Parc de Vivers d'Ulía
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Jardí públic  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Sebastià (Guipúscoa) | |||
| ||||
Bé cultural  | ||||
El parc de Vivers de Ulía és al barri d'Ulía a la ciutat de Sant Sebastià (Donostia), té una extensió de 14.500 m² i està situat al començament del Passeig d'Ulía, en l'encreuament amb el Carrer Jose Elósegi. Es denomina Parc de Vivers de Ulía, ja que els vivers situats dins del parc van ser usats per a proveir de plantes pels jardins públics de Donostia durant tot el segle xx, fins que el 2008 l'ajuntament va traslladar aquests vivers municipals a LauHaizeta. Després d'estar set anys clausurat, el 2015 els veïns del barri el van obrir de nou i des de llavors el gestionen amb el permís de l'ajuntament. El 2016 l'ajuntament de Donostia vol construir habitatges on ara està situat el parc.[1][2][3] El parc té gran valor perquè inclou dos antics dipòsits d'aigua del segle xix, pels seus elements arquitectònics i per la seva flora i fauna.[4][5] L'informe publicat per l'Associació Cientifica Aranzadi al maig de 2016 descrivia els valors de parc des de sis punts de vista.[6][7]
Els dipòsits d'aigua
[modifica]
Soroborda i Buskando, dos antics dipòsits d'aigua ben conservats des del segle xix i que estan situats dins del parc dels Vivers d'Ulia.[8] L'existència d'aquests dipòsits era pràcticament desconeguda a Donostia quan el 2006 es van voler esfondrar per construir-hi habitatges de luxe, però un informe de l'Associació Científica Aranzadi va posar en relleu el seu valor arquitectònic com un element important que pertany al patrimoni cultural de la ciutat.[9]
Aus i animals
[modifica]
Amfibis com el gripau llevadora i el tritó habiten en els pous del parc.
En les sessions organitzades mensualment al parc per SEU/BirdLife de Donostia s'han observat fins a 32 espècies d'aus: mallerenga blava, estornell, cornella, falcó pelegrí, falcó, tord comú, cuereta blanca, mallerenga cuallarga, oreneta cuablanca, bruel, corb, gaig, papamosques, mastegatatxes, esparver, pinsà, colom, raspinell comú, gavià de potes grogues, cadernera, mallerenga carbonera, reietó, garsa, milà reial, picot garser gros, tudó, mallerenga petita, falciot, gafarró, tórtora turca, pardal, cargolet, tallarol de casquet, mosquiter comú, canari, pardal comú, pinsà, verderol, aligot comú i la merla.
Arbres i plantes
[modifica]Almenys són 39 les espècies diferents d'arbres que tenen presència al parc. La major part no són autòctones del País Basc, sinó són procedents d'altres països, portats com a curiositat pels jardiners que gestionaven els Vivers Municipals.
Aquestes són les espècies catalogades:
-
-
Abutilon megapotamicum -
Abutilon megapotamicum -
-
-
-
Cordyline (Cordyline australis) -
Cordyline (Cordyline australis) -
Llorer (Laurus nobilis) -
Euonymus fortunei -
Buxus sempervirens -
Fúcsia (Fuchsia magellanica) -
-
Mirabolà -
Mirabolà -
Llorer-cirer (Prunus laurocerasus) -
-
Teix (Taxus baccata) -
Baladre (Nerium oleander) -
Avellaner (Corylus avellana) -
Arbre de Júpiter (Lagerstroemia indica) -
Arbre de Júpiter Lagerstroemia indica -
Troana (Ligustrum_japonicum) -
-
Rosa rugosa -
Auró japonès (Acer palmatum) -
-
-
-
-
-
-
Aralia (Fatsia japonica) -
Cirerer del Japó (Prunus serrulata) -
Gessamí (Jazminum mesnyi) -
Iuca (Yucca elephantipes) -
Cautxú (Ficus elastica) -
Cautxú (Ficus elastica) -
Freixe (Fraxinus excelsior) -
Magnòlia (Magnolia grandiflora) -
Vinya (Vitis vinifera) -
Ala d'àngel (Acanthus, Molorrika) -
-
-
Phlomis -
Phlomis -
-
Phoenix Canariensis -
Figuera (Ficus carica) -
-
-
Pittosporum -
Pittosporum -
Plataner (Platanus orientalis) -
Rosa de Síria (Hibiscus syriacus) -
-
Palmera excelsa (Trachycarpus fortunei) -
Palmera excelsa (Trachycarpus fortunei) -
-
Trachycarpus fortunei -
Cedre (Cedrus) -
Cedre (Cedrus) -
Cedre (Cedrus) -
Ceibo, Cresta de gall, Eritrina (arbre) (Erythrina crista-galli)
Es d'interès pels visitants saber que existeix un lloc web que permet identificar els arbres i la seva posició al parc.[10]
Referències
[modifica]- ↑ (castellà) Segunda vida para los viveros Arxivat 2016-06-02 a Wayback Machine.» . , 10-04-2015 [Consulta: 7 maig 2016].
- ↑ (basc) Uliako bizilagunek ez dute hirigintza proiekturik onartuko Els veïns d'Ulia no admetran cap projecte urbà. (Hirutxuloko Hitza, 15-02-2016)[Consulta: 7 maig 2016].
- ↑ (basc) Eskatzen dugun bakarra auzoari berea den zerbait itzultzea da Arxivat 2016-06-01 a Wayback Machine., L'únic que demanem és que se li retorni al parc una cosa que és seva. (Irutxuloko Hitza, 17-05-2013) [Consulta: 7 maig 2016].
- ↑ (castellà) Tesoros ocultos en la falda del monte Ulía» Diario Vasco. 2016 [Consulta: 7 maig 2016].
- ↑ (castellà) Los antiguos depósitos de Ulia, un tesoro que ansía ser desenterrado» Diario Vasco 23-05-2015 [Consulta: 7 maig 2016].
- ↑ (basc) (castellà) Associació de Veïns d'Ulia, Uliako Auzo Elkartea. «ARANZADI: parkea ondare aberatsa da // ARANZADI: El parque es un patrimonio rico», 20-06-2016. Arxivat de l'original el 2016-08-15. [Consulta: 10 agost 2017].
- ↑ (basc) (castellà) Associació de Veïns d'Ulia Uliako auzo-elkartea, Ulia. «Bideoak: ARANZADIren txostenaren aurkezpena // Videos de la presentación de Aranzadi», 23-06-2016. Arxivat de l'original el 2016-08-15. [Consulta: 10 agost 2017].
- ↑ (castellà) «Una catedral bajo tierra» (Diario Vasco, 26-06-2007) [Consulta: 7 maig 2016].
- ↑ (castellà) El tesoro escondido en la falda de Ulía» (Diario Vasco, 12-11-2013) [Consulta: 7 maig 2016].
- ↑ (basc) (castellà) Inventari de l'arbrat al parc de Vivers de Ulía
Enllaços externs
[modifica]
- Els Vivers d'Ulia i els dipòsits d'aigua de 2013: Dia de portes obertes als vivers municipals. Una col·lecció de fotografies (30 de juny de 2013).
- Festa al Parc dels depòsits d'Ulia. Informatiu Teleberri (Cap de setmana) ETB2 (25-10-2015)
- La festa del parc d'Ulía. Arxivat 2016-06-03 a Wayback Machine. Informatiu Gaur egun (Cap de setmana) ETB1 (25-10-2015)