Vés al contingut

Josep Maria Valls i Vicens

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosep Maria Valls i Vicens
Imatge
(1907) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 febrer 1854 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort26 juny 1907 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Montjuïc (agrup. 3a, panteó núm. 1) 
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, novel·lista, polític, advocat, poeta Modifica el valor a Wikidata
GènerePoesia i assaig Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsMagí Valls i Martí, Nolasc Valls i Martí Modifica el valor a Wikidata
GermansAgustí Valls i Vicens Modifica el valor a Wikidata
ParentsManuel Valls, besnet Modifica el valor a Wikidata

Josep Maria Valls i Vicens (Barcelona, 5 de febrer de 1854[1] - Barcelona, 26 de juny de 1907[2]) fou un novel·lista i advocat català, que va escriure amb el pseudònim Josep Maria Bosch Gelabert.

Biografia

[modifica]

Fou fill del sastre Magí Valls i Bosch, natural de Castellserà, i de la seva esposa Anna Vicens i Gelabert, de Sant Feliu de Guíxols, sent inscrit amb els noms de Josep Maria Enric Ramon.[1]

Fou directiu de la Cambra de Comerç de Barcelona i regidor de l'ajuntament de Barcelona. Políticament era vinculat a la Lliga de Catalunya, després Lliga Regionalista, i també membre de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat. Col·laborà als periòdics en català La Renaixença, L'Esperit Català i La Ilustració Catalana, i fou un dels redactors del conveni d'Unió Catalanista el 1890.[3]

Va morir als 53 anys, vidu de Manuela Martí i Quintana (1850-1897), amb la que havia casat el 1879 a Sant Feliu de Guíxols.[2] Fou enterrat en el Cementiri de Montjuïc, en un panteó amb portes de bronze del panteó projectades per Lluís Domènech i Montaner.

Obres

[modifica]
Tomba a Montjuïc

Novel·les

[modifica]
  • Mes memòries (1882)
  • L'exemple (1885)
  • Guideta (1887)
  • Lo segador (1892),

Drames

[modifica]
  • Maria de Montpeller (1893)
  • La vida moderna (1893)
  • Lo missatge d'un cabdill (1895),

Poesia

[modifica]
  • Records i llàgrimes (1897)

Assaig

[modifica]
  • “Articles crítics sobre algunes costums catalanes” (1883)

Referències

[modifica]