Llista de formacions geològiques de Tità

Llista dels accidents geològics del satèl·lit de Saturn Tità. Els noms oficials d'aquests accidents són molt recents, ja que la superfície del satèl·lit ha estat desconeguda fins a l'arribada de la sonda Cassini–Huygens. Alguns d'aquests trets geològics es coneixien amb noms informals, en la següent llista estan escrits amb els noms apropiats.

Accidents relacionats amb l'albedo

Els accidents relacionats amb l'albedo a Tità reben el nom de llocs sagrats del món de la mitologia i la literatura.

Accidents relacionats amb albedo brillant

Accident d'albedo	Coordenades	Origen del nom
Adirii	10° S, 210° O	Adiri, paradís de Melanèsia.
Dilmun	15° N, 175° O	Dilmun, cel dels Sumeris.
Quivira	0° N, 15° O	Quivira, ciutat llegendària d'Ameria del sud.
Tsegihi	40° S, 10° O	Tsegihi, lloc sagrat del poble Navajo.
Xanadu	15° S, 100° O	Xanadu, palau imaginari a l'obra de Samuel Taylor Coleridge Kubla Khan.

Accidents relacionats amb albedo fosc

Accident d'albedo	Coordenades	Origen del nom	Nom informal
Aaru	10° N, 340° O	Aaru, paradís egipci.
Aztlan	10° S, 20° O	Aztlán, casa mítica dels asteques.	Part sud de l'H jaient
Belet	5° S, 255° O	Belet, paradís dels malais.
Ching-tu	30° S, 205° O	Ching-tu, paradís budista.
Fensal	5° N, 30° O	Fensal, mansió celestial de la mitologia noruega	Part nord de l'H jaient
Mezzoramia	70° S, 0° O	Mezzoramia, llegenda italiana de l'oasi de felicitat d'Àfrica.
Senkyo	5° S, 320° O	Senkyo, paradís japonès.
Shangri-La	10° S, 165° O	Xangri-La, paradís tibetà.

Arcūs

Els arcūs (singular arcus) són accidents geològics en forma d'arc de la superfície de Tità, reben el nom de deïtats de la felicitat.

Accident d'albedo	Coordenades	Origen del nom
Hotei Arcus	28° S, 79° O	Hotei, déu japonès

Cràters

Els cràters són cràters d'impacte de la superfície de Tità, reben el nom de deïtats de la saviesa.

Accident d'albedo	Coordenades	Diàmetre (km)	Origen del nom	Nom informal
Afekan	25° 48′ N, 200° 18′ O	115.0	Afekan, deessa de la creació de Nova Guinea
Ksa	14° 00′ N, 65° 24′ O	29.0	Ksa, deu de la Nació Lakota i els oglala
Menrva	20° 06′ N, 87° 12′ O	392.0	Menrva, deessa de la mitologia etrusca	'Circus Maximus'
Selk	7° 00′ N, 199° 00′ O	80.0	Selk, deessa dels egipcis
Sinlap	11° 18′ N, 16° 00′ O	80.0	Sinlap, esperit dels Katxin

Faculae

Les faculae (en sigular facula) són punts brillants sobre la superfície del satèl·lit, reben el nom d'illes terrestres no políticament independents. Els grups de faculae reben el nom d'arxipèlags de la Terra.

