Ixtlilton
 Ixtlilton descrit en el Còdex Borgia.  | |
| Tipus | deïtat asteca |
|---|---|
En la mitologia asteca Ixtlilton o Tlaltetecuin era un déu de la medicina i la curació,[1] a qui se li feia un oratori de taules pintades, com a tabernacle, on hi havia la seva imatge. En aquest oratori o temple hi havia moltes gerres d'aigua, i totes estaven tapades amb taules; anomenaven aquesta aigua tlílatl, cosa que vol dir aigua negra. Quan algun nen s'emmalaltia, el portaven al temple o tabernacle del déu Ixtlilton, i obrien una de les gerres per donar-li a beure d'aquella aigua amb la qual es guaria; i quan algú volia fer la festa d'aquest déu, per la seva devoció portava la seva imatge a casa. La seva imatge no era una pintura sinó un dels sàtrapes que vestia d'ornament d'aquest déu.[2][3][4]
Referències
[modifica]- ↑ Biblioteca Porrúa. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología, Historia y Etnología. Diccionario de Mitología Nahua (en spanish), 1905, p. 217, 218. ISBN 978-9684327955.
- ↑ Alarcón, Hernando Ruiz de. Treatise on the Heathen Superstitions that Today Live Among the Indians Native to this New Spain, 1629 (en anglès). University of Oklahoma Press, 1984, p. 229. ISBN 978-0-8061-2031-7.
- ↑ Dąbrowska, Katarzyna Mikulska. Tejiendo destinos: un acercamiento al sistema de comunicación gráfica en los códices adivinatorios (en castellà). El Colegio Mexiquense, 2015, p. 92. ISBN 978-83-60875-70-4.
- ↑ Robelo, Cecilio Agustín. Diccionario de mitología nahoa (en castellà). Editorial Porrúa, 1982, p. 217-218. ISBN 978-968-432-795-5.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ixtlilton