárez González PP
6 Josep Verde i Aldea PSOE (PSC)
7 Luis Planas Puchades PSOE
8 José Ramón Caso García CDS
9 Xerardo Fernández Albor PP
10 Juan Colino Salamanca PSOE
11 Fernando Pérez Royo IU (PCE)
12 Ana Clara Miranda de Lage PSOE
13 Carlos Robles Piquer PP
14 Josep Enric Pons Grau PSOE
15 Francisco Oliva García PSOE
16 Pío Cabanillas Gallas PP
17 Carles Alfred Gasòliba i Bohm CiU (CDC)
18 Joan Colom i Naval PSOE (PSC)
19 José María Ruiz-Mateos Jiménez de Tejada ARM
20 Ludivina García Arias PSOE
21 Eduard Punset i Casals CDS
22 José María Gil-Robles Gil-Delgado PP
23 María Izquierdo Rojo PSOE
24 Miguel Arias Cañete PP
25 José Álvarez de Paz PSOE
26 Antoni Gutiérrez Díaz IU (IC)
27 José Vázquez Fouz PSOE
28 Antonio Navarro Velasco PP
29 Carmen Díez de Rivera Icaza PSOE
30 Juan José de la Cámara Martínez PSOE
31 Raúl Morodo Leoncio CDS
32 Carmen Llorca Vilaplana PP
33 Bárbara Dührkop Dührkop PSOE
34 Enric Sapena Granell PSOE
35 Leopoldo Ortiz Climent PP
36 Concepció Ferrer i Casals CiU
37 Mateo Sierra Bardají PSOE
38 Alonso José Puerta Gutiérrez IU (PASOC)
39 Xavier Rubert de Ventós PSOE (PSC)
40 Manuel García Amigo PP
41 Carlos Perreau de Pinninck Doménech ARM
42 Juan Antonio Gangoiti Llaguno CN
43 Pedro Bofill Abeilhe PSOE
44 Pedro Pacheco Herrera PA
45 Juan María Bandrés Molet EP
46 Carlos María Bru Purón PSOE
47 Rafael Calvo Ortega CDS
48 Joaquín Sisó Cruellas PP
49 Jesús Cabezón Alonso PSOE
50 José María Montero Zabala HB
51 Eusebio Cano Pinto PSOE
52 Domènec Romera Alcázar PP
53 Juan de Dios Ramírez Heredia PSOE
54 Arturo Juan Escuder Croft PP
55 Víctor Manuel Arbeloa Muru PSOE
56 Teresa Domingo Segarra IU (PCE)
57 Carlos Garaikoetxea Urriza PEP
58 Javier Sanz Fernández PSOE
59 Guadalupe Ruiz-Giménez Aguilar CDS
60 José Luis Valverde López PP

Referències

[modifica]
  1. «Fonts d'informació segons el Ministeri d'Interior». Arxivat de l'original el 2009-12-14. [Consulta: 27 desembre 2009].
  2. «Resultats de les eleccions al Parlament Europeu del 15 de juny de 1989»». Arxivat de l'original el 2011-11-30. [Consulta: 27 desembre 2009].
  3. «Documents relatius a l'adhesió del Regne d'Espanya i la República Portuguesa a les Comunitats Europees». Arxivat de l'original el 2011-10-11. [Consulta: 27 desembre 2009].
  4. «Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General». Arxivat de l'original el 2008-12-15. [Consulta: 27 desembre 2009].
  5. L'abstenció lleva escons als grans i els dona als petits, El País, 16 de juny de 1989.
  6. «Parlamento Europeo -». [Consulta: 10 febrer 2024].

Enllaços externs

[modifica]


Eleccions al Parlament Europeu (Espanya) Bandera d'Espanya Bandera de la Unió Europea
1987 · 1989 · 1994 · 1999 · 2004 · 2009 · 2014 · 2019