Facula	Coordenades	Origen del nom	Nom informal
Antilia Faculae	11° 00′ S, 187° 00′ O	Antillia, Arxipèlag mitològic de l'Atlàntic
Bazaruto Facula	11° 36′ N, 16° 06′ O	Illa de Bazaruto, illa de Moçambic
Coats Facula	11° 06′ S, 29° 12′ O	Illa de Coats, Canadà
Crete Facula	9° 24′ N, 150° 06′ O	Creta, illa de Grècia
Elba Facula	10° 48′ S, 1° 12′ O	Elba, illa d'Itàlia
Kerguelen Facula	5° 24′ S, 151° 00′ O	Illes Kerguelen, illes subantàrtiques franceses
Mindanao Facula	6° 36′ S, 174° 12′ O	Mindanao, illa de les Filipines	'Irlanda'
Nicobar Faculae	2° 00′ N, 159° 00′ O	Nicobar, arxipèlag de l'Índia
Oahu Facula	5° 00′ N, 166° 42′ O	Oahu, illa de Hawaii
Santorini Facula	2° 24′ N, 145° 36′ O	Santorini, illa de Grècia
Shikoku Facula	10° 24′ S, 164° 06′ O	Shikoku, illa del Japó	'Gran Bretanya'
Sotra Facula	12° 30′ S, 39° 48′ O	Sotra, illa de Noruega	'La Rosa'
Texel Facula	11° 30′ S, 182° 36′ O	Texel, illa neerlandesa	'Manhattan'
Tortola Facula	8° 48′ N, 143° 06′ O	Tortola, Illes Verges Britàniques	'El cargol'
Vis Facula	7° 00′ N, 138° 24′ O	Vis, illa de Croàcia

Fluctūs

Els fluctūs (en singuar fluctus) fa referència a fluxos de terra (esllavissaments). Els Fluctūs reben el nom de figures mitològiques associades a la bellesa.

Fluctus	Coordenades	Origen del nom
Ara Fluctus	39° 48′ N, 118° 24′ O	Ara el bell, figura llegendària d'Armènia
Leilah Fluctus	50° 30′ N, 77° 48′ O	Layla, deessa persa
Rohe Fluctus	47° 18′ N, 37° 45′ O	Rohe, deessa de la mitologia Maori
Winia Fluctus	49° 00′ N, 46° 00′ O	Winia, La primera dona de la mitologia Indonèsia

Flumina

Els flumina (en singular flumen) és un tret geològic semblant a un canal excavat a terra per un líquid. Hi ha un grup de flumina a Tità amb nom.

Flumina	Coordenades	Origen del nom
Elivagar Flumina	19° 18′ N, 78° 30′ O	Els Élivágar (Ones de gel), un grup de rius glaçats de la mitologia noruega

Grans accidents en forma d'anell

Les àmplies estructures anul·lars reben el nom de deïtats de la saviesa del món de la mitologia.

Accidents en forma d'anell	Coordenades	Origen del nom
Guabonito	10° 54′ S, 150° 48′ O	Guabonito, deessa del mar dels Taíno
Nath	30° 30′ S, 7° 42′ O	deessa de la saviesa en la mitologia irlandesa
Paxsi	5° 00′ N, 341° 12′ O	deessa de la lluna i la saviesa del poble Aimara
Veles	2° 00′ N, 137° 18′ O	déu de la mitologia eslava.

Insulae

Les insulae (en singular insula) són illes que es troben dins els mars de Tità. Reben el nom d'illes llegendàries.

Insula	Coordenades	Origen del nom
Mayda Insula	79° 06′ N, 312° 12′ O	Mayda, Illa llegendària del nord-est de l'Atlàntic

Labyrinthi

Els labyrinthi (en singular labyrinthus) reben el nom de planetes de l'obra de ficció l'univers de Dune de l'autor de la novel·la Duna Frank Herbert.

Labyrinthus	Coordenades	Origen del nom
Sikun Labyrinthus	77° 54′ S, 28° 54′ O	Sikun

Lacūs

Llacs de metà líquid a Tità des del Bolsena Lacus (a baix a la dreta) fins al Mackay Lacus (a dalt a l'esquerra).

Article principal: Llacs de Tità

Els lacūs (en singular lacus) són llacs d'hidrocarburs. Reben el seu nom a partir de llacs de la superfície terrestre.

