Isfizar
Tipus | poble | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
| ||||
Estat | Iran | |||
Província | Khorasan Sud | |||
Xarestan | Sarbisheh County (en) | |||
Bakhsh | Mud District (en) | |||
Dehestan | Mud Rural District (en) | |||
Geografia | ||||
Part de | ||||
Isfezar (farsi اسفزار, també Esfezār, Esfazār i Asafzar) és una població del districte de Mud, conmtat de Sarbisheh, a la província iraniana de Khorasan del Sud. Es va dir Sabzawar fins al 1970 quan fou rebatejada Shindand, un nom paixtu i modernament la revolució islàmica li va donar el nom d'Isfizar o Esfezar.
Al cens de 2006 tenia 460 habitants repartits en 131 famílies.
Història
[modifica]El 1383 es va produir una revolta de grups ghuris a Herat i al mateix una revolta a la fortalesa de Sabzawar, un nom persa que vol dir “camps verds” a la qual, per distingir-la de la Sabzawar situada més a l'oest, seu dels sarbadars, se la coneixia com a Sabzawar d'Herat, situada a mes de 110 km al sud d'Herat; les dues revoltes no estaven lligades; la de Sabzawar fou dirigida pel governador Shaikh Daud-i Khitatai, antic servidor de la dinastia kart d'Herat, que havia estat nomenat governador de la fortalesa pel mateix Tamerlà i les raons de la revolta no són clares [1] però es creu que mes aviat estaven vinculades a questions locals i de poder personal.,[2] Al mateix temps es van conèixer actes hòstils del tumen mongol dels Nikudaris establert a la regió de Kandahar. Les tres coses en un curt espai de temps devien alarmar a les autoritats timúrides i especialment al governador de Khurasan (província mongola), Miran Xah, fill de Tamerlà. Miran Shah, després de reprimir en sang la revolta ghuri a Herat, va enviar a Sabzawar a l'emir Ak Bugha Naiman des de Herat, seguit de prop per l'amir Hajji Saif al-Din Barles. Sabzawar fou assetjada i presa i molts rebels executats però Shaikh Daud va poder fugir a la fortalesa de Bedrabad, al cim d'una muntanya propera, on els van anar a assetjar els dos amirs. Tamerlà llavors va decidir enviar una part de l'exèrcit comandat per Shaikh Ali Bahadur i Utx Kara Bahadur cap a Astarabad, per combatre a Amir Wali ibn Ali Hindu; i ell mateix va decidir marxar cap Sabzawar d'Herat (Isfizar) i Sistan.[3]
Timur va sortir d'Herat i va acampar a prop de Sabzawar d'Herat. Ak Bugha i Hajji Saif al-Din que estaven en la tasca d'assetjar Bedrabad quan va arribar Tamerlà (novembre del 1383) el qual va agafar el control de les operacions. El minat va ser efectiu i part de la fortalesa va caure; el minador principal, Shaikh Yahya Khurasani, va morir quan la paret li va caure al damunt. Els rebels foren derrotats i uns 2000 habitants, segurament no tots rebels, foren morts o fets presoners. En lloc d'executar-los en aquest lloc, Timur va triar un altre lloc com a exemple si es que feia falta, de les conseqüències de la rebel·lió. Fou un acte de brutalitat calculada per Tamerlà.[4] Els que van quedar vius van ser posats en muntanyes piramidals i coberts de morter quan encara eren vius. Yazdi escriu: “ "Hi havia prop de dos mil esclaus presos que foren amuntegats vius l'un amb l'altre amb morter i maons, hi van formar un monument de persones que dissuadien als demes de revoltar-se”. Després d'això se’n va anar cap al Sistan on se sospitava d'un altre revolta, amb el seu exèrcit que ara tenia 100.000 homes.[5]
Referències
[modifica]- ↑ segons Yazdi havia matat al governador local, Taban Bahadur; però el governador de Sabzawar d'Herat era el propi Daud i Taban Bahadur era el governador de la Sabzawar dels sarbadars
- ↑ http://www.historyofwar.org/articles/siege_isfizar.html Military History Encyclopedia on the Web
- ↑ Yazdi Sharaf al-Din Ali, Zafarnama, Trad. al francès de Petis de la Croix sota el títol “Histoire de Timur Bec”, II, 43
- ↑ Justin Marozzi, Tamerlane, Sword of Islam, Conqueror of the World
- ↑ Yazdi Sharaf al-Din Ali, Zafarnama, Trad. al francès de Petis de la Croix sota el títol “Histoire de Timur Bec”, II, 43