Liró gris
Glis glis  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Longevitat màxima | 8,7 anys |
| Període | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 39316 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Rodentia |
| Família | Gliridae |
| Gènere | Glis |
| Espècie | Glis glis (Linnaeus, 1766) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Sciurus glis |
| Distribució | |
 | |
El liró gris (Glis glis) és un petit rosegador, l'única espècie del gènere Glis. És una espècie nadiua de tot Europa, llevat de la Gran Bretanya, on fou introduït al segle xx. És relativament freqüent a Catalunya. Viu a entre 50 i 2000 metres d'altitud, principalment als boscos caducifolis, on s'alimenta de glans i fages.[2]
Els antics romans el criaven i se'l menjaven. Els criaven en balmes o, a les viles o ciutats, en contenidors de terracota (els gliraris),[3] no gaire diferents de les gàbies d'hàmster d'avui dia.[4]
Referències
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Liró gris
- ↑ Entrada «Glis glis» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
- ↑ «Fitxa del liró gris». Ministeri d'Agricultura, Alimentació, i Medi Ambient d'Espanya. Arxivat de l'original el 2012-04-13. [Consulta: 6 gener 2013].(castellà)
- ↑ Burton, Maurice; Burton, Robert. International wildlife encyclopedia (en anglès). Tercerca edició. Nova York: Marshall Cavendish, 2002, p. 701. ISBN 0761472665.
- ↑ «Cat, dormouse and other Italian recipes» (en anglès). The Guardian, 17-02-2010.
