Climent XIII
 (1758)  | |
| Nom original | (la) Clemens PP. XIII |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | Carlo della Torre di Rezzonico 7 març 1693 Venècia (Itàlia) |
| Mort | 2 febrer 1769 (75 anys) Roma |
| Sepultura | basílica de Sant Pere del Vaticà Tomb of Clemens XIII (en)  Grutes vaticanes |
 248è Papa | |
| 6 juliol 1758 – 2 febrer 1769 ← Benet XIV – Climent XIV → | |
| Bisbe diocesà | |
| 11 març 1743 – ← Giovanni Minotto Ottobini – Sante Veronese (en) → Diòcesi: bisbat de Pàdua | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Acadèmia Pontifícia Eclesiàstica Universitat de Pàdua |
| Activitat | |
| Camp de treball | Administració i gestió de l'Església |
| Lloc de treball | Roma Pàdua Estats Pontificis Bolonya |
| Ocupació | bisbe catòlic (1743–), sacerdot catòlic (1731–) |
| Consagració | Benet XIV |
| Participà en | |
| 15 maig 1758 | conclave de 1758 |
| 18 febrer 1740 | Conclave de 1740 |
| Família | |
| Família | House of Rezzonico (en) |
| Cònjuge | cap valor |
 | |
 | |
Climent XIII és el nom que va prendre Carlo della Torre di Rezzonico a l'esdevenir Papa.
Va néixer en una família noble de Venècia i va estudiar a l'escola dels jesuïtes de Bolonya i va ser governador de les ciutats de Rieti (1718) i de Fano (1723).
El 1727 es va doctorar en dret canònic i civil a la universitat de Pàdua.
El 1731 va ser ordenat sacerdot i va ocupar diversos càrrecs dins de la Cúria romana, on destaca el d'auditor al tribunal de la Sacra Rota de Roma.
El 1737 va ser nomenat cardenal i va participar en el conclave del 1740 on seria escollit Papa Benet XIV. Benet XIV el va consagrar bisbe de Pàdua el 1743.
El conclave del 1758 va allargar-se quatre mesos d'inacabables deliberacions i el favorit, cardenal camarlenc Carlo Alberto Guidobono Cavalchini va ser vetat per Lluís XV de França, cosa que va permetre l'elecció del cardenal Della Torre, que va prendre el nom de Climent XIII.
Durant el seu pontificat va haver d'enfrontar-se al bloc dels borbons francesos i espanyols que volien que l'ordre dels jesuïtes fos dissolta.
Climent es va negar a dissoldre l'ordre i va escriure una constitució a favor seu, cosa que no va impedir que fossin expulsats de Portugal el 1759, de França el 1764 i d'Espanya el 1767.
Malgrat tot, el Papa es va mantenir ferm i no va cedir a les pressions de la casa de Borbó.
En represàlia, Lluís XV va ocupar els territoris papals francesos d'Avinyó i Venaissí i els italians de Benevento i Pontecorvo.
Climent XIII va expressar la necessitat de santificar les festes amb la seva encíclica Appente Sacro i va denunciar la doctrina del febronianisme el 1764.
Va morir d'un atac d'apoplexia i està enterrat a la Basílica Vaticana.
