Vés al contingut

Guillermo Francella

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGuillermo Francella

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 febrer 1955 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Alçada168 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor, comediant Modifica el valor a Wikidata
Activitat1973 Modifica el valor a Wikidata -
Família
FillsNicolás Francella, Johanna Francella Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0289856 Allocine: 217312 Allmovie: p554971 TMDB.org: 93650 Modifica el valor a Wikidata

Guillermo Héctor Francella (Buenos Aires, 14 de febrer de 1955) és un actor i humorista argentí. Algunes de les seves pel·lícules van ser Rudo y Cursi, El secreto de sus ojos (guanyadora del premi Oscar a la Millor pel·lícula de parla no anglesa),[1]Corazón de León i El Clan. És considerat una de les celebritats més influents al seu país.[2] Ha treballat en sèries i programes de televisió com La familia Benvenuto, Poné a Francella i Casados con hijos.

Biografia

[modifica]

Inicis

[modifica]

Francella és el segon de dos germans fills de Adelina Rodó i Ricardo Héctor Francella, un empleat bancari, professor de gimnàstica i entrenador d'aixecament de pesos en Racing Club. Va passar els seus primers dos anys de vida en Villa del Parque i més tard la família es va mudar a Beccar, barri de nord del Gran Buenos Aires on Francella va viure la resta de la seva infància.[3] La casa estava situada al costat de la dels seus avis paterns, Domenico i Zaída; el seu avi era un immigrant italià que havia arribat a l'Argentina provinent de Falconara Albanese (Calàbria) i el cognom original del qual era Frangella.[4] Durant la seva joventut es va veure influenciat pel cinema italià i la literatura; Francella va recordar: «Els meus pares no tenien un interès particular en aquests temes. Sí que ens estimulaven a explorar allò que ens interessava».[4]

Va assistir i es va rebre de batxiller en l'Institut 20 de Junio de San Isidro en 1972.[5] El seu primer acostament a l'actuació va ser després d'acabar la secundària quan va realitzar al costat d'alguns companys una obra de teatre, la comèdia Charlatanes de Julio F. Escobar.[3] Posteriorment, encara que volia estudiar teatre, va continuar estudiant periodisme.[4] Va aconseguir un títol de periodista després d'estudiar tres anys i més tard va començar a treballar per la revista Gente,[6] on es va exercir com a periodista durant tres mesos abans de ser acomiadat.[7] A més va treballar com a venedor en una botiga de roba, com a venedor d'assegurances i va ser soci d'una immobiliària amb el seu oncle.[8][9] A principis dels anys 1980 va actuar en un comercial de Cinzano.[3] El seu pare va morir quan ell tenia vint-i-sis anys, la qual cosa va significar un cop «molt fort» per a la família.[10] Francella és catòlic i creient.[8]

Dècada 1980: Inicis en televisió i primeres pel·lícules còmiques

[modifica]

Va debutar en televisió en 1980, amb Los hnos. Torterolo i després va formar part de Historia de un trepador. El 1985 va filmar la seva primera pel·lícula, El telo y la tele, a més va participar com a extra en el film Los caballeros de la cama redonda (1973) que protagonitzà Alberto Olmedo. Va participar en altres sèries de televisió dels anys 1980, com El infiel, interpretant el paper de Felipe durant un any.

En 1986, va filmar tres pel·lícules, entre elles, Camarero nocturno en Mar del Plata i Las colegialas. També va actuar a sèries de televisió, com El lobo i Juegos prohibidos. La seva carrera com a actor de televisió i cinema va continuar durant els següents anys amb pel·lícules com Los pilotos más locos del mundo, Paraíso relax y Bañeros II, la playa loca, que va tenir la seva tercera part en 2006.

El seu primer gran èxit en televisió va ser la telecomedia De carne somos, emesa per Canal 13 el 1988. Després va protagonitzar Dalo por hecho, emesa per Canal 13 i interpretava a un chanta argentí. En 1989 va participar en un dels seus més grans èxits: Los extermineitors, pel·lícula que parodiava als films d'acció de la dècada de 1980. A l'any següent, va filmar la segona part d'aquest film, Los extermineitors II. També, en 1992 va interpretar al personatge Francachella (no per casualitat similar al seu veritable cognom) a Brigada Cola on tenia un gos que es deia "Tronco".

