Huntita
 Huntita | |
|---|---|
 Huntita de la pedrera Asland, al Turó de Montcada (Montcada i Reixac, Vallès Occidental) | |
| Fórmula química | CaMg₃(CO₃)₄ |
| Epònim | Walter F. Hunt  |
| Localitat tipus | dipòsit d'Ala-Mar, districte de Currant, White Pine, Nevada, Estats Units |
| Classificació | |
| Categoria | carbonats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 5.AB.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 5.AB.25 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | Vb/A.03 – Anhang |
| Dana | 14.4.3.1 |
| Heys | 11.4.7 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 9,505Å; c = 7,821Å; |
| Grup puntual | 3 2 - trapezohedral |
| Grup espacial | space group R32 (en)  |
| Color | blanc |
| Exfoliació | no observada - no en té |
| Fractura | irregular, desigual, subconcoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 1 a 2 |
| Lluïssor | terrosa |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | 2,696 g/cm³ (mesurada); 2,87 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial |
| Pleocroisme | no pleocròica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1953 |
| Símbol | Hun |
| Referències | [1] |
La huntita és un mineral de la classe dels carbonats. Va rebre el seu nom per George T. Faust en honor de Walter Frederick Hunt (1882-1975), professor de mineralogia de la Universitat de Michigan.
Característiques
[modifica]La huntita és un carbonat de fórmula química CaMg₃(CO₃)₄. Cristal·litza en el sistema trigonal. Forma masses fibroses calcàries compactes. També se'n troba en forma de cristalls com a plaques romboèdriques, d'aproximadament 1μm.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 1 i 2, sent un mineral molt tou.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la huntita pertany a «05.AB: Carbonats sense anions addicionals, sense H₂O, alcalinoterris (i altres M2+)» juntament amb els següents minerals: calcita, gaspeïta, magnesita, otavita, rodocrosita, siderita, smithsonita, esferocobaltita, ankerita, dolomita, kutnohorita, minrecordita, aragonita, cerussita, estroncianita, witherita, vaterita, norsethita, alstonita, olekminskita, paralstonita, baritocalcita, carbocernaïta, benstonita i juangodoyita.
Formació i jaciments
[modifica]Es troba en cavernes, en roques magnèsiques; omplint cavitats i revestint fractures a les roques; típicament precipitada per concentració evaporativa de solucions meteòriques a la intempèrie en roques que contenen magnesita o dolomita, o serpentinites i ofiolites. Sol trobar-se associada a altres minerals com: magnesita, dolomita, aragonita, calcita i hidromagnesita.[2] Va ser descoberta l'any 1953 al dipòsit d'Ala-Mar, al districte de Currant, White Pine (Nevada, Estats Units). A dins dels territoris de parla catalana se n'ha trobat a la pedrera Asland, al Turó de Montcada (Montcada i Reixac, Vallès Occidental)[3] i a la Cova des Pas de Vallgornera (Llucmajor, Mallorca).[4]
Referències
[modifica]
- ↑ «Huntite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 5 maig 2016].
- ↑ 2,0 2,1 «Huntite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 5 maig 2016].
- ↑ Joan Rosell, Josep L. Garrido «Minerals from Montcada Hill Quarry.Barcelona, Catalonia, Spain». Mineral Up, 2, 2006 [Consulta: 24 gener 2024].
- ↑ Onac, B.P.; Fornós, J.J., Merino, A., Ginés, J., Diehl, J. «Linking mineral deposits to speleogenetic processes in Cova des Pas de Vallgornera (Mallorca, Spain)». International Journal of Speleology, 43, 2, 2014, pàg. 143-157 [Consulta: 24 gener 2024].