Joseph Bologne de Saint-George
| |||
| Nom original | (fr) Joseph Bologne de Saint-Georges  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 25 desembre 1745 Baillif (Regne de França) | ||
| Mort | 10 juny 1799 (53 anys) París | ||
| Causa de mort | gangrena | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Música clàssica, òpera, concert, música de cambra, música simfònica i direcció d'orquestra | ||
| Ocupació | compositor, concertino, militar, tirador, director d'orquestra, violinista | ||
| Activitat | 1770 - | ||
| Ocupador | Concert des Amateurs (en)  , concertino | ||
| Moviment | Abolicionisme, republicanisme i francmaçoneria | ||
| Professors | Antonio Lolli, Pierre Gaviniés, Nicolas Texier de la Boëssière, François-Joseph Gossec i Jean-Marie Leclair | ||
| Carrera militar | |||
| Branca militar | Army of the North (en) | ||
| Rang militar | coronel (1792–) | ||
| Conflicte | Revolució Francesa | ||
| Instrument | Violí | ||
| Esport | esgrima | ||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Família | |||
| Pare | Georges de Bologne Saint-Georges | ||
  
 | |||
Joseph Bo(u)logne de Saint-George, més conegut com a Cavaller de Saint-George, (Illa de Guadalupe, França, 25 de desembre de 1745 - París, 10 de juny de 1799) fou un militar i compositor francès, fill de M. de Boulogne, conseller del rei al Parlament de Metz, i d'una esclava negra.
Va rebre una brillant educació, mercès a la qual se li obriren les portes de la més distingida societat. Abraçà el partit del duc d'Orleans, del qual fou secretari; després acceptà les idees revolucionàries, i el 1792 organitzà un regiment de caçadors a cavall, en el qual hi havia un gran nombre d'homes de color, i una vegada incorporat a l'exèrcit de Dumouriez, s'oposà a la invasió dels prussians. Fou un dels primers a denunciar la traïció d'aquell general.
Saint-George gaudí de molta fama com a músic i com a home elegant. Als disset anys ja vencia la majoria dels mestres d'esgrima de París. El seu talent com a violinista l'igualà als millors artistes del seu temps. Tingué com a professor de violí Leclair i Gossec li ensenyà la composició; amb aquest fundà el famós concert d'aficionats, en el qual Saint-Georges figurava com a primer violí.
El 1777 va ser candidat al càrrec de director de l'Acadèmia de Música, però no assolí el nomenament perquè els artistes es negaren a acceptar la direcció d'una persona de color. Fou un dels personatges més en voga de l'últim terç del segle xviii. Malgrat haver abraçat amb entusiasme les idees revolucionàries, fou detingut a París com a sospitós, però va ser posat en llibertat després del 9 de Termidor, i morí cinc anys després, pobre i oblidat de tothom. Havia donat al teatre diverses òperes còmiques, entre elles:
- Ernestine (1777);
- La chasse (1778);
- La fillegarçon (1787);
- Le marchand de marrons (1788), etc., totes elles estrenades a París. També va compondre altres obres.
Bibliografia
[modifica]
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 52, pàg. 1471 (ISBN 84 239-4552-9)