Jordi Soler i Font
 Autoretrat en un ascensor  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 abril 1938 les Fonts (Vallès Occidental) |
| Mort | 14 febrer 2022 (83 anys) Girona |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista, fotògraf, dibuixant |
| Ocupador | El Punt El Punt Avui Presència |
| Família | |
| Mare | Maria Assumpció Soler i Font |
Jordi Soler i Font, conegut pel pseudònim d'Hèlios (Terrassa, 16 d'abril de 1938 - Girona, 14 de febrer de 2022), va ser un fotògraf, dibuixant i periodista català. Va ser conegut per les seves fotografies i encara més per la figura mig surrealista d'en Sísif, «un dels personatges més entranyables i imprevisibles de l'humor gràfic»[1] que apareixia quasi cada dia al Punt i, després de la fusió del 2011, al Punt Avui.[2]
Biografia
[modifica]Fill de l'escriptora Maria Assumpció Soler i Font,[3] que havia fugit durant els bombardejos franquistes, i familiar del mossèn esperantista Joan Font i Giralt. Vers els catorze anys va arribar a Girona, on va «contactar amb sectors juvenils, culturalment inquiets, incòmodes en la grisor uniforme de l'època».[4] Va començar a escriure per les revistes Usted i Presència vers la fi dels anys 1960. De jove, sota la dictadura franquista va ser rebutjat per l'Associació Fotogràfica Gironina.[5] De 1969 a 1981 va viure a Madrid, on treballava al departament de comunicació i publicitat d'una empresa d'electrodomèstics.[4] El 1981 va tornar a Girona i esdevingué un dels col·laboradors «multimèdia» destacats del diari El Punt. El 13 de març del 1982, en Sísif va aparèixer per primera vegada al costat de La Punxa d'en Jap d'en Joan Antoni Poch i Goicoetxea[6] en el que va esdevenir un dels «bons exemples de mals diàlegs», en la gran tradició de Molière, Jacint Verdaguer i Lewis Carroll.[7]
El 2007, Soler va cedir una part important del seu arxiu fotogràfic de més de 100.000 exemplars a la Diputació de Girona. El 2009, L'Arc a Girona li va dedicar una exposició amb unes fotos remarcables d'aquest fons.[8]
- Fons Jordi Soler
| « | Les imatges [...] en blanc i negre i color, que són el resultat de l'activitat personal i professional com a fotògraf i periodista gràfic des del 1967 i fins avui. Del seu fons personal destaquen les imatges de l'època que va viure a Madrid, les fotografies dels seus viatges i les fotografies de paisatge urbà i paisatge natural, en color. Una part important de les imatges generades com a fotoperiodista pertanyen a les entrevistes que va fer a diversos personatges per a la coneguda revista Presència.[9] | » |
- Publicacions
- 1982...avui: «El canal Sísif», vinyeta quotidiana al diari El Punt, des de 2011 El Punt Avui.
- 2009: Sèrie Fons, Punts de Llibre, Diputació de Girona[10]
Referències
[modifica]- ↑ Lluís Freixas, op.cit., pàgina 18
- ↑ Jordi Soler, «El canal Sísif» al diari El Punt Avui.
- ↑ Maria Assumpció Soler i Font Arxivat 2011-09-02 a Wayback Machine. en: Diccionari Biogràfic de Dones, consulta el 6 de juny de 2012
- ↑ 4,0 4,1 Luís Freixas, ibídem
- ↑ «Inaugurada l'exposició de Jordi Soler a L'Arc», Nota de premsa del comissari de l'exposició, Daniel Bonaventura, 2009
- ↑ La Punxa d'en Jap i en Sísif Arxivat 2010-09-19 a Wayback Machine. en l'Absurd Diari.
- ↑ Josep-Maria Terricabras, «Bons exemples de mals diàlegs: Molière, Jacint Verdaguer, Lewis Carroll i Jordi Soler» Arxivat 2022-02-15 a Wayback Machine. en: Diàleg, revista interactiva per entendre l'actualitat, consulta el 6 de juny de 2012.
- ↑ Xavier Castillón, «Jordi Soler mostra una visió inèdita i transgressora de la Girona dels seixanta, a L'Arc»[Enllaç no actiu], El Punt Comarques Gironines 6 d'abril del 2009, pàgina 33
- ↑ Fons Soler, Web del Centre de la Imatge de la Diputació de Girona
- ↑ «Imatges de 1915 al 2008 il·lustren la nova edició dels punts de llibre a partir dels fons de la Diputació. Jordi Soler, Joan Comalat o Miquel Ruiz, entre els autors de les fotografies» en: El Punt del 31 de desembre 2009
Bibliografia
[modifica]- Lluís Freixas i Mascort, «Jordi Soler, l'ànima renaixentista del periodisme» interviu a la Revista de Girona, n°218, 2003, pàgines 16-23.
- Pau Lanao amb Ramon Panosa, «Fotografs gironins de postguerra i d'avui», Dossier a la Revista de Girona, 2008, pàgines 30 ss.