HD 80606 b
 HD 80606 b | |
|---|---|
 | |
| Tipus | planeta extrasolar  |
| Data de descobriment | 4 abril 2001 i agost 2001[1] |
| Mètode de descobriment | espectroscòpia Doppler[1] |
| Cos pare | HD 80606 |
| Constel·lació | Ossa Major |
| Època | J2000.0 |
| Dades orbitals | |
| Semieix major a | 0,4603 ua[2] |
| Excentricitat e | 0,93183[3] |
| Període orbital P | 111,44 d[3] |
| Inclinació i | 89,24 °[3] |
| Distància angular θ | 0,00769 " |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Radi | 1,032 R_J[3] |
| Massa | 4,1641 M_J[3] |
| Paral·laxi | 15,0153 mas[6] |
| Moviment propi (declinació) | 10,34 mas/a [6] |
| Moviment propi (ascensió recta) | 55,933 mas/a [6] |
| Ascensió recta (α) | 09h 22m 37.57s[4] |
| Declinació (δ) | 50° 36′ 13.4″[4] |
| Temperatura | Min: 246, Máx: 1500[5] K |
| Catàlegs astronòmics | |
HD 80606 b és un planeta extrasolar situat a una distància de 190 anys llum de la Terra a la constel·lació de l'Ossa Major. Orbita l'estrella HD 80606, la qual a la vegada forma part d'un sistema binari estel·lar. Es tracta de l'exoplaneta de major excentricitat descobert fins avui: l'òrbita té una forma molt allargada més pròpia d'un cometa. Forma part dels exoplanetes anomenats Júpiter excèntrics.
Descobriment
[modifica]El descobriment d'HD 80606 b fou anunciat el 4 d'abril de 2001 pel grup ELODIE.[7] No obstant això, la possibilitat d'existència del planeta ja havia estat postulada un any abans pel G-Dwarf Planet Search durant la seva cerca de candidats de planetes extrasolars, les observacions dels quals es van iniciar l'abril de 1999 des del Telescopi Keck. Aquesta possibilitat va conduir al fet que el grup ELODIE seguís a l'estrella a través de l'Observatori d'Haute-Provence del sud de França, confirmant finalment l'existència de l'exoplaneta.
Característiques
[modifica]
La seva massa és de gairebé quatre vegades la de Júpiter, convertint-se així en un gegant gasós. S'estima que el període de rotació és d'unes 34 hores. A més, a causa de la seva excentricitat, forma part dels anomenats Júpiter excèntrics. Aquesta excentricitat és comparable a la del cometa de Halley, tot i que difereix en distàncies i període orbital. És possible que això sigui degut al fet que el planeta forma part d'un sistema estel·lar binari (Struve 1341), ja que la major part dels planetes amb excentricitats elevades es troben en aquest tipus de sistemes estel·lars. L'estrella companya podria haver causat l'estranya excentricitat a causa de l'elevada inclinació orbital del planeta (respecte del plànol de l'òrbita d'ambdós estels), mitjançant l'anomenat mecanisme Kozai. Les mesures realitzades de l'efecte Rossiter-McLaughlin són consistents amb les prediccions d'aquest mecanisme.[8][9]
La distància del planeta pel que fa a la seva estrella oscil·la entre 0,03 unitats astronòmiques (abreujades UA, distància corresponent entre la Terra i el Sol) i 0,85 UA. Si es compara la seva òrbita amb els planetes del sistema solar, s'observa que en el punt més allunyat de la seva òrbita (0,85 UA) estaria situat entre Venus (0,7 UA) i la Terra (1 UA, per definició). En canvi, el seu punt més proper (0,03 UA) es trobaria molt més a prop que l'òrbita de Mercuri (0,4 UA), que equival 13 vegades menor que la separació entre Mercuri i el Sol. En aquest punt, algú situat sobre la seva superfície veuria l'estrella sobre el cel unes 30 vegades més gran que el Sol des de la superfície terrestre.[10]
El planeta es troba la major part del temps en els punts més allunyats de la seva òrbita, augmentant la seva velocitat com més a prop està de la seva estrella.[n. 1] Una persona situada sobre la seva superfície veuria com l'estel augmenta de grandària cada vegada més ràpid, fins a fer-se unes 100 vegades majors.
