Lalande 21185
Lalande 21185 és una estrella de la constel·lació de l'Ossa Major, la quarta més propera al Sol, a una distància de 8,29 anys llum. Es tracta d'una nana roja i presenta un moviment propi considerable, en un pla perpendicular al pla galàctic. La seva veïna més propera és Wolf 359, a 4,03 anys llum. Fou descoberta per l'astrònom francès Joseph-Jérôme Lefrançais de Lalande des de l'observatori de París.
Lalande 21185 és una estrella variable de tipus fulgurant, amb augments sobtats de brillantor. A partir de les anàlisis de pertorbacions astromètriques amb les dades recollides entre 1930 i 1994, es creu que aquesta estrella té, com a mínim, dos planetes que l'orbiten. El setembre de 2002 es va anunciar el descobriment d'emissions màser de molècules d'aigua procedents del sistema de Lalande 21185; aquestes emissions de microones poden estar produïdes per molècules d'aigua en una atmosfera planetària quan són excitades per la radiació infrarroja de l'estrella.
Història
[modifica]
Les coordenades celestes de Lalande 21185 van ser publicades per primera vegada el 1801 per l'astrònom francès Jérôme Lalande de l'Observatori de París al catàleg d'estrelles Histoire céleste française. Els números de seqüència del catàleg de la majoria de les estrelles observades, inclosa aquesta, van ser introduïts en la seva edició de 1847 per Francis Baily.[10][11] Avui en dia, aquesta estrella és una de les poques que encara es fa referència habitualment pel seu número de catàleg de Lalande.[12]
El maig de 1857, Friedrich Wilhelm Argelander va descobrir l'alt moviment correcte de l'estrella. De vegades s'anomenava "la segona estrella d'Argelander".[13][14][15] (La "primera estrella d'Argelander" és Groombridge 1830, l'alt moviment propi de la qual va ser descobert per Argelander abans, el 1842).
Es diu que Friedrich August Theodor Winnecke va fer la primera mesura de la paral·laxi de l'estrella de 0,511 segons d'arc el 1857–58 i, per tant, va identificar per primera vegada a Lalande 21185 com la segona estrella més propera al Sol, després del sistema Alfa Centauri.[14] Des d'aleshores, les millors mesures han situat l'estrella més lluny, però va continuar sent el segon sistema estel·lar més proper fins al descobriment astrofotogràfic de dues nanes vermelles tènues, Wolf 359 i l'estel de Barnard, a principis del segle XX.[16]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Bárbara Rojas-Ayala «Determination of spectroscopic parameters for 313 M dwarf stars from their APOGEE Data Release 16 H-band spectra». Astronomy and Astrophysics, 5-2021, pàg. A147. DOI: 10.1051/0004-6361/202039703.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
- ↑ 3,0 3,1 Robert Paul Butler «The LCES HIRES/Keck Precision Radial Velocity Exoplanet Survey» (en anglès). Astronomical Journal, 5, 12-04-2017, pàg. 208. DOI: 10.3847/1538-3881/AA66CA.
- ↑ «Observation and modelling of main-sequence star chromospheres - XIV. Rotation of dM1 stars★» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 3, 25-08-2010, pàg. 1657–1673. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2010.16827.X.
- ↑ «Photoelectric photometry of stars near the North Galactic Pole. II». Astronomy and Astrophysics, 1985, pàg. 331–339.
- ↑ Gerard T. van Belle «Directly determined linear radii and effective temperatures of exoplanet host stars» (en anglès). Astrophysical Journal, 2, 23-03-2009, pàg. 1085–1098. DOI: 10.1088/0004-637X/694/2/1085.
- ↑ Katia Cunha «Detailed Chemical Abundances for a Benchmark Sample of M Dwarfs from the APOGEE Survey». Astrophysical Journal, 1, 1r març 2022, pàg. 123. DOI: 10.3847/1538-4357/AC4891.
- ↑ M. Lampón «The CARMENES search for exoplanets around M dwarfs. High-resolution optical and near-infrared spectroscopy of 324 survey stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 4-2018, pàg. 49–49. DOI: 10.1051/0004-6361/201732054.
- ↑ 9,0 9,1 Ignasi Ribas Canudas «Metallicities in M dwarfs: Investigating different determination techniques». Astronomy and Astrophysics, 2-2022. DOI: 10.1051/0004-6361/202141920.
- ↑ Baily, Francis; Lalande, Joseph Jérôme Le Français de (1847). "Catalogue of those stars in the Histoire céleste française of Jérôme Delalande, for which tables of reduction to the epoch 1800 habe been published by Prof. Schumacher". London (1847). Bibcode:1847cshc.book.....B. Google Books id: oc0-AAAAcAAJ.
- ↑ Baily, F. «A catalogue of those stars in the "Histoire céleste française" of J. De Lalande for which tables of reduction to the session define format EPOCH1 = 1800 have been published by Professor Schumacher.». British Ass. Adv. Sci, 1847, 1847. Bibcode: 1950Lalan1847....0B.
- ↑ Joseph-Jérôme de Lalande Arxivat July 21, 2009, a Wayback Machine.
- ↑ Lynn, W. T. «On the Parallax and Proper Motion of Lalande 21185». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 33, 1872, pàg. 52–54. Bibcode: 1872MNRAS..33...52L. DOI: 10.1093/mnras/33.1.52.
- ↑ 14,0 14,1 Winnecke, A. «Über die Parallaxe des zweiten Argelander'schen Sterns, von Herrn Prof. Winnecke». Astronomische Nachrichten, 48, 1147, 1858, pàg. 289–292. Bibcode: 1858AN.....48..289W. DOI: 10.1002/asna.18580481903.
- ↑ Winnecke, Friedrich August Theodor «Bestimmung der parallaxe des zweiten Argelander-'schen sternes aus messungen AM heliometer der sternwarte zu Bonn in den jahren 1857–1858». Leipzig, W. Engelmann. Leipzig, 1872. Bibcode: 1872bpza.book.....W.
- ↑ Russell, H. N. «The parallax of Lalande 21185 and γ Virginis from photographs taken at the Cambridge Observatory». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 65, 8, 6-1905, pàg. 787–800. Bibcode: 1905MNRAS..65..787R. DOI: 10.1093/mnras/65.8.787.
Enllaços externs
[modifica]- Animació en java del sistema planetari de Lalande 21185 (anglès)
- Discussió sobre el sistema planetari de Lalande 21185 Arxivat 2006-06-17 a Wayback Machine. (en anglès).