Jacopo Francesco Riccati
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 28 maig 1676  Venècia (República de Venècia) | ||
| Mort | 15 abril 1754 (77 anys) Treviso (República de Venècia) | ||
| Sepultura | Catedral de Treviso 45° 40′ N, 12° 14′ E / 45.67°N,12.24°E Treviso | ||
 Alcalde Castelfranco Veneto | |||
| 1698 – 1729 | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Universitat de Pàdua (1693–1696) Santa Maria delle Grazie (Brescia) (1687–1693) | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Matemàtic | ||
| Ocupació | matemàtic | ||
| Professors | Stefano degli Angeli | ||
| Alumnes | Ramiro Rampinelli | ||
| Influències | |||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Família | |||
| Fills | Vincenzo Riccati, Giordano Riccati, Francesco Riccati | ||
Jacopo Francesco Riccati (Venècia, 28 de maig de 1676 - Treviso, 15 d'abril de 1754) va ser un matemàtic italià del segle xviii conegut per l'equació de Riccati.
Vida
[modifica]Jacopo Riccati era fill del comte Montino Riccati i la seva mare era de la poderosa família romana dels Colonna. El seu pare, que havia estudiat a Pàdua i havia fet molt per disseminar les idees de Newton a Itàlia,[1] va morir quan ell només tenia deu anys, però la seva mare, que no es va tornar a casar, i un germà del seu pare li van donar una acurada educació. El 1687 va ingressar al col·legi jesuïta del nobles a Brescia i el 1693 a la Universitat de Pàdua per estudiar lleis. El seu interès per la ciència el va apropar a Stefano degli Angeli qui el va introduir en el càlcul diferencial, cosa que es convertiria en la seva passió.[2]
Poc després de graduar-se en lleis el 1696, es va casar amb Elisabetta dei Conti d'Onigo amb qui va tenir divuit fills, dels quals només nou van arribar a l'edat adulta. Dos d'ells van ser també reconeguts científics: Vincenzo (matemàtic i metge) i Giordano (arquitectura i musicologia).[3]
Va viure la major part de la seva vida a les seves propietats de Castelfranco Veneto, vila de la qual va ser alcalde durant nou anys i portant una vida senzilla i dedicada a l'administració de les seves propietats. Malgrat les seves obligacions, sempre va tenir temps pels seus estudis de matemàtiques que sempre va fer pel seu compte i mantenint correspondència amb els matemàtics de la seva època.[4] Aquesta mena de vida el va portar a refusar les ofertes de presidir l'Acadèmia de les Ciències de Sant Petersburg, la càtedra de matemàtiques de la Universitat de Pàdua i un lloc d'assessor de la Cort austríaca.[5]
En morir la seva esposa el 1749, es va traslladar a la seva casa de Treviso on va morir uns anys després.
Obra
[modifica]La seva obra, manuscrita o dispersa entre diverses revistes de l'època, es va publicar en quatre volums, editats pel seu fill Giordano, a Lucca entre 1761 i 1765 amb el títol de Opere del Conte Jacopo Ricatti Nobile Trevigiano.[6] El Volum I conté un assaig sobre el sistema de l'univers i un tractat sobre els indeterminats en equacions diferencials de primer ordre, i la reducció dels de segon ordre i superiors; el Volum II s'ocupa dels principis i mètodes de la física; el Volum III de temes fisio-matemàtics; i el Volum IV, de temes filosòfics, eclesiàstics, retòrics, pràctics i acadèmics.
Riccati és recordat sobre tot per les seves contribucions a l'anàlisi matemàtica[7] i, especialment, per l'estudi de l'equació diferencial no lineal que porta el seu nom: l'equació de Riccati, que, anys més tard, seria generalitzada per d'Alembert.[8]
Referències
[modifica]- ↑ Maor, 2006, p. 144.
- ↑ Bittanti, 1991, p. 1.
- ↑ Bittanti, 1991, p. 1-2.
- ↑ Bittanti, 1996, p. 1599.
- ↑ Bittanti, 1996, p. 1600.
- ↑ Jungers, 2017, p. 9538.
- ↑ Truesdell, 1992, p. 4.
- ↑ Bagni, 1995, p. 7.
Bibliografia
[modifica]- Bagni, Giorgio T. «Le equazioni differenziali nelle opere di Jacopo e di Vincenzo Riccati» (en italià). Rivista di Matematica dell'Università degli Studi di Parma, Vol. 5, Num. 4, 1995, pàg. 7-13. ISSN: 0035-6298.
- Bittanti, Sergio. «Count Riccati and the Early Days of the Riccati Equation». A: Sergio Bittanti, Alan J. Laub, Jan C. Willems (eds.). The Riccati Equation (en anglès). Springer, 1991, p. 1-10. ISBN 978-3-642-63508-3.
- Bittanti, Sergio «History and Prehistory of the Riccati Equation» (en anglès). Proceedings of the 35th Conference on Decision and Control. IEEE, 1996, pàg. 1599-1604. DOI: 10.1109/CDC.1996.574247. ISSN: 0191-2216.
- Jungers, Marc «Historical perspectives of the Riccati equations» (en anglès). IFAC-PapersOnLine, Vol. 50, Num. 1, 2017, pàg. 9535-9546. DOI: 10.1016/j.ifacol.2017.08.1619. ISSN: 2405-8963.
- Maor, Eli. e: historia de un número (en castellà). Libraria, SA de CV, 2006. ISBN 968-5374-21-4.
- Truesdell, C. «Jacopo Riccati: un grande "savant" del 700. Vita, studi, carattere.». A: Gregorio Piaia, Maria Laura Soppelsa (eds.). I Riccati e la cultura della Marca nel Settecento europeo (en italià). L.S. Olschki, 1992, p. 1-26. ISBN 9788822239686.
Enllaços externs
[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Jacopo Francesco Riccati» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Westfall, Richard S. «Riccati, Iacopo Francesco» (en anglès). The Galileo Project, 1995. [Consulta: 13 novembre 2024].
- Natucci, A. «Riccati, Jacopo Francesco» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 13 novembre 2024].