Jean Louis Duport
| |||
| Nom original | (fr) Jean-Louis Duport  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 4 octubre 1749 París | ||
| Mort | 7 setembre 1819 (69 anys) París | ||
| Sepultura | cementiri de Père-Lachaise, 11 | ||
| Nacionalitat | França | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | Violoncel·lista, compositor | ||
| Ocupador | Conservatoire de Paris | ||
| Gènere | Música clàssica | ||
| Moviment | Música clàssica | ||
| Estil | Classicisme | ||
| Professors | Jean Pierre Duport | ||
| Alumnes | Jacques-Michel Hurel de Lamare | ||
| Instrument | Violoncel | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Louise Céleste Tassaert (1791–) | ||
| Germans | Jean Pierre Duport | ||
  
 | |||
Jean Louis Duport (París, Illa de França, 4 d'octubre de 1749 - 7 de setembre de 1819) fou un violoncel·lista i compositor parisenc.
Va rebre lliçons del seu germà Jean Pierre Duport (1741-1818), al qual avantatjà ben aviat, fent-se famós quan a penes contava vint anys. Va tenir entre els seus alumnes a Jean-Henri Levasseur i Jacques-Michel Hurel de Lamare.[1] El 1789, en els primers disturbis de la Revolució, emigrà a Prússia al costat del seu germà, i fou emprat en la música de la cort de Berlín, aconseguint el mateix èxit que a Londres, on havia romàs anteriorment amb el músic anglès John Croadill.
Retornà a França el 1806, però no podent assolir en el seu país una posició decorosa, fos per la fredor del públic o per intrigues dels seus col·legues, acceptà les ofertes de Carles IV, que llavors estava a Marsella, el qual el prengué al seu servei. Tornat de nou a França el 1812, va poder ingressar en l'orquestra de l'emperadriu, i després en la de l'emperador i, finalment, en el Conservatori com a professor i, on va tenir entre altres alumnes en Platel.[2]
Per a violoncel va compondre:
Sis concerts;
Quatre obres de sonates, amb acompanyament de baix;
Tres duos per a violoncels;
Vuit aires variats, amb orquestra o quartet;
Dos aires per a violí i violoncel;
Romança, amb acompanyament de piano;
Nou nocturns per a arpa i violoncel;
Una Fantasiaper a violoncel i piano;
I va escriure un Essai sur le doigter du violoncelle et la conduite de l'archet, avec une suite d'exercices.
Bibliografia
[modifica]- Enciclopèdia Espasa Volum núm 18, part 2a, pàg. 2539 (ISBN 84-239-4581-2)
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 28 primera part, pàg. 745 (ISBN 84-239-4528-6)
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 45, pàg. 530 (ISBN 84-239-4545-6)