HMS Monmouth (1901)
Drassana | Govan, Glasgow |
---|---|
Historial | |
Iniciat | 29 agost 1899 |
Avarament | 13 novembre 1901 |
Col·locació de quilla | 29 agost 1899 |
Avarament | |
Operador/s
| |
2 desembre 1903 – 1 novembre 1914 | |
Operador | Royal Navy |
Destí | enfonsat a la batalla de Coronel 36° 59′ 1″ S, 73° 48′ 49″ O / 36.98361°S,73.81361°O |
Característiques tècniques | |
Tipus | creuer cuirassat |
Classe | Classe Monmouth |
Desplaçament | 10.000 t (màxim)[1] |
Eslora | 141,4 m (LOA) |
Calat | 7,6 m |
Propulsió | 31 calderes Belleville 2 hèlices 2 màquines d'expansió triple de 4 cilindres |
Velocitat | 23 nusos |
Tripulació | 550-600 |
Capacitat | 800 - 1.600 tones de carbó, 400 tones de petroli |
Característiques militars | |
Blindatge | 4 polzades (102 mm) a la cintura 5 polzades (127 mm) a les barbetes d'artilleria, torretes i mampares 2 polzades (50 mm) com a màxim a la coberta |
Armament | 14 canons BL Mk VII de 6 polzades (152,4 mm) en muntatges simples 9 canons de 76 mm en muntatges simples |
Més informació | |
Conflictes | Primera Guerra Mundial |
L'HMS Monmouth va ser un creuer cuirassat de la Royal Navy amb un desplaçament de 9.800 tones. Va ser enfonsat a la batalla de Coronel, a les costes de Xile, l'any 1914.
Va ser construït l'any 1901 amb un armament principal format per 14 canons de tir ràpid de 6 polzades, aquest armament era lleuger en comparació amb altres creuers cuirassats. A més a més bona part dels canons situats al buc es trobaven tan a prop de la línia de flotació que no es podien utilitzar amb la mar moguda. El blindatge també era relativament lleuger per la tipologia de vaixell i, tal com es va demostrar, era fàcilment penetrable pels projectis d'artilleria. Va servir a l'Estació de la Xina entre 1906 i 1913, passant a la Flota de Reserva el gener de 1914.
En esclatar la Primera Guerra Mundial va tornar al servei actiu com a part del 4t Esquadró de Creuers (o de les Índies Orientals) sota el comandament de l'almirall Sir Christopher Cradock. Va participar en la batalla de Coronel a les costes de Xile l'1 de novembre de 1914. Sobrepassat pels adversaris i amb una tripulació inexperta va ser danyat i finalment enfonsat. Es va trobar en una situació de desavantatge degut a les condicions ambientals, amb el temps tempestuós evitant que pogués utilitzar parts dels canons. A l'inici de la batalla projectils dels canons principals de calibre 21 cm de l'SMS Gneisenau van penetrar el blindatge de la torreta d'artillera de proa destruint el canó i provocant un incendi. Altres impacte van provocar greus danys que el van obligar a abandonar la línia de batalla. Quan va ser clar que el Monmouth estava fora de combat el Gneisenau va canviar d'objectiu atacant l'HMS Good Hope. Poc després el Monmouth va ser atacat pel creuer lleuger SMS Nürnberg, comandat pel Kapitän zur See Karl von Schönberg, que el va acabar d'enfonsar amb 75 trets dels canons de 105 mm a curt abast. Tant el Monmouth com el Good Hope van ser enfonsats amb unt total de 1.570 baixes (no hi va haver cap supervivent).[2]
Referències
[modifica]- ↑ «HMS Monmouth». The Coronel Memorial, 2011. Arxivat de l'original el 2011-05-14. [Consulta: 23 abril 2012].
- ↑ Sondhaus, Lawrence. The Great War at Sea A Naval History of the First World War (en anglès). Cambridge University Press, 2014, p. 75-76. ISBN 9781139992534.
Bibliografia
[modifica]- Geoffrey Bennet. Coronel and the Falklands. Birlinn Limited, 2000. ISBN 1-84158-045-7.
- Jane's Fighting Ships of World War I. Studio Editions, 1990. ISBN 1-85170-378-0.
- Gerhard Wiechmann (ed.): Vom Auslandsdienst in Mexiko zur Seeschlacht von Coronel. Kapitän zur See Karl von Schönberg. Reisetagebuch 1913-1914, Bochum 2004.