Francisco de Luxán y Miguel-Romero
  | |
| Nom original | (es) Francisco de Luxán |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 14 juliol 1795 Madrid |
| Mort | 12 juliol 1867 (71 anys) Madrid |
 Ministre de Comerç, Instrucció i Obres Públiques | |
| 30 de juliol de 1854 – 6 de juny de 1855 | |
| 15 de gener de 1856 – 14 de juliol de 1856 | |
| 17 de gener de 1863 – 2 de març de 1863 | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | polític, científic, enginyer de mines, militar |
| Partit | Partit Progressista |
| Membre de | |
| Família | |
| Pare | Manuel Mateo Luján y Ruiz |
| Premis | |
Francisco de Luxán y Miguel-Romero[a 1](Madrid, 14 de juliol de 1798[6] - Madrid, 12 de juliol[7] de 1867)[5] va ser un polític, acadèmic, científic i enginyer de mines espanyol.[5][8] Va arribar a ocupar la cartera de Foment en diferents gabinets ministerials de mitjan segle xix,[5] en 1854, 1856 i 1863,[a 2]a més de ser ministre interí de Governació entre el 25 de juny i el 9 de juliol de 1856.[10]
Va néixer a Madrid, fill de Manuel, diputat a Corts en les Corts Constituents de Cadis de 1812, i de Manuela del Carmen Muñoz y Romero.[14] Entre 1842 i 1843 va ser mestre de Geografia i Història de la reina Isabel II i de Lluïsa Ferranda d'Espanya.[14]
Va ser també un dels membres fundadors de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals,[8][a 3]brigadier de l'exèrcit; capità d'artilleria; oficial del Ministeri de la Guerra; diputat a Corts per Madrid; president de la comissió encarregada de formar el mapa geològic d'Espanya;[4][16] cavaller gran creu de l'Orde de Sant Hermenegild; de la de Sant Ferran de primera i segona classe; de l'Orde de l'Estrella Polar de Suècia; i condecorat amb altres creus de distinció per accions de guerra.[4]
Entre les obres que va publicar figuren Viaje facultativo por el continente y por Inglaterra, Tratado de mineralogía i Memoria ó estudios geológicos de los terrenos de varias provincias de España.[17] També va publicar articles per a la Revista Militar.[3]
Notes
[modifica]- ↑ El seu primer cognom apareix citat tant amb la grafia «Luxán»[1][2][3] com «Luján»[4][5][6]
- ↑ Va ocupar la cartera de Foment durant l'etapa del Bienni Progressista de Baldomero Espartero, en dos períodes, en primer lloc entre el 30 de juliol i el 29 de novembre de 1854[9] i més tard entre el 15 de gener i el 14 de juliol de 1856.[10] Ja en la dècada de 1860, va tornar a repetir com a ministre de Foment baix govern de Leopoldo O'Donnell[11] entre el 17 de gener i el 2 de març de 1863.[12][13]
- ↑ Va ser acadèmic numerari, amb la medalla 17, des del 4 de març de 1847 fins a la seva mort, el 12 de juliol de 1867.[15]
Referències
[modifica]- ↑ Medina Ávila i Mansilla Plaza, 2007, p. 670-671.
- ↑ Cabezas Olmo, 2002, p. 179.
- ↑ 3,0 3,1 Almirante, 1876, p. 459.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Varios autores, 1850, p. XLIV.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Rivas Quinzaños, Rañé Sagristá, p. 74.
- ↑ 6,0 6,1 Varios autores, 1992, p. 298.
- ↑ Gil Novales, 2011.
- ↑ 8,0 8,1 Medina Àvila i Mansilla Plaza, 2007, p. 670-671.
- ↑ Urquijo y Goitia, 2008, p. 54-55.
- ↑ 10,0 10,1 Urquijo y Goitia, 2008, p. 55.
- ↑ Guerrero Latorre, Pérez Garzón i Rueda Hernanz, 2004, p. 446.
- ↑ «Fomento, Ministerio de». Arxivat de l'original el 2012-06-26. [Consulta: 20 desembre 2015].
- ↑ Urquijo y Goitia, 2008, p. 58-59.
- ↑ 14,0 14,1 Ovilo y Otero, 1859, p. 42.
- ↑ «Académicos Históricos: Excmo. Sr. D. Francisco de Luxán y Miguel Romero». Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals. Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 20 desembre 2015].
- ↑ Rivas Quinzaños, Rañé Sagristá, p. 48.
- ↑ Ovilo y Otero, 1859, p. 43.
Bibliografia
[modifica]- Almirante, José. Bibliografía militar de España. (en dominio público). Madrid: Imprenta y fundición de Manuel Tello, 1876.
- Cabezas Olmo, Encarnación. La tierra, un debate interminable: una historia de las ideas sobre el origen de la Tierra y el Principio de Uniformidad. Universidad de Zaragoza, 2002. ISBN 9788477335740.
- Gil Novales, Alberto. Diccionario Biográfico de España (1808-1833): De los orígenes del liberalismo a la reacción absolutista, 2011 [Consulta: 10 gener 2016]. Arxivat 2014-10-23 a Wayback Machine.
- Guerrero Latorre, Ana Clara. Historia política, 1808-1874. Ediciones Akal, 2004. ISBN 9788470903212.
- Medina Ávila, Carlos J. «Luxán y Miguel Romero, Francisco de». A: Real Academia de Ingeniería, Institución Fernando el Católico, Prensas Universitarias. Técnica e ingeniería en España. 5 (El ochocientos : profesiones e instituciones civiles), 2007. ISBN 978-84-7820-921-7.
- Ovilo y Otero, Manuel. «Luxán (Excmo Sr. D. Francisco)». A: Manual de biografía y de bibliografía de los escritores españoles de siglo XI. (en dominio público). 2. Librería de Rosa y Bouret, 1859, p. 42-43.
- Rivas Quinzaños, Pilar. Instituto Geológico y Minero de España: historia de un edificio. IGME, 2006. ISBN 9788478406401.
- Urquijo y Goitia, José Ramón de. Gobiernos y ministros españoles en la edad contemporánea. Editorial CSIC - CSIC Press, 2008. ISBN 9788400087371.
- Varios autores. «Estado de los académicos que componen esta corporación». A: Memorias de la Real Academia de Ciencias. (en dominio público). 1, 1850, p. XXXIX-XLIX.
- Varios autores. Panorama minero iberoamericano. 3. IGME, 1992. ISBN 9788478401086.
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Miguel de Roda y Roda Manuel Alonso Martínez Antonio Aguilar y Correa |
Ministre de Comerç, Instrucció i Obres Públiques 1854-1855 (gener-juliol) 1856 (gener-març) 1863 |
Succeït per: Manuel Alonso Martínez José Manuel Collado y Parada Manuel Moreno López |
| Premis i fites | ||
| Precedit per: ' |
 Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals Medalla 17 1847 - 1867 |
Succeït per: Manuel María José de Galdo |