Dècada 1990: La familia Benvenuto i èxit en comèdia

[modifica]

Durant els primerencs anys 1990, va gravar dues parts més de la pel·lícula Los extermineitors, formant una saga que va concloure amb la quarta part en l'estiu austral de 1992. També va realitzar dues sèries de gran èxit, La familia Benvenuto i Un hermano es un hermano, amb Javier Portales. Quan va retornar al treball, la seva fama havia crescut, fins i tot internacionalment, per la qual cosa la seva següent sèrie, Naranja y media (1997), va ser traduïda i transmesa en diversos països de parla anglesa, amb el nom de My Better Halves. La seva següent pel·lícula, Un argentino en New York (1998), f va ser filmada en Espanya i els Estats Units; protagonitzada al costat de la uruguaiana Natalia Oreiro, es va convertir en un dels més grans èxits del cinema argentí.

En 1999, li arribaria un altre desafiament, la sèrie Trillizos, dijo la partera al costat de l'actriu Laura Novoa. En aquesta ocasió, degué interpretar tres germans portenys: Luigi, Marcelo i Enzo, que integraven una clàssica família d'arrels italianes, però alhora, cadascun amb una personalitat diferent que els caracteritzava.

Anys 2000: Noves tires còmiques, teatre musical i èxit en drama

[modifica]

En 2000 va filmar Papá es un ídolo, traduïda al anglès amb el nom de Daddy is My Idol, en aquesta pel·lícula actuava Manuel Bandera i Millie Stegman.

Va tornar a la televisió en 2001, en un dels més definitius papers de la seva carrera, en el programa còmic Poné a Francella, on prenia part en diversos sketchs al costat del seu elenc. Va tenir dues temporades i es va transmetre fins a desembre de 2002. Allí va compartir elenc al costat de Gabriel Goity, Manuel Wirtz, René Bertrand, Toti Ciliberto, Alberto Fernández de Rosa i Roberto Carnaghi, Cecilia Milone, Florencia Peña, Andrea Frigerio, Mariana Briski i amb models com Julieta Prandi, Pamela David i Luciana Salazar. Les repeticions es van transmetre fins a 2006 durant els caps de setmana a l'Argentina, mentre que en altres països de Llatinoamèrica i Estats Units es va televisar fins a finals de 2004.

En 2003, va filmar en Cuba, Un día en el paraíso, pel·lícula en la qual Francella va interpretar dos personatges: Reynaldo i Roy. Aquest any va protagonitzar la comèdia unitària, Durmiendo con mi jefe, amb Luis Brandoni a El trece. La seva següent pel·lícula, Papá se volvió loco, va ser estrenada en 2005 i es va transformar en un èxit als cinemes.

Des de 2005 va treballar en la sèrie Casados con hijos, versió argentina de l'estatunidenca Married... with Children, interpretant el paper de Pepe Argento. Aquesta sèrie va tenir dues temporades (2005 i 2006). Per aquest paper, en la primera temporada, APTRA li va atorgar el Premi Martín Fierro al «millor actor protagonista de comèdia», i en la segona temporada, va tornar a ser nominat però va perdre contra Facundo Arana.

Durant aquests dos anys, va protagonitzar al costat de Enrique Pinti i gran elenc en el teatre Lola Membrives de Buenos Aires la comèdia musical de Mel Brooks Els Productors obra amb un gran èxit en Broadway. Va ser el debut de Francella en el teatre musical, ja que Pinti era un actor experimentat en el gènere. L'obra va tenir tal èxit que va ser portada al Teatre Auditorium de Mar del Plata i va anar en aquest llavors guanyadora de diversos premis "Estrella de Mar" incloent a Enrique Pinti guanyador del major guardó com a millor actor de comèdia.

En 2007, va protagonitzar una nova pel·lícula còmica, Incorregibles, al costat de Dady Brieva i Gisela Van Lacke. Va ser un èxit, però va rebre crítiques negatives. En 2008, va fer una participació especial en el capítol final de la telenovel·la Vidas robadas que guanyaria el Premi Martín Fierro d'Or 2008. A la fi d'any, va viatjar a Mèxic per protagonitzar Rudo y Cursi, amb els actors mexicans Gael García Bernal i Diego Luna.[11] Va batre rècords de taquilla i es va transformar en una pel·lícula clàssica del cinema mexicà.