Temperatura i atmosfera
[modifica]La temperatura del planeta oscil·la des dels 250 K (uns -20 °C) en el apoastre fins als 1500 K (uns 1200 °C) que aconsegueix en el periastre, on rep entorn de 800 vegades més radiació del seu estel. En el seu pas pel periastre, les temperatures varien de 800 K a 1500 K en amb prou feines sis hores, escalfant-se i refredant-se ràpidament. Aquest valor és suficient fins i tot per fondre el níquel.[11][12]
A causa d'aquests canvis bruscos de temperatura, i amb l'agreujant que la seva rotació no està sincronitzada amb la seva translació, es desenvolupen tempestes en la seva atmosfera que mouen vents a grandíssimes velocitats, arribant diversos quilòmetres per segon, desenvolupant-se vòrtexs en els pols del planeta. Es tracta la primera vegada que els astrònoms observen canvis atmosfèrics a temps real en un planeta extrasolar.[13][14]
Notes
[modifica]- ↑ Això passa com a conseqüència de la segona llei de Kepler, que enuncia que l'òrbita de planeta escombra àrees iguals en temps iguals. Per això, en apropar-se a l'estrella, el planeta es mou cada vegada més ràpid, aconseguint la seva velocitat màxima en el punt més proper a l'estrella, per després tornar a desaccelerar fins al punt més allunyat, on es mourà més lentament (i per això és en aquesta zona on està situat la major part de el temps).
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Shay Zucker «HD 80606 b, a planet on an extremely elongated orbit» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 8-2001, pàg. L27–L30. DOI: 10.1051/0004-6361:20010853.
- ↑ Zachory K Berta «Spin-orbit misalignment in the HD 80606 planetary system» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 02-07-2009, pàg. 695–703. DOI: 10.1051/0004-6361/200912463.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Afirmat a: Utilizing a global network of telescopes to update the ephemeris for the highly eccentric planet HD 80606 b and to ensure the efficient scheduling of JWST. Indicat a la font segons: Enciclopèdia Extrasolar Planets. Autor: Jennifer Burt. DOI: 10.3847/1538-3881/AC8DEE. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2022.
- ↑ 4,0 4,1 Danziger, J. I.; Gilmozzi, R. «The final optical identification content of the Einstein deep x-ray field in Pavo». Astronomy and Astrophysics, 323, 1997, pàg. 47-55 [Consulta: 10 octubre 2009].
- ↑ Laughlin, G. et al. «Rapid heating of the atmosphere of an extrasolar planet». Astronomy and Astrophysics, 457, 7229, 2009, pàg. 562-564. DOI: 10.1038/nature07649 [Consulta: 10 octubre 2009].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ Lemarchand, G. «A New Era in the Search for Life in the Universe». Bioastronomy 99: A New Era in the Search for Life, 2000 [Consulta: 10 octubre 2009].
- ↑ Wu, Y.; Murray, N. «Planet Migration and Binary Companions: the case of HD 80606b». Astrophysics Journal, 589, 2003, pàg. 605-614. DOI: 10.1086/374598 [Consulta: 11 octubre 2009].
- ↑ Winn, J. N. et al. «The Transit Ingress and the Tilted Orbit of the Extraordinarily Eccentric Exoplanet HD 80606b». The Astrophysical Journal, 2009. Arxivat de l'original el 2018-10-06. DOI: 10.1088/0004-637X/703/2/2091 [Consulta: 10 octubre 2009].
- ↑ «London students find Jupiter-sized oddball planet». Royal Astronominal Society, 21-04-2009. [Consulta: 12 octubre 2009].
- ↑ «HD 80606b: The Hotheaded Exoplanet». Sky & Telescope, 29-01-2009. Arxivat de l'original el 30 de juny de 2012. [Consulta: 10 octubre 2009].
- ↑ «A Dangerous Summer on HD 80606b». Astronomy Picture of the Day, 04-02-2009. [Consulta: 10 octubre 2009].
- ↑ Langton, J. y Laughlin, G. «Hydrodynamic Simulations of Unevenly Irradiated Jovian Planets». The Astrophysical Journal, 674, 2, 2008, pàg. 1106-1116. DOI: 10.1086/523957 [Consulta: 30 octubre 2009].
- ↑ «Astronomers Observe Planet With Wild Temperature Swings». NASA, 28-01-2009. Arxivat de l'original el 2021-03-05. [Consulta: 11 octubre 2009].
Enllaços externs
[modifica]- Gràfic que representa la velocitat radial de l'estavella HD 80606 respecte al temps. Aquestes dades van portar finalment al descobriment del planeta HD 80606 b.
- A very eccentric planet orbiting HD 80606
- TransitSearch Candidate Light Corbis
- HD 80606 b en la portada de Nature (457, núm. 7229)
