De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
La llista de Gardiner és una classificació dels jeroglífics egipcis en 26 subgrups que l'egiptòleg britànic Alan Gardiner va realitzar en la seva Gramàtica de la llengua egípcia .
Aquests subgrups sumen 743 jeroglífics més vint variants i es consideren d'obligada referència en l'estudi dels jeroglífics de l'antic Egipte . Gardiner només va llistar les formes més comunes, ja que el nombre total superava els 6.000 en el període grecoromà, encara que en èpoques anteriors s'usaven menys de mil (uns 750 durant el Regne Mitjà d'Egipte ).
[ modifica ]
A1 A2 A3 A4 A5 A6 A7 A8 A9 A10
A11 A12 A13 A14 A15 A16 A17 A18 A19 A20
A14A
A17A
A12D
A21 A22 A23 A24 A25 A26 A27 A28 A29 A30
A21A
A25A
A31 A32 A33 A34 A35 A36 A37 A38 A39 A40
A41 A42 A43 A44 A45 A46 A47 A48 A49 A50
A51 A52 A53 A54 A55 A56
A59
A113
A316
Grup B: la dona i les seves ocupacions [ modifica ]
B1 B2 B3 B4 B5 B6 B7 B8 B9 B10
B11 B12
B23B
C1 C2 C3 C4 C5 C6 C7 C8 C9 C10
C11 C12
C17 C18 C19 C20
D1 D2 D3 D4 D5 D6 D7 D8 D9 D10
D11 D12 D13 D14 D15 D16 D17 D18 D19 D20
D21 D22 D23 D24 D25 D26 D27 D28 D29 D30
D27A
D31 D32 D33 D34 D35 D36 D37 D38 D39 D40
D34A
D41 D42 D43 D44 D45 D46 D47 D48 D49 D50
D46A
D51 D52 D53 D54 D55 D56 D57 D58 D59 D60
D61 D62 D63
E1 E2 E3 E4 E5 E6 E7 E8 E9 E10
E8A
E11 E12 E13 E14 E15 E16 E17 E18 E19 E20
E21 E22 E23 E24 E25 E26 E27 E28 E29 E30
E31 E32 E33 E34
[ modifica ]
F1 F2 F3 F4 F5 F6 F7 F8 F9 F10
F9-F9
F11 F12 F13 F14 F15 F16 F17 F18 F19 F20
F21 F22 F23 F24 F25 F26 F27 F28 F29 F30
F31 F32 F33 F34 F35 F36 F37 F38 F39 F40
F37B
F41 F42 F43 F44 F45 F46 F47 F48 F49 F50
F51 F52
F51A
F51B
G1 G2 G3 G4 G5 G6 G7 G8 G9 G10
G7A
G7AA
G11 G12 G13 G14 G15 G16 G17 G18 G19 G20
G21 G22 G23 G24 G25 G26 G27 G28 G29 G30
G26A
G31 G32 G33 G34 G35 G36 G37 G38 G39 G40
G41 G42 G43 G44 G45 G46 G47 G48 G49 G50
G51 G52 G53 G54
Grup H: parts del cos de les aus [ modifica ]
H1 H2 H3 H4 H5 H6 H7 H8
H6A
I1 I2 I3 I4 I5 I6 I7 I8 I9 I10
I5A
I11 I12 I13 I14 I15
Grup K: peixos i parts dels peixos [ modifica ] Grup M: arbres i altres plantes [ modifica ]
M1 M2 M3 M4 M5 M6 M7 M8 M9 M10
M11 M12 M13 M14 M15 M16 M17 M18 M19 M20
M21 M22 M23 M24 M25 M26 M27 M28 M29 M30
M31 M32 M33 M34 M35 M36 M37 M38 M39 M40
M41 M42 M43 M44
M43A
[ modifica ]
N1 N2 N3 N4 N5 N6 N7 N8 N9 N10
N11 N12 N13 N14 N15 N16 N17 N18 N19 N20
N21 N22 N23 N24 N25 N26 N27 N28 N29 N30
N31 N32 N33 N34 N35 N36 N37 N38 N39 N40
N33A
N35A
N33B
N35B
N33C
N35C
N41 N42
[ modifica ]
O1 O2 O3 O4 O5 O6 O7 O8 O9 O10
O11 O12 O13 O14 O15 O16 O17 O18 O19 O20
O21 O22 O23 O24 O25 O26 O27 O28 O29 O30
O31 O32 O33 O34 O35 O36 O37 O38 O39 O40
O41 O42 O43 O44 O45 O46 O47 O48 O49 O50
O51
Grup P: vaixells i parts de vaixells [ modifica ]
P1 P2 P3 P4 P5 P6 P7 P8 P9 P10
P1A
P11
P13
Grup R: temples i ritus religiosos [ modifica ]
R1 R2 R3 R4 R5 R6 R7 R8 R9 R10
R8A
R11 R12 R13 R14 R15 R16 R17 R18 R19 R20
