Vés al contingut

Johann Gottlieb Naumann

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJohann Gottlieb Naumann

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 abril 1741 Modifica el valor a Wikidata
Blasewitz (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 octubre 1801 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Dresden (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaDresden Modifica el valor a Wikidata
FormacióKreuzschule Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, director d'orquestra Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera, simfonia i música clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsGottfried August Homilius, Giuseppe Tartini i Giovanni Battista Martini Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeCatharina Magdalena Naumann Modifica el valor a Wikidata
FillsKarl Friedrich Naumann, Moritz Ernst Adolf Naumann, Constantin Naumann Modifica el valor a Wikidata
Spotify: 6IBWM3JIyvowwWGcNm2TaA Musicbrainz: 7d8166fa-c48b-414c-85dd-1f05fca3a00b Lieder.net: 19766 Discogs: 1499694 IMSLP: Category:Naumann,_Johann_Gottlieb Find a Grave: 22376720 Modifica el valor a Wikidata

Johann Gottlieb Naumann (Blasewitz, 17 d'abril de 1741 - Dresden, 23 d'octubre de 1801)[1] fou un compositor alemany.

Va estudiar música (piano i orgue) a Dresden. Per a la cort de Gustau III de Suècia va compondre òperes, com Gustaf Wasa (1786), damunt text suec del rei mateix, oratoris i música de cambra. Va escriure òperes sobre texts de Metastasio, com Alessandro nelle Indie (1767) i La clemenza di Tito (1769).

Més endavant va treballar a Copenhague, però finalment va tornar a Dresden, on va fer de professor tenint entre altres alumnes a Gottlob Bachmann.[2] L'any 1792 es va casar amb Catarina von Grodtschilling, filla del vicealmirall danès.[3] Era l'avi del també compositor i crític Emil Naumann (1827-1888).

Obres (seleccionades)

[modifica]

Òpera:

  • Il tesoro insidiato (1762)
  • Li creduti spiriti (1764, en col·laboració amb altres compositors)
  • L'Achille in Sciro (1767)
  • Alesandro nelle Indie (1768)
  • La clemenza di Tito (1769)
  • Il villano geloso (1770)
  • L'isola disabitata (1773)
  • La villanella inconstante (1774)
  • Ipermestra (1774)
  • L'ipocondriaco (1776)
  • Amphion (opéra-ballet 1778)
  • Armida (1773)
  • Elisa (1781)
  • Osiride (1781)
  • Cora och Alonzo (1782)
  • Tutto per amore (1785)
  • Gustaf Wasa (1786)
  • Orpheus og Eurydike (1786)
  • La reggia d'Imeneo (1787)
  • Medea (1788)
  • Protesilao (1789)
  • La dama soldato (1791)
  • Amore giustificato (1792)
  • Aci e Galatea (1801)

Altres treballs:

  • Missa solenne in A-flat Major (1804)
  • Dotze oratoris, incloent-hi:
    • La passione di Gesù Cristo (1767)
    • La morte d'Abel (1790)
    • I pellegrini al sepolcro (1798)
    • Betulia liberata (1805)
  • Psalms 69, 103 & 149
  • Masonic music incl. 2 marxes per orgue

Treballs instrumentals:

  • Dotze simfonies (1766-77)
  • Sis quartets per harpsicorde, flauta, violí i baix (1786)
  • Dotze sonates per a piano o harmònica (1786-92)
  • Sis sonates per a piano o harmònica, op. 4

Notes

[modifica]
  1. ↑ Tot i que Naumann va ser batejat amb el nom de Johann Gottlieb, seguint la moda de l'època el va llatinitzar com a Johann Amadeus. Totes les primeres estampes de les seves obres van aparèixer sota el nom de Johann (o Giovanni) Amadeus Naumann, si s'esmentava el primer nom.
  2. ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 7, pàg. 109 (ISBN 84-239-4507-3)
  3. ↑ Härtwig and Ongley: "Johann Gottlieb Naumann."

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Johann Gottlieb Naumann
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Johann_Gottlieb_Naumann&oldid=32889736»