La Ilustración de Madrid
 Capçalera de la revista. | |
| Subtítol | Revista de política, ciencias, artes y literatura. Dibujos y grabados exclusivamente españoles. Colaboración de los más distinguidos literatos y artistas  |
|---|---|
| Tipus | revista |
| Fitxa | |
| Llengua | Castellà |
| Data d'inici | 12 de gener de 1870 |
| Data de finalització | 30 de maig de 1872 |
| Gerent/director | Eduardo Gasset y Artime |
| Fundador | Eduardo Gasset y Artime |
| Propietat de | Eduardo Gasset y Artime |
| Lloc de publicació | Madrid |
| Estat | Espanya |
| Dades i xifres | |
| Periodicitat | Quinzenal |
| Àmbit |  Espanya |
| Gènere | Política |
| Editor en cap | Isidoro Fernández Flórez |
| Editorial | El Imparcial |
| Identificadors | |
| ISSN | 9954-4628 |
| OCLC | 436653180 |
La Ilustración de Madrid va ser una revista espanyola vuitcentista, de distribució quinzenal, dirigida per Eduardo Gasset y Artime.[1] Es va publicar entre 1870 i 1872. El seu primer nombre va aparèixer el 12 de gener de 1870,[2] comptant amb l'ajuda del periòdic El Imparcial,[1] fundat també pel mateix Gasset.
En l'aspecte gràfic la revista va defensar la inclusió de material elaborat per gravadors espanyols, en contrast amb La Ilustración Española y Americana, que estava més oberta a apostar per la publicació de material provinent d'artistes estrangers.[3][1] Amb aquesta revista va mantenir una rivalitat, arribant-se a disputar ajudes econòmiques del Ministeri de Foment.[4] Va tenir com a col·laboradors en els seus inicis a tots dos germans Bécquer, Gustavo i Valeriano, encara que ambdós moririen a la fi de 1870.[1] Finalment, en 1872, seria absorbida per La Ilustración Española y Americana.[5] La seva col·lecció completa ha estat descrita com «una de les fites artístiques de l'edició il·lustrada espanyola del segle XIX».[6]
Entre els dibuixants de la revista van figurar Francisco Pradilla, Josep Lluís Pellicer, Alfredo Perea, Emilio Sala, Joaquim Vayreda, Juan Cristino, Antonio Muñoz Degrain, Elías Martín, Eduardo Rosales, José Vallejo, Valeriano Domínguez Bécquer, Manuel Nao, Félix Urgellés, Antonio Gisbert, Manuel Domínguez, Emilio Ocón, Miguel Martínez Ginesta, Ramón Tusquets, Rafael Monleón, Abel Unceta, el portuguès Bordallo Pinheiro, Alejandro Ferrant, Domec, J. L. Contreras, Balaca, Marià Fortuny, Ricardo Madrazo, Pablo Gonsalvo, Ramon Padró, Eduardo Fernández Pescador, Martín Rico, Antonio Núñez de Castro, Manuel Feliú, Francisco Tomás, Plácido Francés, José Casado del Alisal, Eduardo Zamacois, Pi de Leopol[7] o Carlos Múgica y Pérez,[8][7] entre altres. Bernardo Rico, al que alguna que una altra vegada auxiliava Paris en els retrats, Carretero i algun altre, omplia totes les exigències del gravat, doncs, com és sabut, va acostumar a signar sempre així les seves pròpies obres com les dels seus nombrosos deixebles, és a dir, quant sortia del seu taller.[7]
En 2006 aparegué una nova versió de la revista, sota el títol Ilustración de Madrid,[9] que desaparegué en 2013.[10]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 González Yanci, 2009, p. 709.
- ↑ González Yanci, 2009, p. 708.
- ↑ Rubio Jiménez, 2011, p. 94-95.
- ↑ Rubio Jiménez, 2011, p. 95.
- ↑ Riego, 2001, p. 211.
- ↑ Rubio Jiménez, 2011, p. 97.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Pérez de Guzmán, 1907, p. 5-6.
- ↑ O. i B., 1892, p. 1.
- ↑ González Yanci, 2009, p. 712.
- ↑ Fraguas, Rafael «Adiós a la Ilustración». El País [Madrid], 10-05-2013.
Bibliografia
[modifica]- González Yanci, María Pilar «Nuevas revistas sobre Madrid: Madrid Histórico y La Ilustración de Madrid». Estudios geográficos, 70, 267, 2009, pàg. 707-714. ISSN: 0014-1496.
- O. y B. «D. Carlos Múgica». El Día [Madrid], 4.494, 27-10-1892, pàg. 1. ISSN: 1133-245X.
- Pérez de Guzmán, Juan «Número especial de conmemoración de los 50 años de fundación de la revista». La Ilustración Española y Americana [Madrid], 51, 47, 22-12-1907, pàg. 1-29. ISSN: 1889-8394.
- Riego, Bernardo. La construcción social de la realidad a través de la fotografía y el grabado informativo en la España del siglo XIX. Ed. Universidad de Cantabria, 2001. ISBN 9788481022872.
- Rubio Jiménez, Jesús. Universidad de Zaragoza. La fama póstuma de Gustavo Adolfo y Valeriano Bécquer, 2011. ISBN 9788415031666.
Enllaços externs
[modifica]