Krustpils fou ciutat independent de Letònia des de 1920 fins a 1962 quan es va incorporar a Jēkabpils, com un districte d'aquesta ciutat situat a la riba nord de riu Daugava.
Les primeres dates de referència escrites apareixen des de 1237, quan el bisbe de Riga va construir el castell de Krustpils. El rei de PolòniaEsteve Bathory I va viure allà el 1585. De 1561 a 1772 Krustpils va pertànyer a la Confederació de Polònia i Lituània, mentre que la part contrària de Jēkabpils va pertànyer al Ducat de Curlàndia i Semigàlia. La diferència entre el latgalià i el selià als dos costats del riu encara persisteix en l'actualitat. Durant la guerra russoturca (1877-1878) hi va haver un campament per a presoners de guerra turcs, molts d'ells es van establir permanentment a Krustpils, el cementiri turc es pot visitar avui dia. L'obertura de la línia fèrria Riga - Daugavpils el 1861 va permetre el seu desenvolupament econòmic. El 1935 tenia 3.658 habitants, dels quals el 53% eren letons, 35% jueus i 12% d'altres ètnies.[1] El 1962 Krustpils va ser finalment incorporada a la ciutat de Jēkabpils.[2]