En 2009, va protagonitzar amb El secreto de sus ojos, que va arribar a ser vista per dos milions d'espectadors, la més vista de l'any. Va ser guardonada amb un Premi Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa.[12]

Anys 2010: Actualitat

[modifica]

En 2011, va tornar a la pantalla noia amb la comèdia El hombre de tu vida on va fer el paper d'Hugo, un home afectat per la crisi de la mitjana edat. A més, al costat d'Arturo Puig, va protagonitzar la pel·lícula d'Ana Katz, Los Marziano.[13] En 2012 es va estrenar la pel·lícula ¡Atraco!, que va protagonitzar amb Nicolás Cabré[14] i Amaia Salamanca sota la direcció d'Eduard Cortés, personificant a un peronista anomenat Merello. A més, va tenir un petit paper en la pel·lícula El vagoneta en el mundo del cine.

Va protagonitzar la pel·lícula romàntica de Marcos Carnevale, Corazón de León,[15] on va interpretar a un home de baixa alçada que s'enamora d'una advocada divorciada (Julieta Díaz). Per aquesta interpretació va rebre la seva segona nominació al premio Còndor de Plata, aquesta vegada com a millor actor.[16] A més fou nominat al premi Sur.[17]

En 2014, va protagonitzar al costat de Inés Estévez i Alejandro Awada la pel·lícula dirigida per Daniel Burman, El misterio de la felicidad, on fa un paper d'un home que busca al seu amic (Fabián Arenillas) desaparegut.[18] A més, va tornar al teatre de la mà de Adrián Suar amb Dos pícaros sinvergüenzas on encarna a Lawrence Williams un home que estafa a dones juntament amb el seu company.[19] L'obra va ser la més vista de la temporada.[20]

El 2015 va protagonitzar El Clan,en el rol d'Arquimedes Puccio, amb Peter Lanzani en el rol de Alejandro Puccio, basada en els assassinats comesos pel Clan Puccio al començament d'anys 1980.[21]

Família

[modifica]

Des de 1989 està casat amb María Inés Breña amb qui té dos fills: Nicolás (nascut el 22 d'octubre de 1990) i Johanna (nascuda el 4 de desembre de 1993).[22]

Filmografia

[modifica]
Cinema
Any Pel·lícula Personatge Recaptació
1973 Los caballeros de la cama redonda Extra
1985 El telo y la tele Diputado Giménez Torrado
1986 Brigada explosiva Pelícano
Camarero nocturno en Mar del Plata Salvador
Las colegialas se divierten Profesor Di Pietro
1987 Los bañeros más locos del mundo Guillermo
Johny Tolengo, el majestuoso Soci de Baltazar
1988 Los pilotos más locos del mundo Profesor Lungo
Paraíso Relax (Casa de masajes)
1989 Bañeros II, la playa loca Guillermo
Los extermineitors Guillermo
1990 Extermineitors II, la venganza del dragón Guillermo
1991 Extermineitors III, La gran pelea final Guillermo
El travieso Julio Mustafá
1992 Extermineitors IV, como hermanos gemelos Guillermo
1998 Un argentino en New York Franco de Ricci $25.790.000 mill.
1999 Esa maldita costilla Taxista (Cameo) $1.000.000 mill.
2000 Papá es un ídolo Pablo $5.732.794 mill.
2003 Un día en el paraíso Reynaldo/Roy $2.000.000 mill.
2005 Papá se volvió loco Juan Gentille $10.000.000 mill.
2006 Bañeros 3: Todopoderosos Guillermo $8.940.110 mill.
2007 Incorregibles Pablo $2.800.000 mill.
2008 Rudo y Cursi Darío "Batuta" Vidali $11.200.000 mill.
Un novio para mi mujer Empleado de una inmobiliaria $17.680.677 mill.
2009 El secreto de sus ojos Pablo Sandoval $42.629.597 mill.
2011 Los Marziano Juan Marziano $5.030.000 mill.
2012 El vagoneta en el mundo del cine Él mismo Mediometraje
¡Atraco! Merello $17.680.776 mill.
2013 Corazón de León León Godoy $14.157.640 mill.
2014 El misterio de la felicidad Santiago $3.800.000 mill.
2015 El Clan Arquímedes Puccio $20.381.995 mill.
2017 Los que aman, odian Dr. Enrique Hubermann $1.730.763 mill.
2018 Animal Antonio Decoud $2.100.000 mill.
Mi obra maestra Arturo $2.885.000 mill.
2019 Olmedo, el rey de la risa Él mismo Documental
2020 El robo del siglo Mario Vitette $12.032.000 mill.

