Vés al contingut

Juli III

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Giovanni Maria Ciocchi del Monte)
Plantilla:Infotaula personaJuli III
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(la) Iulius PP. III Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 setembre 1487 Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort23 març 1555 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
SepulturaGrutes vaticanes Modifica el valor a Wikidata
221è Papa
17 febrer 1550 – 23 març 1555 (Gregorià)
← Pau IIIMarcel II →
Cardenal bisbe de Palestrina bisbat suburbicari de Palestrina
1543 (Gregorià) –
← Francesco CornerLluís de Borbó-Vendôme →
Cardenal
22 desembre 1536 –
Arquebisbe catòlic
18 març 1513 – 25 juny 1544
← Antonio Maria Ciocchi del MonteGiovanni Ricci →
Bisbe diocesà
3 juny 1530
← Antonio Maria Ciocchi del MonteGiovan Girolamo de' Rossi →
Diòcesi: bisbat de Pavia
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Siena
Universitat de Perusa Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Roma
Estats Pontificis Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbisbe catòlic (1514 (Gregorià)–), sacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióAntonio Maria Ciocchi del Monte Modifica el valor a Wikidata
Participà en
29 novembre 1549Conclave de 1549-50 Modifica el valor a Wikidata
Família
Cònjugecap valor Modifica el valor a Wikidata
PareNN del Monte Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 8808585 Modifica el valor a Wikidata

Juli III (Roma, Estats Pontificis, 10 de setembre de 1487 - 23 de març de 1555) fou papa de Roma (1549-1555). Giammaria Chiocci del Monte era fill d'un jurista famós i va estudiar jurisprudència i teologia a les universitats de Perusa i Siena. El 1512 va succeir el seu oncle en l'arquebisbat de Siponto, càrrec que va ostentar el 1521, quan va rebre el bisbat de Pavia. Va ser ostatge de les tropes de Carles V durant el Saqueig de Roma (1527), va ser nomenat cardenal per Pau III el 1536 i s'encarregà dels preparatius del Concili de Trento, que va arribar a presidir.

Va ser escollit Papa en un conclave de quaranta-vuit cardenals, amb l'oposició inicial de Carles V, que va haver de cedir pels acords entre francesos i italians, tot i que més endavant va trobar en Juli un aliat fidel. Com a nou Papa, va ser responsabilitat seva continuar el concili de Trento que havia suspès Pau III. Les sessions es van reprendre l'1 de maig de 1551 a la ciutat de Trento, ja que Carles no hauria permès cap altra seu i el Papa no era prou poderós per contradir els seus desitjos. Els bisbes i els representants de França no van assistir-hi, ja que el seu nou rei Enric II no els ho va permetre.

La precària pau entre el Regne de França i l'eix d'Espanya i el Sacre Imperi estava a punt de trencar-se. El afers italians i lligat a aquests el Papa van donar ocasió a la guerra. Juli III va restaurar Octavio Farnese, net del Papa Pau III i gendre de Carles V, al Ducat de Parma, que en compliment d'un acord li havia de ser restituït al seu sogre. Per quedar-se amb el ducat, Octavio Farnese no va dubtar a demanar ajuda al rei de França, que li la va oferir només per rivalitat amb l'emperador. Juli, desairat pel duc i assetjat pels francesos es va unir amb Carles V. El cristianisme de Francesc I de França no li va impedir aliar-se amb els turcs perquè assetgessin la costa italiana mentre ell ocupava Siena i portava la guerra al centre de la península Itàlica. El 1552 es va clausurar sobtadament el Concili de Trento.

Maria I d'Anglaterra va derogar les reformes religioses introduïdes per Enric VIII, i continuades per Eduard VI, i va sotmetre el Regne d'Anglaterra a la disciplina papal el 30 de novembre de 1554 amb el suport del cardenal Reginald Pole. L'acord amb Juli III va trigar molts mesos i va haver de concedir que les terres monacals confiscades no serien retornades a l'església sinó que quedarien en mans dels seus influents nous propietaris.[1] Uns 800 rics protestants van exiliar-se, i els que es van quedar i van persistir a proclamar públicament les seves creences es van convertir en objectiu de les lleis d'heretgia, i 283 persones van ser executades, la majoria per mort a la foguera.[2] Juli III va sobreviure fins al març del 1555.

Referències

[modifica]
  1. Porter, 2007, p. 331.
  2. Waller, 2006, p. 104.

Bibliografia

[modifica]


Precedit per:
Pau III

Papa

7 de febrer de 1550 - 23 de març de 1555
Succeït per:
Marcel II
Precedit per:
Antonio Maria Ciocchi del Monte

Arquebisbe de Manfredonia

1513-1544
Succeït per:
Giovanni Ricci
Precedit per:
Antonio Maria Ciocchi del Monte
Giovan Girolamo de' Rossi

Bisbe de Pavia

1521-1530
1544-1550
Succeït per:
Giovan Girolamo de' Rossi
Giovan Girolamo de' Rossi
Precedit per:
Gasparo Contarini

Cardenal prevere de Santi Vitale, Valeria, Gervasio e Protasio

1537-1542
Succeït per:
Giovanni Girolamo Morone
Precedit per:
Gasparo Contarini

Cardenal prevere de Santa Prassede

1542-1543
Succeït per:
Miguel da Silva
Precedit per:
Francesco Cornaro seniore

Cardenal prevere de Palestrina

1543-1550
Succeït per:
Lluís II de Borbó