Vés al contingut

Narcís Martí i Filosia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaNarcís Martí i Filosia
Nom original(es) Narcís Martí Filosia Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 setembre 1945 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Palafrugell (Baix Empordà) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaPalafrugell Modifica el valor a Wikidata
Alçada1,86 m Modifica el valor a Wikidata
Pes80 kg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipMigcampista Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1964–1966 CD Comtal 28(16)
1966–1975 FC Barcelona 89(16)
1968–1968 cessió CD Comtal 3(3)
1975–1977 UE Sant Andreu 66(13)
  Selecció nacional Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
  Catalunya
1964–1964   Espanya sub-18 5(3)
1965–1965   Espanya 4(1)

BDFutbol: 5662

Narcís Martí i Filosia (Palafrugell, 15 de setembre del 1945) és un exfutbolista català del FC Barcelona.

Trajectòria esportiva

[modifica]

Es formà al FC Palafrugell, passant més tard al futbol base del Barça, al juvenil, l'amateur i al CD Comtal.[1] Martí Filosia arribà al primer equip el 1966 i hi romangué fins al 1975.[1] Jugà al costat d'homes com Johan Cruyff, Salvador Sadurní, Hugo Sotil, Carles Rexach i Asensi. Centrecampista ofensiu de depurada tècnica, la seva fredor sobre el camp suscità sempre la controvèrsia entre els seus admiradors i els seus detractors.

Debutà amb el Barça el 16 d'octubre de 1966 amb l'entrenador Roque Olsen en el derbi enfront del RCD Espanyol a l'estadi de Sarrià. El Barça guanyà per 0 a 2 i Filosia disputà els 90 minuts. El seu darrer partit fou quasi nou anys després, el 6 d'abril de 1975 a Vigo enfront del Celta de Vigo amb victòria per 0 a 1. La seva millor temporada fou la 1970-71 amb l'entrenador anglès Vic Buckingham on disputà 29 partits de lliga. En total disputà 214 partits oficials amb el club. Guanyà la lliga de la temporada 1973-74, tot i que no era titular habitual. Acabà la seva carrera a la UE Sant Andreu.[1]

El seu sogre Lluís Bonal i Salavert també fou futbolista.[1]

Palmarès

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Toni Closa; Josep Pablo, José Alberto Salas i Jordi Mas. Gran diccionari de jugadors del Barça. Editorial Base, 2015. ISBN 978-84-16166-62-6. 

Enllaços externs

[modifica]