Televisió

[modifica]
Any Títol Personatge Canal Notes
1980 Los hermanos Torterolo
1982 Todos los días la misma historia Carnisser
1983 Matrimonios y algo más Diversos Actor de repartiment
1984 Historia de un trepador Actor de repartiment
1985 El infiel Felipe Actor de repartiment
1986 El lobo Lalo Actor de repartiment
1987 Buena plata Coprotagonista
Paremos la mano Coprotagonista
1988-1989 De carne somos Ricardo Rípoli Protagonista
1990 Yo tenía un plazo fijo Pancho Protagonista
Dalo por hecho Atilio Bartolomé Cartuja Protagonista
1991-1995 La familia Benvenuto Guille Protagonista
1992-1993 Brigada cola Francachella Protagonista
1994-1995 Un hermano es un hermano Bruno Protagonista
1997 Naranja y media Juan Guerrero Protagonista
1999 Trillizos, dijo la partera Marcelo/Luigi/Enzo Scarpelli Protagonista
2000 Tiempo final Martín (ep: "La última cena") i Miguel (ep: "Los amigos")
2001 Enamorarte Professor de rem Participació especial
2001-2002 Poné a Francella Diversos Protagonista
2002 Infieles Marcos Marini Ep: "Las mujeres de mis amigos no tienen sexo"
2003 Durmiendo con mi jefe Oscar Tzisca Protagonista
2004 La niñera Sambucetti Cameo
2005-2006 Casados con hijos José "Pepe" Argento Protagonista
2007 Alejo y Valentina Ell mateix Cameo
2008 Vidas robadas Claudio Kurtz Participació especial
2009 Revelaciones Psicólogo Participació especial
2011-2012 El hombre de tu vida Hugo Bermúdez Protagonista
2018 El host Ell mateix Participació especial

Teatre

[modifica]
Any Títol
1988 Los salvajes deseos de mi marido
1988-1989 Al fin y al cabo... de carne somos
1991 Dos señores malcriados
1992 Pijamas
1993 Aguante, Brigada!
2001 La cena de los tontos amb Adrián Suar
2005-2006 Los productores amb Enrique Pinti
2009 La cena de los tontos amb Adrián Suar
El joven Frankenstein
2010 Los reyes de la risa
2014 Dos pícaros sinvergüenzas amb Adrián Suar
2016 Nuestras mujeres amb Arturo Puig i Jorge Marrale
2018 Perfectos desconocidos[23]
2021 Casados con Hijos

Premis i nominacions

[modifica]
Premis Cóndor de Plata
Any Categoria Treball Resultat
2010 Millor actor de repartiment El secreto de sus ojos Guanyador
2014 Millor actor Corazón de león Nominat
2016 Millor actor El Clan Nominat
Premis Platino
Any Categoria Treball Resultat
2016 Premi Platino a la millor interpretació masculina El Clan Guanyador
Premis Sur
Any Categoria Treball Resultat
2009 Millor actor de repartiment El secreto de sus ojos Guanyador
2013 Millor actor Corazón de león Nominat
2015 El clan Nominat
Premis Clarín
Any Categoria Treball Resultat
2009 Millor actor de repartiment en cinema El secreto de sus ojos Guanyador
Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[24]
Any Categoria Treball Resultat
2010 Millor actor secundari El secreto de sus ojos Guanyador
Premis Martín Fierro
Any Categoria Programa Resultat
1988 Millor actor protagonista de comèdia De carne somos Guanyador
1992 Brigada cola Nominat
1994 La familia Benvenuto Nominat
1997 Naranja y media Guanyador
1999 Trillizos, dijo la partera Nominat
2002 Millor labor humorística Poné a Francella Guanyador
2003 Millor actor protagonista de comèdia Durmiendo con mi jefe Nominat
2005 Casados con hijos Guanyador
2006 Nominat
2008 Millor participació especial en ficció Vidas robadas Guanyador
2011 Millor actor protagonista d'unitari i/o minisèrie El hombre de tu vida Nominat
2012 Guanyador
Premi Konex
Any Categoria Resultat
2011 Konex de Platí al millor actor de televisió de la dècada Guanyador
Premio Estrella de Mar
Any Categoria Obra Resultat
2011 Actuación Protagonista Masculina Los reyes de la risa Nominat
2015 Actuación Protagonista Masculina de Comèdia Dos pícaros sinvergüenzas Guanyador
2015 Premio Estrella de Mar d'Or Dos pícaros sinvergüenzas Guanyador
Premis Ariel
Any Categoria Treball Resultat
2009 Millor actor de repartiment Rudo y Cursi Nominat
Altres reconeixements

