Vés al contingut

Laureà Tatché i Pol

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat.
Milloreu-lo amb referències que demostrin que es tracta d'un tema admissible o bé podria entrar en un procés d'esborrament o fusió. (2017)
Plantilla:Infotaula personaLaureà Tatché i Pol
Biografia
Naixement28 agost 1890 Modifica el valor a Wikidata
Amer (Selva) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 febrer 1961 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Ripollet (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata
GènereSardana Modifica el valor a Wikidata

Laureà Tatché i Pol (Amer, 28 d'agost del 1890 - Ripollet, 22 de febrer del 1961) va ser [1] músic de cobla i compositor.

Biografia

[modifica]

Fill de Joan Tatché i Roca, instrumentista de cornetí, i de Dolors Pol i Valls, abans de fer els 10 anys ja tocava el violí, juntament amb el seu pare, a la Cobla-orquestra Els Petits, d'Amer. D'ofici espardenyer, va ser organista de l'església parroquial d'Amer. A mitjans dels anys 20 va tocar el flabiol, el tible i el violí a la Cobla-orquestra Cathalonia, de Barcelona, i després de la guerra civil va tocar el flabiol a la Cobla Germanor, també de Barcelona. A partir de 1930, aproximadament, visqué a Ripollet, on va ser director i un dels impulsors decisius [2] de la "Societat Coral El Vallès" d'aquesta població.

Com a compositor signà habitualment amb el pseudònim Pol. Compongué música per a l'escena, unes vint-i-cinc sardanes (La refilada del merlot és potser la seva peça més coneguda) i instrumentà ballets, com el Ball de garlandes, molt interpretat. També harmonitzà i arreglà [3] la sardana Danseu donzelles (1918) de Joan Fusté i Ferrer, que va ser flabiolaire de la "Cobla Germanor" (1946-1947).[1]

El seu fill Enric Tatché i Pol (Ripollet, 1927 - ?) fou regidor de l'ajuntament en els anys 60 [4] i té una escola dedicada[5] a Ripollet.

Obres

[modifica]
  • L'aplec de la ginesta, obra lírica en un acte[6]
  • El castell d'iràs i no tornaràs, fantasia lírica (1932), per a orquestra, en tres actes i 10 quadres, amb lletra de Joan Tabuenca Reula i música de Tatché i de Joan Carceller
  • Concert en La bemoll Major, en tres temps
  • Fiesta del amor, revista, per a orquestra, amb lletra de Lluís Subiràs [6]
  • La filla del bosc (1934), sarsuela en 3 actes per a orquestra, amb lletra de Joan Tabuenca[7]
  • Gitana de oriente, amb Casimir Rius i Villar
  • L'inconscient, sarsuela amb lletra de Jaume Mogas i Casamitjana[6]
  • Jesús al món o Els pastors a Betlem (1931?), amb lletra de Jaume Mogas i Casamitjana[6]
  • El Pere Clavetaire i el Borratxo, comèdia lírica de costums catalanes (1930) [6]
  • El príncep cec, rondalla lírica (1931), amb lletra de Joan Tabuenca[8]
  • La pubilla de l'hostal (1933), sarsuela[9]
  • Una rondalla, fantasia lírica (1931) amb lletra de Joan Tabuenca
  • Altres: Capitán de amores; La font fresca; La Franciscqueta; Noche de lluvia; La Pitoulina

Sardanes

[modifica]
  • Aromes del Far
  • Atlàntida
  • L'avi recorda una cançó
  • La barca nova [nt 1]
  • Caterina
  • Els dos marxants enamorats, signada A.Pol
  • Englantina
  • L'estimada del negre (1934)
  • Flors de muntanya, signada Pol
  • La natura canta
  • Neus
  • Les noces de la pastora
  • Plantalamor
  • La refilada del merlot, obligada de flabiol [nt 2]
  • Sospirs de la pubilleta
  • Taneta
  • Triomfadora
  • Uralita
  • Visca l'Estatut [10]

Altres obres per a cobla

[modifica]
  • Ball de garlandes, instrumentació (1934)
  • La filla del bosc, galop

Notes

[modifica]
  1. ↑ Hom ha indicat [10] que aquesta peça podria ser de Josep Taxés i Mestres
  2. ↑ També atribuïda a Josep Taxés

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Riera, Carles; Serracant i Clermont, Josep Maria; Ventura, Josep. Diccionari d'autors de sardanes i de música per a cobla. Girona: SOM, 2002. 
  2. ↑ «Cal Meno: Seu de la Societat Coral "El Vallès"». A: Espais amb encant. Ripollet: Ema publicacions, 2015. 
  3. ↑ «Danseu donzelles, al web "Músics per la cobla"». [Consulta: 25 maig 2017].
  4. ↑ Martos i Calpena, Ramon. Societat i lluita antifranquista a l'Àrea metropolitana de Barcelona. El cas Ripollet - Cerdanyola 1960/1976 [Tesi doctoral]. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2016. 
  5. ↑ «Web de l'escola Enric Tatché». [Consulta: 26 maig 2017].[Enllaç no actiu]
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 «Inventario - Precatálogo de las partituras del archivo de la Sociedad General de Autores en Barcelona, por Jorge de Persia». [Consulta: 26 maig 2017].
  7. ↑ «Estreno de una obra teatral». La Vanguardia, 02-01-1934, pàg. 21.
  8. ↑ Juvanteny, Montserrat «Recuperen a Amer un interessant arxiu musical». Diari de Girona.cat, 12-12-2008.
  9. ↑ «Amer». La Vanguardia, 10-06-1933, pàg. 19.[Enllaç no actiu]
  10. ↑ 10,0 10,1 «Llista de sardanes de Laureà Tatché al web "Boig per la sardana"». [Consulta: 25 maig 2017].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Laureà_Tatché_i_Pol&oldid=33840084»