Martinus Beijerinck
| |||
| Nom original | (nl) Martinus Willem Beijerinck  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 16 març 1851 Amsterdam (Països Baixos) | ||
| Mort | 1r gener 1931 (79 anys) Gorssel (Països Baixos) | ||
| Residència | Països Baixos | ||
| Formació | Universitat de Leiden Universitat Tècnica de Delft | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Microbiologia, botànica i virologia | ||
| Ocupació | entomòleg, viròleg, botànic, catedràtic, biòleg, microbiòleg, professor d'universitat | ||
| Ocupador | Universitat Tècnica de Delft, professor ordinari neerlandès (1895–1921) | ||
| Membre de | |||
| Alumnes | Jan Smit | ||
| Influències | |||
| Obra | |||
| Abrev. botànica | Beij. | ||
| Premis | |||
| |||
 | |||
Martinus Willem Beijerinck (16 de març de 1851 – 1 de gener de 1931) va ser un microbiòleg i botànic neerlandès.
Va néixer a Amsterdam, estudià a l'escola tècnica de Delft on obtingué el grau d'enginyer químic el 1872 i él 1877 el doctorat en ciència de la Universitat de Leyden.[1] Va ser professor de microbiologia a l'escola d'agricultura de Wageningen (actualment Universitat de Wageningen) i després a la Polytechnische Hogeschool Delft. Els seus estudis de microbiologia agrícola i industrial van ser fonamentals. Potser per no haver estudiat les malalties humanes és menys conegut que els seus contemporanis Robert Koch i Louis Pasteur.
Es considera el fundador de la virologia. El 1898, va descobrir que la malaltia del mosaic del tabac era produïda per un agent més petit que un bacteri. Va donar al nou patogen el nom de virus (verí). (Dimitri Ivanovski va descobrir els virus el 1892, però no va informar d'això.) Beijerinck pensava que la naturalesa dels virus era líquida, teoria desacreditada per Wendell Stanley, que provà que eren partícules.[2]
Beijerinck, junt amb les investigacions de Hermann Hellriegel, també descobrí la fixació del nitrogen, procés que fa disponible el nitrogen per les plantes.
Beijerinck descobrí la reducció bacteriana del sulfat. Va descriure el primer bacteri de reducció del sulfat:Spirillum desulfuricans.
Notes
[modifica]- ↑ «Apsnet org online publication». Arxivat de l'original el 2010-06-20. [Consulta: 9 setembre 2010].
- ↑ Lerner, K.L.; B.M. Lerner. Martinus Willem Beijerinck from World of Microbiology and Immunology. Florence, KY: Thomas Gage Publishing, 2002. ISBN 0787665401. «Beijerinck asserted that the virus was liquid, but this theory was later disproved by Wendell Stanley, who demonstrated the particulate nature of viruses. Beijerinck, nevertheless, set the stage for twentieth-century virologists to uncover the secrets of viral pathogens now known to cause a wide range of plant and animal (including human) diseases»
Referències
[modifica]- Chung, King-Thom and Ferris, Deam Hunter (1996). Martinus Willem Beijerinck (1851-1931): pioneer of general microbiology. AMS News 62, 539-543. PDF Arxivat 2008-04-09 a Wayback Machine.
Enllaços externs
[modifica]