Vés al contingut

Lee Van Cleef

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLee Van Cleef

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 gener 1925 Modifica el valor a Wikidata
Somerville (Nova Jersey) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 desembre 1989 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Oxnard (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinfart de miocardi Modifica el valor a Wikidata
SepulturaForest Lawn Memorial Park Modifica el valor a Wikidata
FormacióSommerville High School Modifica el valor a Wikidata
Alçada188 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor de cinema, actor de televisió, militar, actor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1952 Modifica el valor a Wikidata - 1989 Modifica el valor a Wikidata
GènereWestern i spaghetti western Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarMarina dels Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Rang militarpetty officer (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webbriansdriveintheater.com… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0001812 Allocine: 904 Rottentomatoes: celebrity/lee_van_cleef Allmovie: p13582 TCM: 196666 TV.com: people/lee-van-cleef TMDB.org: 4078
Musicbrainz: b7e2f6b9-48d9-416a-8c19-16389000e001 Find a Grave: 2175 Modifica el valor a Wikidata

Clarence LeRoy Van Cleef, Jr. conegut com a Lee Van Cleef (Somerville, 9 de gener de 1925 - Oxnard, 16 de desembre de 1989) fou un actor estatunidenc que aparegué principalment en westerns i pel·lícules d'acció.

Biografia

[modifica]

D'ascendència holandesa[1][2] , els seus pares van ser Marien Levinia (n. Van Fleet) i Clarence LeRoy Van Cleef. Durant la Segona Guerra Mundial va servir en l'armada dels Estats Units. Es va convertir en actor després d'una breu carrera com comptable. Els seus durs trets i els seus ulls penetrants el convertirien en el brivall ideal per a qualsevol film.

La seva primera pel·lícula va ser el western clàssic, Sol davant el perill de Fred Zinnemann, en la qual interpretava un brivall. A partir d'aleshores, comença el seu periple pel cinema nord-americà a través de papers secundaris en pel·lícules de cinema negre i aventures, gairebé totes de sèrie B, incloent la seva col·laboració amb el director Phil Karlson en diversos films: El quart home el 1953, al costat de John Payne; 99 River Street el 1954, al costat de Brad Dexter o d'altres.

Apareix també com a brivall en el clàssic de John Ford L'home que va matar Liberty Valance, però a mitjans d'aquella dècada estava retirat de l'actuació i es guanyava la vida com a pintor, fins que un dia el director italià Sergio Leone el va reclutar per a les seves produccions del gènere espagueti western. S'explica l'anècdota que inicialment es va mostrar reticent a abandonar Nova York per traslladar-se a Europa a rodar, perquè havia d'acabar un quadre per valor de 30 dòlars, però les seves reticències ràpidament es van dissipar en sentir que el seu sou seria de 50.000 dòlars.[3]

Després de participar en dues pel·lícules magistrals de Sergio Leone, la seva carrera es va reactivar per si sola, en un cas molt semblant al d'un altre actor encasellat en brivalls i en semblant situació professional: Jack Palance.

A partir de llavors, la seva presència en papers ja de protagonista absolut i en produccions similars no es fan esperar: La resa dei conti, de Sergio Sollima, considerada com un dels millors spaguetti western, per la seva atmosfera barrejada de terror, thriller i western, coproduït entre Espanya i Itàlia; El condor, de John Guillermin, al costat de Jim Brown en una apreciable cinta que no va obtenir massa repercussió; Storm Rider, de Gordon Douglas, al costat de Warren Oates; Bad Man's River, d'Eugenio Martín, al costat de James Mason, etc.

1972 és també l'any en què l'actor comença un llarg tàndem amb el director Frank Kramer en diversos films de mitjana o gran popularitat en el seu dia, adscrits al spaguetti western més convencional. D'aquest moment són també alguns films de la sèrie Sabata en els que Van Cleef va participar.

A finals de la dècada de 1970, i després del declivi del gènere espagueti western, Van Cleef es va incorporar a la televisió, on el western vivia una segona edat d'or en multitud de sèries i telefilms, i ocasionalment torna a la pantalla gran, com a Objectiu: matar (1977) amb John Ireland i Carmen Cervera, i Escape from New York, de John Carpenter, convertida avui en film de culte.

Lee Van Cleef també va participar en un capítol de la sèrie El Zorro (amb Guy Williams) en la segona temporada un dels seus primers capítols, i fent de brivall.

Va morir d'un infart agut de miocardi el 16 de desembre de 1989, i reposa en el cementiri Forest Lawn, Hollywood Hills a Los Angeles.

Filmografia

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Lee Van Cleef Biography (1925–1989)
  2. ↑ "Lee Van Cleef, Actor, Dies at 64; Played Villains in Many Westerns", The New York Times, December 17, 1989. Accessed November 25, 2007. "Lee Van Cleef was born in Somerville, N.J., on January 9, 1925. His first job was as a farm worker in his home state. He then worked as an accountant in Somerville before beginning in his movie career in 1950."
  3. ↑ Anécdota explicada al Documental SERGIO LEONE: CINEMA, CINEMA (Carler Prats, 2001)

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lee Van Cleef
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lee_Van_Cleef&oldid=33752004»