Vés al contingut

Niccolò Albergati

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaNiccolò Albergati

Retrat del cardenal Albergati, per Jan van Eyck, ca. 1435 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementNiccolò Albergati
1373
Bolonya (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 maig 1443 Modifica el valor a Wikidata
Siena (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaEsglésia de S. Lorenzo de la Cartoixa de Florència 
Bisbe diocesà
27 juliol 1440 –
← Antonio Correr
Cardenal
24 maig 1426 (Gregorià) – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Bolonya Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (1417 (Gregorià)–), sacerdot catòlic (1404 (Gregorià)–), diplomàtic Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósCartoixans
ConsagracióTommaso Perendoli Modifica el valor a Wikidata
cardenal
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
Festivitat10 de maig

Niccolò Albergati (Bolonya, 1373 – Siena, 9 de maig de 1443) va ser un religiós cartoixà, proclamat cardenal de l'Església Catòlica Romana en 1426 per Martí V. És venerat com a beat per l'Església catòlica.

Niccolò Albergati pertanyia a la família bolonyesa dels Albergati, originària de Zola Predosa. El 1394 va entrar a l'Orde de la Cartoixa i destacà pel suport que donà a la sobirania del papa Martí V després del Gran Cisma d'Occident, i aquest el nomenà bisbe de Bolonya el 1417.

Altar de la Capilla en la Cartoixa de Florència, on reposen les restes del beat.

Va convertir Bolonya en un centre de cultura humanística. En 1422 fou enviat a França per posar pau entre el rei d'aquest país i el d'Anglaterra, sense assolir-ho, però aconseguint la pau entre França i Borgonya. Quatre anys després fou nomenat cardenal amb el títol de cardenal de Santa Croce in Gerusalemme. Va participar en el Concili de Basilea, Ferrara i Florència, obrint les sessions en aquesta ciutat, per reunificar les esglésies catòlica i ortodoxa.

Fou un bon escriptor i entre els erudits del seu cercle hi havia l'humanista Francesco Filelfo i els futurs papes Nicolau V i Pius II. Va morir a Siena en 1443. Benet XIV el beatificà en 1744.


Precedit per:
Giovanni di Michele, O.S.B.

Arquebisbe de Bolonya

1417 - 1443
(Administrador apostòlic del 1426 al 1440)
Succeït per:
Ludovico Trevisano
Administrador apostòlic
Precedit per:
Francesco Lando

Cardenal prevere de la Santa Creu de Jerusalem

1426 - 1433
Succeït per:
vacant del 1433 al 1444
Precedit per:
?

Camarlenc de la Santa Església Romana

1431 - 1432
Succeït per:
Francesco Condulmer
Precedit per:
Antonio Correr, C.R.S.G.A.

Penitenciari major

giugno 1438 - 1443
Succeït per:
Giuliano Cesarini
Precedit per:
Giovanni Vitelleschi

Arxipreste de la Basílica Liberiana

1440 - 1443
Succeït per:
?