María de la Consolación de Azlor y Villavicencio
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 12 maig 1775  Girona | ||
| Mort | 23 desembre 1814 (39 anys) Saragossa (Espanya) | ||
| Sepultura | Església Parroquial de Sant Felip i Santiago el Menor | ||
Condesa de Bureta (es)  County of Bureta (en) | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Altres noms | Condesa de Bureta | ||
| Altres | |||
| Títol | Condesa de Bureta (es) | ||
| Cònjuge | Pedro María Ric (1808–1814) Juan Crisóstomo López-Fernández de Heredia y Marín de Resende Francia (1794–1804) | ||
| Pare | Manuel de Azlor y Urriés | ||
María de la Consolación de Azlor y Villavicencio (Girona, 12 de maig de 1775 - Saragossa, 23 de desembre de 1814), coneguda pel títol de comtessa de Bureta,[1] va ser una aristòcrata de família aragonesa. Va néixer a Catalunya quan el seu pare, Manuel de Azlor y de Urries-Gurrea de Aragón, era governador de Girona.[2]
Va distingir-se en la Guerra del Francès en el dos setges de Saragossa, en tasques d'intendència. Posteriorment hagué de refugiar-se a València i posteriorment a Cadis. Acabada la guerra va tornar a Saragossa (1813) on va ser rebuda amb tots els honors i va rebre la visita del rei Ferran VII (1814).[3]
Referències
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: María de la Consolación de Azlor y Villavicencio
- ↑ «María de la Consolación de Azlor y Villavicencio, Condesa de Bureta (1775-1814)» (en castellà). Universidad de Zaragoza. [Consulta: 6 gener 2024].
- ↑ «María de la Consolación de Azlor y Villavicencio». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ SL, DiCom Medios. «Gran Enciclopedia Aragonesa Online» (en castellà). Arxivat de l'original el 2019-11-09. [Consulta: 25 novembre 2019].