Vés al contingut

Marie-Antoinette Tonnelat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMarie-Antoinette Tonnelat
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Marie Antoinette Françoise Baudot Modifica el valor a Wikidata
5 març 1912 Modifica el valor a Wikidata
Charolles (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 desembre 1980 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
14è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
FormacióLiceu Louis-le-Grand
Universitat de París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFísica Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófísica, física teòrica, professora d'universitat Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Marie-Antoinette Tonnelat (5 de març de 1912 - 3 de desembre de 1980) va ser una física teòrica i historiadora de la ciència francesa. Va participar en el vuitè Congrés Solvay en 1948.

Biografia

[modifica]

Va néixer en Charolles, en el departament de Saona i Loira (França) i es va llicenciar en lletres i ciències per la Universitat de París, disciplines que va combinar dedicant-se a la Història de la ciència. Es va doctorar en física de fotons al 1941 sota la direcció de Louis de Broglie. Va treballar en el CERN assumint la direcció d'una línia de recerca del 1946 al 1956, any en què va ser investida professora titular de l'assignatura Història de la Física a la Universitat de París.

Va participar en el 8è Congrés Solvay de 1948 sobre partícules elementals, sent la quarta dona a participar després de les Curie i de Lise Meitner. Va rebre el Premi Henri Poincaré de l'Acadèmia de les Ciències francesa al 1970. Mor a París al 1980.

Gran divulgadora de l'obra d'Albert Einstein i Erwin Schrödinger. Va dedicar especial dedicació a la Teoria de la relativitat i tots els treballs experimentals derivats d'ella. També va estudiar la teoria gravitatòria euclidiana, la recerca filosòfica sobre la llum i la gravetat i la història de la ciència succeïda en els segles XVII i XVIII. Fruit dels seus estudis i recerques, són les següents obres:

  • La Théorie du champ unifié d'Einstein et quelques-uns de ses développements (1955)[1][2]
  • Els Principes de la théorie électromagnétique de la relativité (1959)
  • Els Vérifications expérimentales de la relativité générale (1964)
  • Els Théories unitaires de l'électromagnétisme et de la gravitation (1965)[3]
  • Louis de Broglie et la mécanique ondulatoire (1966)[4]
  • Histoire du principe de relativité (1970)[5]

Referències

[modifica]
  1. ↑ McCrea, W. H. «Review of La Théorie du Champ Unifié D'Einstein et quelques-uns de ses Développements». The Mathematical Gazette, 41, 338, 1957, pàg. 308–309. DOI: 10.2307/3610157 [Consulta: 10 desembre 2016].
  2. ↑ Griffin, Nicholas «Review of Einstein's unified field theory». Science Progress (1933-), 56, 222, 1968, pàg. 273–276 [Consulta: 10 desembre 2016].
  3. ↑ Komar, Arthur «The Development of Unified Field Theories». Science. Tonnelat, 155, 3767, 1967, pàg. 1233–1233 [Consulta: 10 desembre 2016].
  4. ↑ Speziali, Pierre «Review of Louis de Broglie et la mécanique ondulatoire, (Savants du monde entier)». Revue d'histoire des sciences et de leurs applications, 21, 2, 1968, pàg. 194–196 [Consulta: 10 desembre 2016].
  5. ↑ Russo, François «Review of Histoire du principe de relativité». Archives de Philosophie, 39, 2, 1976, pàg. 329–331 [Consulta: 10 desembre 2016].
  • Hommage à M.A. Tonnelat, Revue générale d'histoire donis sciences, 1983 (Persée)
  • Hommage à M.A. Tonnelat, Anales de l'Institut Henri Poincaré, 1983 (Numdam)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Marie-Antoinette_Tonnelat&oldid=32082578»