Miracle econòmic belga
El miracle econòmic belga és una expressió que fa referència al creixement econòmic de Bèlgica després de la Segona Guerra Mundial. Un descens de l'atur i una baixa inflació van permetre millorar les condicions de vida dels belgues, especialment durant el període de 1945- 1948.
El creixement va ser causat per una conjunció de factors: la marxa dels nazis i les seves limitacions de producció, la demanda creixent d'acer per a transport i maquinària d'altres països europeus i la política econòmica nacional coneguda com a Pla Gutt.[1] Els bombardejos havien danyat poc la indústria belga en comparació amb altres zones, i això va permetre exportar béns en grans quantitats. Els obrers rebien salaris més alts que abans de la guerra per poder fer front a l'alta demanda. Aquest augment dels sous unit a lleis afavoridores del benestar social van encoratjar un creixement de la natalitat i un repunt de la immigració, especialment italiana.
El «miracle» però, va durar poc en el temps perquè els competidors belgues es van beneficiar del Pla Marshall i internament van agreujar-se les diferències regionals en indústria, que van conduir a un descens de la competitivitat.
Referències
[modifica]- ↑ Van der Wee, Herman; Verbreyt, Monique. A Small Nation in the Turmoil of the Second World War: Money, Finance and Occupation. Belgium, its enemies, its friends, 1939-1945 (en anglès). Lovaina: Leuven University Press, 2009. ISBN 978-90-5867-759-4.