Genkinita
 Genkinita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | (Pt,Pd,Rh)₄Sb₃ |
| Epònim | Aleksandr D. Genkin (en)  |
| Localitat tipus | mina Onverwacht, Lydenburg, Mpumalanga, Sud-àfrica |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs > aliatges |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.AC.35a |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.AC.35a |
| Dana | 2.6.4.1 |
| Heys | 3.12.54 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 7,736Å; c = 24,161Å; |
| Grup puntual | 4 2 2 - trapezohedral |
| Color | marró pàl·lid o groguenc bronzejat |
| Duresa (Mohs) | 5,5 a 6 |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 8,83 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | anisotròpica |
| Pleocroisme | feble |
| Impureses comunes | Rh, Ni, Cu, Bi, As |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1976-051 |
| Any d'aprovació | 1976 |
| Símbol | Gki |
| Referències | [1] |
La genkinita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom d'Aleksandr D. Genkin (1919-2010), mineralogista rus especialitzat en minerals del grup del platí.
Característiques
[modifica]La genkinita és un sulfur d'antimoni, platí, pal·ladi i rodi, de fórmula química (Pt,Pd,Rh)₄Sb₃. Va ser aprovat per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1976. Cristal·litza en el sistema tetragonal, i es troba en forma de grans irregulars de fins a 160 micres. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5,5 i 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la genkinita pertany a «02.AC: Aliatges de metal·loides amb PGE» juntament amb els següents minerals: atheneïta, vincentita, arsenopal·ladinita, mertieïta-II, stillwaterita, isomertieïta, mertieïta-I, miessiïta, palarstanur, estibiopal·ladinita, menshikovita, majakita, pal·ladoarsenur, pal·ladobismutarsenur, pal·ladodimita, rodarsenur, naldrettita, polkanovita, ungavaïta, polarita, borishanskiïta, froodita i iridarsenita.
Formació i jaciments
[modifica]Es troba en placers, en ofiolites o roques ultramàfiques que contenen platí. Va ser descoberta l'any 1976 a la mina Onverwacht, a Lydenburg (Mpumalanga, Sud-àfrica). També se n'ha descrit a Austràlia, Canadà, Etiòpia, Rússia, Escòcia i els Estats Units. Sol trobar-se associada a altres minerals com: sperrylita, platarsita, ruthenarsenita, estibiopal·ladinita, mertieïta-II, aliatges de platí i ferro, cromita, osmi, hol·lingworthita, irarsita, laurita, pentlandita rutènica, aliatges de platí, pal·ladi i coure.[2]
Referències
[modifica]