Vés al contingut

Francesca Archibugi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFrancesca Archibugi

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 maig 1960 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
FormacióCentre Experimental de Cinematografia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirectora de cinema, guionista, actriu, escriptora Modifica el valor a Wikidata
Participà en
200154è Festival Internacional de Cinema de Canes
199346è Festival Internacional de Cinema de Canes Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
ParesFranco Archibugi Modifica el valor a Wikidata  i Muzi Epifani Modifica el valor a Wikidata
GermansDaniele Archibugi Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0002180 Allocine: 11284 Allmovie: p79875 TMDB.org: 224114 Modifica el valor a Wikidata

Francesca Archibugi (Roma, 16 de maig de 1960) és una directora i guionista italiana.

Biografia

[modifica]

Nascuda i criada a Roma en una família intel·lectual (el seu germà major és el teòric polític i econòmic Daniele Archibugi), va començar a estudiar actuació amb Alessandro Fersen i es va graduar en Direcció de Cinema en el Centro Sperimentale di Cinematografía a Roma.[1]

De 1980 a 1983 va dirigir curtmetratges com "La piccola avventura" (1981), sobre nens discapacitats, i va actuar a "La caduta degli angeli ribelli" (1981), dirigida per Marco Tullio Giordana i protagonitzada per Alida Valli. Va filmar el curtmetratge "Un sogno truffato" en 1984 amb el duo Lualdi-Interlenghi i va interpretar a la dona intel·lectual neuròtica en la pel·lícula de Giuseppe Bertolucci "Segreti segreti" (1986), novament protagonitzada per Alida Valli, i amb Rossana Podestà, Lea Massari, Lina Sastri i Stefania Sandrelli. El 1987, escriu el guió de L'estate sta finendo.[2]

El seu debut com a directora va arribar amb el llargmetratge Mignon è partita el 1988, un amarg retrat familiar que examina les primeres experiències i decepcions de l'amor adolescent. La pel·lícula va guanyar 5 premis David di Donatello: Millor nou director, Millor actriu (Stefania Sandrelli), Millor actor de repartiment (Massimo Dapporto), Millor guió i Millor so. Durant la filmació, es va enamorar del compositor Battista Lena, que va escriure la partitura de la seva pel·lícula.

La seva segona pel·lícula Verso sera (1990), protagonitzada per Marcello Mastroianni i Sandrine Bonnaire,va ser un èxit. Va ser nomenada Millor Pel·lícula de l'any als David di Donatello. La pel·lícula va entrar en el 17è Festival Internacional de Cinema de Moscou.[3]

La seva tercera pel·lícula, Il grande cocomero (1993), protagonitzada per Sergio Castellitto i Anna Galiena, va guanyar dos David di Donatello, a lar Millor Pel·lícula i Millor Guió, i va ser un altre èxit. També es va projectar en la secció Un Certain Regard al 46è Festival Internacional de Cinema de Canes.[4]

El 1994 va dirigir Con gli occhi chiusi, basada en la novel·la de Federico Tozzi, protagonitzada per Laura Betti, Stefania Sandrelli, Sergio Castellitto i Debora Caprioglio. Després va dirigir La strana storia della banda sonora (1997) i L'albero delle pere (1998).

Ornella Muti va protagonitzar Domani el (2001), una pel·lícula sobre el terratrèmol d'Umbria i Marche el 1997. Va col·laborar a Pier Paolo Pasolini e la ragione di un sogno (2001) i amb Giovanna Mezzogiorno i Roberto Citran a Lezioni di volo (2005).

Filmografia

[modifica]

Directora

[modifica]
Cinema
Televisió

Guionista

[modifica]
Cinema
Televisió

Premis i reconeixements

[modifica]
Ciak d'oro
  • 1989 - Millor opera prima per Mignon è partita[5]
  • 1989 - Millor guió per Mignon è partita[5]
  • 1993 - Candidatura a millor guió per Il grande cocomero
  • 2009 - Candidatura a millor guió per Questione di cuore
  • 2015 - Candidatura a millor guió per Il nome del figlio
  • 2017 - Candidatura a millor guió per La pazza gioia
David di Donatello
Nastro d'argento
Globo d'oro
  • 2017 - Millor guió per La pazza gioia[9]
Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià
  • 1988 - Millor director novell per Mignon è partita[10]
Festival Internacional de Cinema de Bari
  • 2017 - Premi Luciano Vincenzoni al millor guió
XIV edició de la Mostra de València
  • 1988 Palmera d'Or i menció a la millor interpretació masculina per Il grande cocomero[11]
XXX edició de la Mostra de València
  • 2009 Premi Pierre Kast al millor guió i a la millor interpretació masculina per Questione di cuore.[12]

Referències

[modifica]
  1. repubblica.it. «Francesca Archibugi. Biografia e filmografia». trovacinema.repubblica.it. Arxivat de l'original el 2017-08-31. [Consulta: 17 desembre 2023].
  2. Mo-Net s.r.l. Milano-Firenze. «Francesca Archibugi | MYmovies».
  3. «17th Moscow International Film Festival (1991)». MIFF. Arxivat de l'original el 3 d'abril de 2014. [Consulta: 4 març 2013].
  4. «Festival de Cannes: The Great Pumpkin». festival-cannes.com. [Consulta: 23 agost 2009].
  5. 5,0 5,1 «Ciak d'oro».
  6. Mo-Net s.r.l. Milano-Firenze. «Mignon è partita (1988)».
  7. «Vetrina Cinema - Premi e Classifiche - Nastro d'Argento 1994».
  8. Sky Cinema. «Nastri d'Argento 2016 La pazza gioia conquista Taormina | Sky CINEMA». cinema.sky.it.
  9. «Stampa Estera - Il Globo d'Oro». Stampa Estera. Arxivat de l'original el 2015-06-12. [Consulta: 17 desembre 2023].
  10. Palmarés de la 36º edición del Festival de San Sebastián
  11. El filme italiano "La gran sandía" gana la Mostra de Valencia, La Vanguardia, 7 d'octubre de 1993
  12. El drama de la inmigración ilegal "Harragas" conquista la Mostra, Levante-EMV, 25 d'octubre de 2009