Vés al contingut

Mero

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre la poetessa de Bizanci. Si cerqueu el peix, vegeu «Anfós».
Plantilla:Infotaula personaMero

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(grc) Μοιρὼ ἡ Βυζαντία
(grc) Μυρώ Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement400 aC Modifica el valor a Wikidata
Bizanci (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle IV aC Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPoesia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópoetessa, escriptora, epigramatista Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAndròmac Filòleg Modifica el valor a Wikidata
FillsHomer de Bizanci Modifica el valor a Wikidata

Mero o Miro (en llatí Mero o Myro, en grec antic Μοιρώ o Μυρώ) fou una poetessa del període hel·lenístic nascuda a Bizanci. Era l'esposa d'Andròmac Filòleg i mare (Suides diu filla) del gramàtic i poeta tràgic Homer de Bizanci. Va estar activa a finals del segle IV i a principis del segle III aC.

No ha sobreviscut gaire bé res de la seva obra. Ateneu de Nàucratis cita deu línies del seu poema Μνημοσύνη (Mnemòsine) i es conserven dos epigrames de quatre línies a la Garlanda de Meleagre. A més, se sap que va escriure un poema amb el títol Άραί (Curses), una sinopsi del mite d'Alcínoe que va preservar Parteni de Nicea i finalment Eustaci de Tessalònica diu que va escriure un himne a Posidó.[1]

El fragment conservat de la Mnemòsine de Mero narra la història de la infantesa de Zeus a Creta, on havia estat amagat per la seva mare Rea per salvar-lo de ser mort pel seu pare Cronos.

Sembla que Mero va ser molt famosa a l'antiguitat. Antípatre de Tessalònica la inclou en la seva llista de poetes famoses. La Garlanda de Meleagre la posa al costat de Safo i d'Anyte de Tegea. Segons Tacià, Cefisòdot, fill de Praxíteles, la va esculpir. Dos epigrames sobre ella que es troben recollits a l'Antologia grega, un escrit per Anyte de Tegea i l'altre per Marc Argentari, podrien ser una reelaboració d'un poema perdut de Mero.[2][3]

Referències

[modifica]
  1. Moero or Myro a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 1109
  2. Fernandez Robbio, Matías «Musas y escritoras: el primer canon de la literatura femenina de la Grecia antigua (AP IX 26)». Praesentia, 15, 2014, pàg. 5-9.
  3. Greene, Ellen. Women poets in ancient Greece and Rome. Norman: University of Oklahoma Press, 2005, p. 93-95. ISBN 9780806136639.