Vés al contingut

Francesc Piferrer Montells

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFrancesc Piferrer Montells
Biografia
Naixement15 març 1813 Modifica el valor a Wikidata
Lloret de Mar (Selva) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 maig 1863 Modifica el valor a Wikidata (50 anys)
Activitat
Ocupacióescriptor Modifica el valor a Wikidata
Casa natal de Francesc Piferrer Montells, al carrer Santa Teresa, 5 de Lloret de Mar

Francesc Piferrer Montells (Lloret de Mar, 31 de març de 1813 – ?, 14 de maig de 1863)[1] fou un escriptor, heraldista, professor i editor lloretenc que va residir la major part de la seva vida a França i a Madrid.

Biografia

[modifica]

Va néixer a Lloret de Mar, al carrer de Santa Teresa, número 1 (actualment número 5). Fill de Bonosi Piferrer Artau (mariner) i de Francesca Montells Fargas, naturals de Lloret de Mar. Va estudiar llatí a Blanes, retòrica a Olot i filosofia al seminari de Girona. Cap al 1835 va anar a França a estudiar jurisprudència i llengües. A França va conviure amb Eugénie Clarac, amb qui va tenir una filla, Lluïsa. Es va graduar en lleis i en lletres antigues i modernes a la Universitat de París. L'any 1845 va residir a Tolosa, on va exercir com a professor al Collège Royal. L'any 1846 es va traslladar a Madrid, on va exercir com a professor d'idiomes. Segons diverses fonts va obtenir una càtedra com a professor de francès i anglès a la Universitat Central de Madrid. Possiblement a mitjans de 1849 es va casar amb Maria Siqués, natural d'Olot, amb qui va tenir dos fills, Felip i Gemma. Fou membre de la Reial Acadèmia Espanyola d'Arqueologia i de diverses acadèmies, com les d'Arqueologia d'Almeria i de Sevilla, dels Quirites de Roma, de la Ciència i Literatura de Granada i de les Ciències, Belles Arts i Nobles Arts de Còrdova. Es desconeix, amb exactitud el lloc i la data de la seva mort, tot i que segons alguns estudis podria haver mor a Madrid, cap al 1883.En un article a La Veu de Catalunya en dona com a data de defunció el 14 de maig de 1863.[1][2][3]

Obres

[modifica]

Va publicar una quinzena d'obres didàctiques de filosofia, genealogia, heràldica i idiomes. Algunes de les seves obres principals són:[4]

  • Vocabulario de faltriquera francés-español y español francés. Tolosa, 1841.
  • El idioma francés puesto al alcance de todos o Método Natural para aprender el francés de un modo fácil y agradable sin cansar la memoria. Madrid, 1847.
  • El idioma inglés puesto al alcance de todos. Madrid, 1852.
  • El ser y la nada. Reflexiones tocantes al Ser Supremo, al universo, a la existencia y a la inmortalidad del alma, al porvenir del hombre y a la eternidad. Madrid, 1852.
  • Tratado de Heráldica y Blasón. Madrid, 1854.
  • Nobiliario de los reinos y señorios de España. Madrid, 1856-1861.
  • Diccionario de la ciencia heráldica. Madrid, 1861.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Efemérides catalanas». La Veu de Catalunya : diari catalá d'avisos, noticias y anuncis: Any 15, Núm. 2166. Ed. Vespre, 13-03-1905, pàg. 3.
  2. Ruscalleda i Gallart, Sebastià. Francesc Piferrer i Montells: notícia d'un lloretenc al Madrid del segle xix. Ajuntament de Lloret de Mar, 1997, p. 59-76. 
  3. Figueras Capdevila, Narcís. Homes i dones: diccionari biogràfic de la Selva. Consell Comarcal de la Selva, 2012, p. 268. 
  4. Ciuró Gabarró, Joaquim. La Costa Brava de los años sesenta. Club Marina Casinet, 2011, p. 265-267.