Leonor de Ovando
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1544  Santo Domingo (República Dominicana) |
| Mort | 1611 (66/67 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | poetessa, monja de clausura |
| Orde religiós | Monges Dominiques |
Leonor de Ovando (1544, Santo Domingo - † 1610-1615) fou una monja dominica i escriptora, reconeguda per ser una de les primeres poetes dominicanes i del Nou Món.[1]
Biografia
[modifica]El 1554 va entrar a l'Orde de Predicadors. Va pertànyer al convent de clausura Regina Angelorum, i era una de les primeres monges d'aquell convent que va arribar a ser priora. El 1586 el convent fou destruït per Francis Drake, obligant la congregació a refugiar-se al camp, moment en què es va perdre gran part de l'obra literària d'Ovando.
Obra
[modifica]S'han conservat a l'antologia de Silva de poesia cinc dels seus sonets i alguns versos, escrits entre el 1574 i el 1580. Aquesta producció literària fou descoberta pel crític literari espanyol Marcelino Menéndez Pelayo i descrita a la seva Antologia de poetes hispanoamericans.[2] Les composicions foren fruit de la correspondència entre ambdós. Quatre dels cinc sonets corresponen a diverses festes del calendari catòlic: Nadal, Epifania, Pasqua de Resurrecció i Pentecosta.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Chang-Rodríguez, Raquel. «Diálogos poéticos americanos y transatlánticos». A: Virreinatos II (en castellà). Editorial Grupo destiempos, 2015, p. 397-401. ISBN 9786079130213 [Consulta: 21 setembre 2018-09-21].
- ↑ Nacidit Perdomo, Ylonka «Leonor de Ovando: “La ingeniosa poeta y muy religiosa observante” (I)» (en castellà). Acento, 02-02-2015. Arxivat de l'original el 2018-09-22 [Consulta: 21 setembre 2018].