Jakov Gotovac

Jakov Gotovac

(1940)
Biografia
Naixement	11 octubre 1895 Split (Croàcia)
Mort	16 octubre 1982 (87 anys) Zagreb (Croàcia)
Sepultura	Mirogoj, Division RKT, site 934, class STANIC, #13 45° 50′ 09″ N, 15° 59′ 03″ E
Activitat
Ocupació	compositor, director d'orquestra
Membre de	Acadèmia de Ciències i Arts de Croàcia
Gènere	Òpera
Professors	Joseph Marx
Família
Fills	Pero Gotovac
Premis
(1964)  Premi Vladimir Nazor

Jakov Gotovac (Split, 11 d'octubre de 1895 - Zagreb, 16 d'octubre de 1982) va ser un compositor i director d'orquestra croat de música clàssica. És autor de l'òpera més famosa en croat, la còmica Ero s onoga svijeta ("Ero el bromista"), que es va estrenar a Zagreb el 1935.

Biografia

Gotovac va néixer a Split (llavors part d'Àustria-Hongria) i inicialment va tenir poca educació formal en música. Jakov va ser afortunat en veure's animat i recolzat per Josip Hatze, Cyril Metoděj Hrazdira i Antun Dobronić els qui li van inculcar una orientació nacionalista en música. Va començar com a estudiant de Dret a Zagreb, però va passar a escriure música el 1920. A Viena va estudiar a la classe de Johan Marx.

De tornada a casa, el 1922 va fundar la Societat Filharmònica a Šibenik. El 1923 es va traslladar a Zagreb, on va seguir treballant com a director i compositor fins a la seva mort. Entre 1923 i 1958, va ser director d'òpera en el Teatre Nacional de Croàcia (Hrvatsko narodno kazališet), i capdavanter d'una societat musical acadèmica Mladost, i del cor Vladimir Nazor.

La seva obra més coneguda és sens dubte Ero, que s'ha interpretat en tots els continents excepte a Austràlia, i traduïda a nou idiomes, amb el llibret escrit per Milan Begović. S'ha representat en més de 80 teatres tan sols d'Europa. També va escriure altres obres per a orquestra així com música vocal, peces per a piano i altres.

En les seves obres, Gotovac representa el romanticisme nacional tardà, amb el folklore nacional com a principal font d'idees i inspiració.

Gotovac va morir als 87 anys a Zagreb (llavors Iugoslàvia).

Obres

Orquestrals

• Simfonijsko kolo (Kolo simfònic) op. 12 1926
• Pjesma i ples s Balkana (Cant i ball dels Balcans) op. 16 1939
• Orači (Homes) op.18 1937
• Guslar (Tocador de Gusle) op.22 1940
• Dinarka (La dama de Dinara) 1945
• Plesovi od Bunjevaca (Els balls de Bunjevci) 1960

Corals

• 2 Scherzos 1916
• 2 pjesme za muški zbor (dues cançons per a cor masculí) 1918
• 2 pjesme čuda i smijeha (2 cançons de meravella i alegria) 1924
• Koleda 1925
• Dubravka. Pastorale per a Cor & Orquestra, text d'Ivan Gundulić op. 13 (1927–28)
• 3 momačca zbora (3 cors de nens) 1932
• Pjesme vječnog jada (Cançons de tristesa eterna) (1939)
• Pjesme zanosa (Cançons d'alegria) 1955

Obres vocals per a solista

• Djevojka i mjesec (Una noia i la lluna) per a contralt & orquestra 1917
• Erotski moment za glas i glasovir (moments eròtics per a veu & piano) 1929
• 2 Sonate za bariton i orkestar (2 sonates per a baríton & orquestra) 1921
• Pjesme djevojčhissi za jedan glas i glasovir (Cançons per a veu de noia & piano) 1923
• Gradom za glas i glasovir (A través de la ciutat per a veu & piano)
• Rizvan-aga za bariton i orkestar (Rizvan-aga per a baríton & orquestra 1938
• Pjesme čižnje za glas i orkestar (Cançons de passió per a veu & orquestra) (1939)

Òperes

• Morana op. 14 (1928–30)
• Ero s onoga svijeta (Ero el bromista) op. 17 (1933–35)
• Kamenik op. 23 (1939–44; UA 1946)
• Mila Gojsalića op. 28 (1948–51; UA 1952)
• Đerdan op. 30 (1954–55)
• Dalmaro op. 32 (1958; UA 1964)
• Stanac op. 33 (1959)
• Petar Svačić. Opera-Oratorij (òpera oratori op. 35 (1969; 1971)