Lacūs	Coordenades	Origen del nom
Abaya Lacus	73° 10′ N, 45° 33′ O	Llac Abaya, Etiòpia
Albano Lacus	65° 54′ N, 236° 24′ O	Llac Albano, Itàlia
Atitlán Lacus	69° 18′ N, 238° 48′ O	Llac Atitlán, Guatemala
Bolsena Lacus	75° 45′ N, 10° 17′ O	Llac Bolsena, Itàlia
Cardiel Lacus	70° 12′ N, 206° 30′ O	Llac Cardiel, Argentina
Cayuga Lacus	69° 48′ N, 230° 00′ O	Llac Cayuga, USA
Feia Lacus	73° 42′ N, 64° 25′ O	Llac Feia, Brasil
Freeman Lacus	73° 36′ N, 211° 06′ O	Llac Freeman, USA
Jingpo Lacus	73° 00′ N, 336° 00′ O	Llac Jingpo, Xina
Junín Lacus	66° 54′ N, 236° 54′ O	Llac Junín, Perú
Kivu Lacus	87° 00′ N, 121° 00′ O	Llac Kivu, a la frontera entre Ruanda i la República Democràtica del Congo
Koitere Lacus	79° 24′ N, 36° 08′ O	Koitere, Finlàndia
Lanao Lacus	71° 00′ N, 217° 42′ O	Llac Lanao, Filipines
Logtak Lacus	70° 48′ N, 124° 06′ O	Llac Loktak, Índia
Mackay Lacus	78° 19′ N, 97° 32′ O	Llac Mackay, Austràlia
Mývatn Lacus	78° 11′ N, 135° 17′ O	Mývatn, Islàndia
Neagh Lacus	81° 07′ N, 32° 10′ O	Lough Neagh, Irlanda del Nord
Ohrid Lacus	71° 48′ N, 221° 54′ O	Llac d'Okhrida, Macedònia del Nord i Albània
Oneida Lacus	76° 08′ N, 131° 50′ O	Llac Oneida, USA
Ontario Lacus	72° 00′ S, 183° 00′ O	Llac Ontario, a la frontera entre el Canadà i els Estats Units.
Sevan Lacus	69° 42′ N, 125° 36′ O	Llac Sevan, Armènia
Sotonera Lacus	76° 45′ N, 17° 29′ O	Llac Sotonera, Espanya
Sparrow Lacus	84° 18′ N, 64° 42′ O	Llac Sparrow, Canadà
Towada Lacus	71° 24′ N, 244° 12′ O	Llac Towada, Japó
Uvs Lacus	69° 36′ N, 245° 42′ O	Uvs Nuur, Mongòlia
Vänern Lacus	70° 24′ N, 223° 06′ O	Vänern, Suècia
Waikare Lacus	81° 36′ N, 126° 00′ O	Llac Waikare, Nova Zelanda

Maculae

Les maculae (en singular macula) són llocs foscos de la geografia de Tità, reben noms de deïtats de la felicitat, la pau i l'harmonia.

Macula	Coordenades	Origen del nom
Eir Macula	24° 00′ S, 114° 42′ O	Eir, deessa de la mitologia noruega.
Elpis Macula	31° 12′ N, 27° 00′ O	Elpis, déu de la mitologia grega.
Ganesa Macula	50° 00′ N, 87° 18′ O	Ganeixa, déu Hindú.
Omacatl Macula	17° 36′ N, 37° 12′ O	Omacatl, déu de la mitologia asteca.
Polaznik Macula	41° 06′ S, 280° 24′ O	Polaznik, déu de la mitologia eslava.
Polelya Macula	50° 00′ N, 56° 00′ O	Polelya, déu eslau.

Maria

Article principal: Llacs de Tità

Maria (en singular mare) són mars d'hidrocarburs de la superfície de Tità.

Nom	Coordenades	Diàmetre (km)	Origen del nom
Kraken Mare	68° 00′ N, 310° 00′ O	1.170	Kraken, Monstre marí nòrdic.
Ligeia Mare	79° 00′ N, 248° 00′ O	500	Ligeia, una de les sirenes, monstres de la mitologia grega.
Punga Mare	85° 06′ N, 339° 42′ O	380	Punga, els ancestre Māori dels taurons i els llangardaixos

Montes

Els montes (en singular mons) són muntanyes de la superfície de Tità. Reben noms de muntanyes de la Terra Mitjana de l'obra de ficció de J.R.R. Tolkien.