R21 R22 R23 R24 R25
S1 S2 S3 S4 S5 S6 S7 S8 S9 S10
S11 S12 S13 S14 S15 S16 S17 S18 S19 S20
S14A
S17A
S21 S22 S23 S24 S25 S26 S27 S28 S29 S30
S31 S32 S33 S34 S35 S36 S37 S38 S39 S40
S41 S42 S43 S44 S45
[ modifica ]
T1 T2 T3 T4 T5 T6 T7 T8 T9 T10
T7A T8A T9A
T8B
T11 T12 T13 T14 T15 T16 T17 T18 T19 T20
T21 T22 T23 T24 T25 T26 T27 T28 T29 T30
T31 T32 T33 T34 T35
Grup U: agricultura i artesania [ modifica ]
U1 U2 U3 U4 U5 U6 U7 U8 U9 U10
U11 U12 U13 U14 U15 U16 U17 U18 U19 U20
U21 U22 U23 U24 U25 U26 U27 U28 U29 U30
U31 U32 U33 U34 U35 U36 U37 U38 U39 U40
U41
V1 V2 V3 V4 V5 V6 V7 V8 V9 V10
V11 V12 V13 V14 V15 V16 V17 V18 V19 V20
V21 V22 V23 V24 V25 V26 V27 V28 V29 V30
V31 V32 V33 V34 V35 V36 V37 V38 V39
V31A
[ modifica ]
W1 W2 W3 W4 W5 W6 W7 W8 W9 W10
W10A
W11 W12 W13 W14 W15 W16 W17 W18 W19 W20
W21 W22 W23 W24 W25
Z1 Z2 Z3 Z4 Z5 Z6 Z7 Z8 Z9 Z10
Z3A
Z4B
Z11
[ modifica ]
Aa1 Aa2 Aa3 Aa4 Aa5 Aa6 Aa7 Aa8 Aa9 Aa10
Aa11 Aa12 Aa13 Aa14 Aa15 Aa16 Aa17 Aa18 Aa19 Aa20
Aa21 Aa22 Aa23 Aa24 Aa25 Aa26 Aa27 Aa28 Aa29 Aa30
Aa30A
Aa31 Aa32
Aa40
Aa41
Els jeroglífics són imatges d'éssers o elements fácilment reconeguts (tret d'alguns recollits en el grup Aa ). Estan estandarditzats i la seva simplificació va originar l'escriptura hieràtica i posteriorment la demòtica .
L'escriptura pot seguir qualsevol direcció, però la forma més antiga era escriure'ls en columnes. Posteriorment es van començar a escriure en línies horitzontals, generalment de dreta a esquerra i de dalt a baix. L'escriptura d'esquerra a dreta s'usava també, encara que amb certes condicions, com acompanyant a imatges amb aquesta orientació o per jugar amb la simetria. Hi ha casos de textos escrits en dues columnes i en cadascuna d'elles les línies horitzontals es llegeixen en diferent sentit.
No hi ha signes de puntuació o espais que indiquin divisió entre paraules o frases, encara que moltes paraules solien acabar amb un determinatiu. L'ordre dels jeroglífics respectava algunes normes de prestigi: el nom dels déus es col·locava al principi dels noms teófors o dels epítets .
Ideogrames: casa .Determinatius caminar , apropar-se .Fonogrames: ˁb (ab). Alguns ideogrames podien ser també fonogrames. Així, és l'ideograma de boca y judici , però també és el fonograma de R .Signes silàbics: ushm .Collier , Mark; Manley , Bill. How to Read Egyptian Hieroglyphs (en anglès). The British Museum Press, 1998. ISBN 978-0520239494 Gardiner, Alan Egyptian Grammar (en anglès). Griffith Institute, 1973 (3 ed), p. 682. ISBN 0900416351 Faulkner , Raymond O. A concise dictionary of Middle Egyptian (en anglès). Griffith Institute, 1962, p. 334. ISBN 0900416327 Wallis Budge , E. A. An Egyptian Hieroglyphic Dictionary (vol 1) (en anglès). Dover Publications, 1978, p. 748. ISBN 978-0486236155 Wallis Budge , E. A. An Egyptian Hieroglyphic Dictionary (vol 2) (en anglès). Dover Publications, 1978, p. 722. ISBN 978-0486236162 