Referències

[modifica]
  1. «El secreto de sus ojos, ganadora del Oscar». Arxivat de l'original el 2014-10-02. [Consulta: 2 juny 2020].
  2. «¿Cuáles son las celebridades más influyentes entre los jóvenes argentinos?» (en castellà). [Consulta: 29 juny 2018]. Arxivat 2018-02-19 a Wayback Machine.
  3. 3,0 3,1 3,2 «El nuevo Francella». La Nación, 01-04-2010. [Consulta: 7 maig 2019].
  4. 4,0 4,1 4,2 Ghitta, Víctor Hugo. «Guillermo Francella: “Me han regalado una infancia inolvidable. Cualquier chico que hubiera crecido rodeado de mi familia, hubiese sido feliz”». La Nación, 02-05-2014. [Consulta: 7 maig 2019].
  5. «“Me sorprende la situación”, dijo el actor Francella triste: su escuela está en crisis y podría cerrar». Clarín, 25-09-2016. [Consulta: 7 maig 2019].
  6. «Guillermo Francella: "Duré muy poquito en el periodismo, me echaron rápido"». Paparazzi, 01-08-2015. Arxivat de l'original el 8 de maig de 2019. [Consulta: 7 maig 2019].
  7. «Guillermo Francella, el actor que consiguió reinventarse». El País, 12-02-2017. [Consulta: 8 maig 2019].
  8. 8,0 8,1 Scherer, Fabiana. «Guillermo Francella: "Los derechos de los actores no se pueden pisar"». La Nación, 17-04-2016. [Consulta: 8 maig 2019].
  9. «Entrevista con Guillermo Francella». La Nación, 30-12-2009. [Consulta: 8 maig 2019].
  10. «La tristeza de Guillermo Francella: murió su mamá». Clarín, 11-08-2018. [Consulta: 7 maig 2019].
  11. [enllaç sense format] http://www.amazon.com/Rudo-Cursi-Gael-Garcia-Bernal/dp/B001UV4XC4
  12. [enllaç sense format] http://edant.clarin.com/diario/2010/03/08/um/m-02154798.htm
  13. «Francella apuesta al cine». Clarín, 15-11-2009 [Consulta: 15 febrer 2010]. Arxivat 2009-11-18 a Wayback Machine.
  14. «Cabré y Francella trabajan en la nueva película "El atraco"». Arxivat de l'original el 2012-03-14. [Consulta: 2 juny 2020].
  15. «Francella, un corazón de león». 26noticias.com.ar. [Consulta: 26 juny 2013].
  16. «Todos los nominados a los Premios Cóndor de Plata». infobae.com. [Consulta: 13 març 2014].
  17. «Còpia arxivada». http://visiondelcine.com.ar/. Arxivat de l'original el 2014-07-25. [Consulta: 2 juny 2020].
  18. http://www.lagaceta.com.ar/nota/575875/ocio-espectaculos/lagaceta.com.ar
  19. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2022-03-28. [Consulta: 2 juny 2020].
  20. [enllaç sense format] http://www.infobae.com/2015/01/21/1622280-dos-picaros-sinvergenzas-los-reyes-la-taquilla-mar-del-plata
  21. «El clan». Cine Nacional. [Consulta: 27 març 2015].
  22. [enllaç sense format] http://www.ciudad.com.ar/espectaculos/127686/yoyi-francella-hija-guillermo-actriz-pide-pista-toda-mi-vida-quise-hacer-esto-me
  23. «Mucho más que una voz en el teléfono», 30-03-2018.
  24. «Medallas del CEC a la producción española de 2009». CEC. Arxivat de l'original el 2011-02-10. [Consulta: 16 febrer 2020].
  25. [1]

Enllaços externs

[modifica]