Mons	Coordinates	Named after
Angmar Montes	10° 00′ S, 221° 00′ O	Muntanyes dAngmar
Dolmed Montes	11° 36′ S, 216° 48′ O	Munt Dolmed
Doom Mons	14° 39′ S, 40° 25′ O	Munt Doom
Echoriat Montes	7° 24′ S, 213° 48′ O	Echoriath
Erebor Mons	4° 58′ S, 36° 14′ O	Mount Erebor
Gram Montes	9° 54′ S, 207° 54′ O	Munt Gram
Irensaga Montes	5° 41′ S, 212° 43′ O	Irensaga
Merlock Montes	8° 54′ S, 211° 48′ O	Muntanyes Merlock
Mindolluin Montes	3° 18′ S, 208° 58′ O	Mindolluin
Misty Montes	56° 48′ N, 62° 26′ O	Muntanyes Boiroses
Mithrim Montes	2° 10′ S, 127° 25′ O	Muntanyes de Mithrim
Rerir Montes	4° 48′ S, 212° 06′ O	Munt Rerir
Taniquetil Montes	3° 40′ S, 213° 16′ O	Taniquetil

Planitiae

Les planitiae (en singular planitia) són zones planes a baixa alçada de la superfície del satèl·lit. Reben el nom de planetes de l'obra de ficció Univers Dune de Frank Herbert.

Planitia	Coordendes	Origen del nom
Arrakis Planitia	78° 24′ S, 117° 00′ O	Arrakis
Chusuk Planitia	5° 00′ S, 23° 30′ O	Chusuk

Regiones

Les regiones (en singular regio) són zones de la superfície de Tità marcadament diferents de les dels seus voltants. Reben el nom de deïtats de la pau i la felicitat.

Regio	Coordenades	Origen del nom
Hotei Regio	26° 00′ S, 78° 00′ O	Budai, déu xinès/japonès.
Tui Regio	24° 30′ S, 124° 54′ O	Tui, deessa de la mitologia xinesa.

Virgae

Les virgae (en singular virga) són ratlles de colors. Reben el nom de déus de la pluja de diferents mitologies.

Virga	Coordenades	Origen del nom
Bacab Virgae	19° 00′ S, 151° 00′ O	Bacab, déu de la pluja maia.
Hobal Virga	35° 00′ S, 166° 00′ O	Hobal, déu de la pluja àrab.
Kalseru Virga	36° 00′ S, 137° 00′ O	Kalseru, déu de la pluja en la mitologia dels aborígens australians.
Perkunas Virgae	27° 00′ S, 162° 00′ O	Perkūnas, déu suprem lituà
Shiwanni Virgae	25° 00′ S, 32° 00′ O	Shiwanni, déu de la pluja de la zuni
Uanui Virgae	45° 12′ N, 235° 18′ O	Uanui, déu de la pluja maori

Accidents sense nom formal

Com que es desconeix la natura exacta de molts accidents geològics de la superfície del satèl·lit, la majoria no tenen assignat un nom formal i es coneixen per noms informals. En la majoria dels casos, fan referència a indicacions sobre la lluentor o la foscor d'imatges infraroges utilitzades per observar la superfície a través de la boira de Tità. La sonda Cassini també ha començat a cartografiar porcions del satèl·lit mitjançant el radar. Alguns d'aquests:

• La falç: és una regió extensa i fosca en forma de falç identificada pel telescopi espacial Hubble.
• El gos i la pilota, 'el cap de drac': són zones fosques de la zona equatorial identificades pel Very Large Telescope de l'Observatori Europeu Austral (ESO), i que reben aquest nom a causa de les seva forma.
• El gat Si-Si: és una regió que es mostra fosca a les imatges del radar, se l'anomena pel nom que li posà la filla de l'investigador que digué que semblava un gat.

Enllaços externs

• USGS: Nomenclatura de Tità
• Enllaços de l'USGS a mapes en PDF amb la nomenclatura