Vés al contingut

Mediapart

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de lloc webMediapart
URLhttps://www.mediapart.fr/, https://www.mediapartrvj4bsgolbxixw57ru7fh4jqckparke4vs365guu6ho64yd.onion/, https://www.mediapart.fr/en/english, https://www.mediapart.fr/es/espanol, https://www.mediapartrvj4bsgolbxixw57ru7fh4jqckparke4vs365guu6ho64yd.onion/es/espanol i https://www.mediapartrvj4bsgolbxixw57ru7fh4jqckparke4vs365guu6ho64yd.onion/en/english Modifica el valor a Wikidata
Epònimparticipació política Modifica el valor a Wikidata
Tipusdiari en línia Modifica el valor a Wikidata
Llenguafrancès, castellà i anglès Modifica el valor a Wikidata
ISSN2100-0735 Modifica el valor a Wikidata
OCLC793457011 Modifica el valor a Wikidata
PropietariSociété pour la protection de l’indépendance de Mediapart i Fonds pour une presse libre Modifica el valor a Wikidata
Llançament1r novembre 2007 i 4 setembre 2007 Modifica el valor a Wikidata
EstatFrança Modifica el valor a Wikidata

Facebook: Mediapart.fr X: Mediapart Mastodon: mediapart@mediapart.social Instagram: mediapart Youtube: UCdnaDhU-LDQrIEEmSIfq0-Q GitHub: mediapart Modifica el valor a Wikidata

Mediapart és un diari francès d'informació, investigació i opinió en línia creat el 2008 per Edwy Plenel, exredactor cap de Le Monde, en francès, anglès i castellà.

Mediapart consta de dues seccions principals: la pròpia revista (Le Journal), dirigit per periodistes professionals, i Le Club, un fòrum de col·laboració editat per la comunitat de subscriptors. El 2011 Mediapart va llançar FrenchLeaks, un lloc web de filtracions inspirat en WikiLeaks.[1]

Mediapart ha tingut un paper central en el descobriment i investigació de diversos assumptes de l'actualitat francesa com el primer sobre Liliane Bettencourt el 2010 i el posterior de 2011 sobre el finançament de la campanya de Nicolas Sarkozy per Gaddafi, o sobre EADS, o les despeses desmesurades de la ministra de Justícia Rachida Dati.[2]

Els ingressos de Mediapart provenen exclusivament de les subscripcions. El lloc web no porta cap mena de publicitat. El 2011 Madiapart tenia 60.000 subscriptors, any en el qual va tenir beneficis per primera vegada[3]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Smith, Sydney. «New WikiLeaks Partner Launches FrenchLeaks, Canadian Man Launches QuebecLeaks». iMediaEthics. [Consulta: 20 març 2012].
  2. Jacinto, Leela «How a start-up news site broke and rode the Bettencourt scandal». , 06-07-2010 [Consulta: 20 març 2012].
  3. «Breaking down the paywall». , 22-09-2011 [Consulta: 20 març 2012]. Arxivat 2012-03-17 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-03-17. [Consulta: 7 setembre 2016].

Enllaços externs

[modifica]