Orestes (mitologia)

Orestes

Tipus	personatge mitològic grec
Context
Present a l'obra	Les coèfores i Electra
Mitologia	mitologia grega
Dades
Gènere	masculí
Família
Parella	Erígone
Cònjuge	Hermione
Mare	Clitemnestra
Pare	Agamèmnon
Fills	Tisamen (fill d'Orestes) i Pèntil
Germans	Electra, Laòdice, Crisòtemis i Ifianassa
Altres
Part de	Orestes and Electra (en)
Càrrec	rei mitològic d'Esparta, rei de Micenes i rei d'Argos
Equivalent	Agamemnònides

Orestes perseguit per les Erínies de William-Adolphe Bouguereau.

Orestes (en grec antic Ὀρέστης), va ser, segons la mitologia grega, un heroi, fill d'Agamèmnon i de Clitemnestra.

Orestes ja apareix en la llegenda troiana, després de la primera expedició, la que va arribar a Mísia, al regne de Tèlef. Tèlef, ferit per Aquil·les, només podia curar-se amb la llança de l'heroi, i va anar a Àulida on hi havia reunit l'exèrcit grec, i allà va ser detingut per uns soldats i tractat d'espia. Per salvar-se, va agafar el petit Orestes, el fill més jove d'Agamèmnon, i va amenaçar que el mataria si era maltractat. Va aconseguir que l'escoltessin i el curessin. Segons Eurípides, Orestes va anar a Àulida amb Clitemnestra i Ifigenia, quan va oferir la seva germana en sacrifici.

Assassinat d'Agamèmnon

Quan Agamèmnon tornà de Troia i va ser assassinat per Egist i Clitemnestra, la seua germana Electra el salvà l'envià a la cort d'Estrofi, a la Fòcida. El rei el va criar amb el seu fill Pílades, i així va néixer l'amistat llegendària entre Orestes i Pílades. Hi havia altres tradicions sobre com es va salvar Orestes: de vegades el mèrit era de la seva dida, o de manera més general d'un vell servent de la família. Estrofi era oncle d'Orestes, ja que estava casat amb la germana d'Agamèmnon, Anaxíbia. Vivia a la ciutat de Cirra, prop de Delfos.

Venjança d'Orestes

Quan va arribar a adult, Orestes va rebre d'Apol·lo l'ordre de venjar la mort del seu pare matant Egist i Clitemnestra. Però Sòfocles explica que va ser la mateixa Electra, que havia mantingut la relació amb el seu germà, qui l'incità a complir la venjança. Orestes volgué consultar a l'oracle de Delfos si havia de seguir el dictat de la seua germana, i aquest li aconsellà que complís el seu deure. Acompanyat per Pílades va anar a Argos, a la tomba d'Agamèmnon, on va consagrar un rínxol dels seus cabells. Tot seguit, Electra també va anar a la tomba i reconegué els cabells del seu germà.

Per portar a terme la seva venjança, Orestes es feu passar per un viatger procedent de la Fòcida, acompanyat per Pílades, arribat a Argos amb l'encàrrec d'Estrofi d'anunciar la mort d'Orestes i preguntar on s'havien de depositar les seves cendres, si a Argos o a Cirra, on havia mort. Clitemnestra, ja sense la por de veure's castigada pels seus crims, s'omplí de joia i feu cridar Egist, que en aquell moment era absent. Quan aquest arribà al palau fou abatut pels cops d'Orestes. Clitemnestra, en sentir els crits que del moribund, hi acudí i trobà el seu fill amb l'espasa a la mà. Li suplicà el perdó, tot ensenyant-li el pit amb el que el va alletar. Orestes semblava cedir a la compassió, però Pílades li recordà l'ordre d'Apol·lo, i el caràcter sagrat de la seva venjança. Orestes matà Clitemnestra. Consumada la venjança, Orestes fou assetjat per les Erínies, que el feien parar boig. Finalment, per consell de l'oracle de Delfos, es presentà davant el tribunal de l'Areòpag d'Atenes, que el va absoldre, i les Erínies es van retirar. La sentència d'aquest judici va ser la primera que es va donar en aquest tribunal. Les tradicions varien sobre qui va ser la persona que el va acusar davant del tribunal atenès. De vegades són les mateixes Erínies, o bé Tindàreu, el pare de Clitemnestra, o Erígone, la filla d'Egist i Clitemnestra. La meitat dels jutges van pronunciar-se per l'absolució i l'altra meitat per la condemna, però Atena, que presidia el tribunal, va afegir-se a l'absolució. Orestes li va erigir un altar al turó de l'Areòpag.

Viatge a la Tàurica

També per consell de l'oracle, que li va dir que es curaria del tot de la bogeria, anà a la Tàurica acompanyat de Pílades a buscar l'estàtua d'Àrtemis. Però van ser capturats pels seus habitants, que tenien el costum de retenir tots els estrangers per sacrificar-los a la seva deessa. Portats davant del rei Toant i destinats al sacrifici a l'altar, va resultar que la sacerdotessa d'Àrtemis, que havia de celebrar el sacrifici, era la seua germana Ifigenia, que el va reconèixer Orestes li va explicar el mandat d'Apol·lo i Ifigenia decideix ajudar-lo a aconseguir l'estàtua de la deessa, que ella mateixa vigilava. Persuadeix al rei Toant que ella no pot sacrificar un estranger que ha hagut d'abandonar bla seva pàtria per haver mort la seva mare, si abans no purifica l'estàtua de la dea i la víctima a l'aigua del mar. Toant es deixa convèncer i Ifigenia va cap a la platja amb Orestes i Pílades, fa allunyar els guàrdies escites amb el pretext del secret dels ritus de purificació i s'embarca en una nau ja preparada, amb el seu germà, Pílades i l'estàtua. Però Posidó envia el vaixell contra la costa i Toant està a punt de capturar.lo, però se li apareix Atena que li ordena que abandoni la persecució. Orestes i els acompanyants arriben a l'Àtica on aixequen un temple a Àrtemis.

Neoptòlem

A la tornada es casà amb Hermíone, filla de Menelau, després de matar el seu rival Neoptòlem. Quan era un nen, el seu pare l'havia promès amb la seva cosina Hermíone, filla de Menelau i Helena. Però a Troia, Menelau va retirar la seva paraula i la va prometre a Neoptòlem. Quan va tornar de la Tàurida, Orestes es va presentar a Hermíone quan Neoptòlem havia anat a Delfos a consultar l'oracle, i la va raptar. Quan tornà Neoptòlem, el matà.

Orestes va tenir amb Hermíone un fill de nom Tisamen, que va regnar a Argos i també a Esparta, com a successor de Menelau. Poc abans que morís, una pesta va assolar el país. Consultat l'oracle, aquest va dir que l'epidèmia desapareixeria si es reconstruïen les ciutats derruïdes per la guerra de Troia. Orestes va enviar colònies a l'Àsia Menor per reconstruir aquelles ciutats. Orestes va morir molt vell, als noranta anys, després d'haver-ne regnat setanta a Argos. A Tegea s'ensenyava la seva tomba i se li tributaven honors divins.

Bibliografia

• Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 162-163. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 8429741461