Vés al contingut

gzip

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure


Gzip
Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata
Tipuspaquet GNU, compressor de fitxers i programari lliure Modifica el valor a Wikidata
Versió inicial1992 Modifica el valor a Wikidata
Versió estable
1.13 (19 agost 2023) Modifica el valor a Wikidata
LlicènciaGNU GPL 3.0 o posterior Modifica el valor a Wikidata
Part deProjecte GNU Modifica el valor a Wikidata
Característiques tècniques
Sistema operatiuGNU/Linux, BSD, macOS, Microsoft Windows i Unix-like Modifica el valor a Wikidata
Plataformamultiplataforma Modifica el valor a Wikidata
Escrit enC Modifica el valor a Wikidata
Format de fitxer de lectura
Format de fitxer d'escriptura
Equip
Creador/sJean-Loup Gailly Modifica el valor a Wikidata
Desenvolupador(s)Projecte GNU Modifica el valor a Wikidata
Més informació
Lloc webgnu.org… (anglès) Modifica el valor a Wikidata
Stack ExchangeEtiqueta Modifica el valor a Wikidata
Free Software DirectoryGzip Modifica el valor a Wikidata

Infotaula de format de fitxergzip
Tipuscompressió de dades
Extensió.gz
MIMEapplication/x-gzip
DesenvolupadorJean-loup Gailly i Mark Adler
Versió inicial1992 Modifica el valor a Wikidata
Més informació
Stack ExchangeEtiqueta Modifica el valor a Wikidata
Lloc webgnu.org… Modifica el valor a Wikidata

gzip (abreviació de GNU Zip) és un programari lliure GNU de compressió de dades, que substitueix al programa compress d'UNIX. gzip es va crear per Jean-loup Gailly i Mark Adler, i el 31 d'octubre de 1992 n'aparegué la versió 0.1, i el febrer de 1993 la versió 1.0.

gzip es basa en l'algoritme DEFLATE, que és una combinació del LZ77 i el Huffman. DEFLATE es va desenvolupar com a resposta a les patents que van cobrir LZW i d'altres algoritmes de compressió i limitaven l'ús del compress.

No s'ha de confondre el gzip amb el Zip, ja que no són compatibles. gzip no arxiva fitxers, només els comprimeix. A causa d'això tot sovint s'utilitza conjuntament amb alguna eina per arxivar (popularment TAR).

Per a facilitar el desenvolupament del programari que requeria algorismes de compressió, els mateixos autors de gzip, crearen la llibreria zlib, aquesta llibreria, suporta el format de fitxers gzip i la compressió DEFLATE. És molt utilitzada perquè és petita, eficient i molt versàtil. Des de finals dels noranta s'ha produït algun moviment de gzip a bzip2 que sovint produeix arxius més petits tot i que és més lent.

El format de compressió zlib, l'algoritme DEFLATE i el format gzip van ser estandarditzats com a RFC 1950, RFC 1951 i RFC 1952 respectivament.

Normalment, l'extensió dels arxius gzipats és .gz. El programari d'Unix sovint es distribueix en fitxers amb extensió .tar.gz o .tgz, anomenats tarballs. Són fitxers empaquetats amb tar i comprimits amb gzip. Es poden descomprimir amb l'ordre gzip -d fitxer.tar.gz o desempaquetar amb tar -xzf arxiu.tar.gz. Avui en dia, cada vegada es distribueix més i més programari en arxius fitxer.tar.bz2 a causa dels avantatges de la compressió bzip2.

Enllaços externs

[modifica]