Mitsubishi F-2
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
Aterratge d'un Mitsubishi F-2A. | |
Tipus | Caça polivalent |
---|---|
Fabricant | Mitsubishi |
Estat | Estats Units d'Amèrica |
Primer vol | 7 d'octubre de 1995 |
En servei | 2000 - |
Ús | caça polivalent |
Operador/s | |
Producció | 1995–2011 |
Construïts | 94 + 4 prototips[1] |
Cost unitari | 108 milions de US$ (el 2004) |
El Mitsubishi F-2 és un avió de combat fabricat per la companyia japonesa Mitsubishi Heavy Industries (MHI) i l'estatunidenca Lockheed Martin per a la Força Aèria d'Autodefensa del Japó amb repartiment de la producció 60/40 entre el Japó i els Estats Units. Es basa en el Lockheed Martin F-16 Fighting Falcon i van ser contractats 94 avions. La seva producció va començar en 1996 i va entrar en servei l'any 2000.
Desenvolupament
[modifica]L'octubre de 1987, el Japó va seleccionar el F-16 com a base de disseny per a substituir l'obsolet Mitsubishi F-1. El programa del F-2 va ser polèmic perquè en el cost unitari es van incloure els costos del desenvolupament que van resultar ser 4 vegades més grans que un F-16 bloc 50/52, i en el què no s'incloïen les respectives despeses de recerca i desenvolupament.
El vol inicial del F-2 va ser el 7 d'octubre de 1995. Aquell any el govern japonès va aprovar una comanda de 141 unitats, ràpidament reduïdes a 130, per ser incorporades al servei abans de 1999 però problemes estructurals van endarrerir l'entrada en servei fins a l'any 2000. El 2004 una nova retallada va reduir el projecte a 98 aparells, incloent els prototips. El resultat total del programa era, essencialment, un avió amb la grandària i el pes d'un F-15 amb només un motor.
Divuit avions F-2 amb base en la Base Aèria de Matsushima (Prefectura de Miyagi) se'ls va endur el tsunami de l'11 de març de 2011.[2]
Disseny
[modifica]Diferències de l'F-2 respecte de l'F-16:
- Un 25% més de superfície alar.
- Ús de materials compostos per reduir el pes total i la signatura electromagnètica del radar.
- Un musell més llarg i ample perquè hi càpiga un radar del tipus "phased-array".
- Tren d'aterratge més gran.
- Estabilitzador horitzontal més gran.
- Presa d'aire més gran.
- Ordinadors de bord, sistemes d'atac i altres elements d'aviònica desenvolupats per NEC i Kokusai Electric
- Potencials capacitats stealth per missions de combat furtiu
- Cúpula de cabina de 3 peces.
- Capacitat per quatre míssils ASW, ASM-1 o ASM-2, quatre AAMs, tancs de combustible addicionals.
A més, l'F-2 està equipat amb un paracaigudes de frenat, igual que la versió OTAN de l'F-16.
Components
[modifica]Electrònica
[modifica]Sistema | País | Fabricant | Notes |
---|---|---|---|
Sistema de control de vol | Quàdruple FBW (3 canals digitals i 1 d'analògic). Bucle completament tancat. |
Variants
[modifica]- XF-2A: prototip, 1 seient.
- XF-2B: prototip, 2 seients.
- F-2A: caça, 1 seient.
- F-2B: versió d'entrenament, 2 seients.
Operadors
[modifica]- Força Aèria d'Autodefensa del Japó. El 2008 hi ha operatius 76 aparells d'un total contractat de 94.
Especificacions (F-2A)
[modifica]- F-16 Fighting Falcon
- AIDC F-CK-1 Ching-kuo
- T-50 Golden Eagle
- Dassault Rafale
- Dassault Mirage 2000
- Dassault Mirage 4000
- Saab 39 Gripen
- Saab Gripen NG
- Eurofighter Typhoon
- Mikoyan MiG-29
- Mikoyan MiG-29M
- Mikoyan MiG-35
- Sukhoi Su-30
- Sukhoi Su-30MKI
- / JF-17 Thunder
- IAI Lavi
- F-16 Fighting Falcon
- Shenyang J-11
- Xian JH-7
- Chengdu J-10
Referències
[modifica]- ↑ «Lockheed Martin Gets $250M F-2 Contract», 2008. [Consulta: 9 abril 2008].
- ↑ https://web.archive.org/web/20110313081429/http://www.asahi.com/national/update/0312/TKY201103110818.html